tag:blogger.com,1999:blog-57086311219790986582024-02-02T11:19:06.207-06:00SALVADORADOSSalvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.comBlogger23125tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-23100730888422986922011-09-27T22:01:00.004-06:002011-09-28T20:15:49.457-06:00Poema d'amor<div style="text-align: justify;">Avui us volem compartir un magnífic vídeo elaborat per un amic nostre, en Daniel Boyano, que recull un seguit de fotografies que creiem que reflexen molt bé el que és El Salvador. La cançó del vídeo, de Yolocamba It, posa música al "Poema de Amor" escrit per Roque Dalton.<br />
<br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/0UdF9YeSb7I?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><br />
<div style="text-align: justify;">Roque Dalton, assassinat el 1975, és un dels escriptors salvadorencs més reconeguts internacionalment. La seva poesia reivindicativa destaca per ressaltar les situacions d'injustícia social i desigualtat que molts dels seus compatriotes han patit en la història i encara a dia d'avui segueixen patint, motiu pel qual alguns dels seus textos segueixen vigents 40 anys després d'haver-se escrit.<br />
<br />
Una de les coses que més ens agrada de la seva obra és que parla de la realitat tal com és, sense cap mena de miraments i jugant sempre amb el sarcarsme i l'ironia. És el cas del "Poema d'Amor" que escoltareu en el vídeo, que s'ha acabat convertint per molts salvadorencs en tot un himne nacional, malgrat la cruesa de les seves paraules. </div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><br />
</div></div><div style="text-align: justify;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">I és que aquest poema ofereix una fotografia dels salvadorencs (anomenats despectivament com guanacos) al llarg de la història. Al llarg de la cançó descriu un poble que ha patit molt en el passat, però a la vegada també un poble ingrat, que s'ha anat conformant i s'ha oblidat ràpidament de totes les vexacions de les quals ha estat objecte. No obstant, malgrat la crítica tant forta que fa, reivindica en els últims versos l'amor pel seus compatriotes. Vaja, que vindria a ser el clàssic <i>no ets perfecte, però t'estimo igualment</i>... hi pot haver una declaració d'amor més sincera?</div></div><div style="text-align: justify;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">El poema va ser durant molt de temps recitat i llegit clandestinament per la persecució que implicava la seva difusió i coneixement. I atenció al context en el que va estar escrit, just en els anys previs que esclatés la guerra civil que duraria 12 anys.</div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">I vosaltres què creieu? Hi ha motius realment per sentir-se ofès amb la lletra? O és simplement un dels poemes d'amor més sincers que s'hagin escrit? El millor serà que ho jutjeu vosaltres mateixos amb la lletra:</div></div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><br />
</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Poema de amor</span></b></div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">(Roque Dalton)</span></b></div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><br />
</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">Los que ampliaron el Canal de Panamá</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">(y fueron clasificados como "silver roll" y no como "gold roll"),</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los que repararon la flota del Pacifico</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">en las bases de California,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los que se pudrieron en las cárceles de Guatemala,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">México, Honduras, Nicaragua,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">por ladrones, por contrabandistas, por estafadores,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">por hambrientos,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los siempre sospechosos de todo</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">("me permito remitirle al interfecto</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">por esquinero sospechoso</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">y con el agravante de ser salvadoreño"),</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">las que llenaron los bares y burdeles</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">de todos los puertos y capitales de la zona</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">("La gruta azul", "El Calzoncito", "Happyland"),</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los sembradores de maíz en plena selva extranjera,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los reyes de la pagina roja,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los que nunca sabe nadie de donde son,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los mejores artesanos del mundo,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los que fueron cosidos a balazos al cruzar la frontera,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los que murieron de paludismo</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">o de las picadas del escorpión a la barba amarilla</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">en el infierno de las bananeras,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los que lloraron borrachos por el himno nacional</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">bajo el ciclón del Pacifico o la nieve del norte,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los arrimados, los mendigos, los marihuaneros,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los guanacos hijos de la gran puta,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los que apenitas pudieron regresar,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los que tuvieron un poco mas de suerte,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los eternos indocumentados,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los hacelotodo, los vendelotodo, los comelotodo,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los primeros en sacar el cuchillo,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">los tristes más tristes del mundo,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">mis compatriotas,</div></div><div style="text-align: center;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">mis hermanos.</div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><br />
</div></div></div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-2087989863531366842011-09-15T22:39:00.003-06:002011-09-28T18:01:52.322-06:00Les platges d'El Salvador (II)<div style="font: 16.0px Times; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;"><div style="text-align: justify;"><span style="letter-spacing: 0px;">A principis de setmana us presentàvem en un <a href="http://salvadorados.blogspot.com/2011/09/les-platges-del-salvador-i.html">especial</a> els detalls i les principals característiques d'algunes de les millors platges de El Salvador. Aquí trobareu l'esperada (?) segona part: </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><ul><li style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Playa El Espino</span></b> "Extensa i bonica però val la pena destinar temps a triar bé el lloc on ubicar-t'hi"- 2,30h des de San Salvador. </li>
</ul><div style="text-align: justify;">Considerada per molts com una de les millors platges de El Salvador. Per nosaltres no és de les millors, però val la pena anar-hi: el paisatge és maco (palmeres, cocoters i cabanyes), és força extensa (uns 10km de sorra) i està repleta de clubs privats o restaurants on anar a passar el dia. El preu mínim d'estada ronda els 6$ (parquing amb accès a dutxes i lavabos). Nosaltres hi vam anar tot tornant de passar el dia a Alegria (i pujar el volcà Tecapa!), estàvem cansats i suats i només volíem una platja propera per refrescar-nos i remullar el cul, així que sense mirar gaire (error nostre) vam anar al primer "chiringuito" que vam trobar, que casualitats va ser el Pollo Campero (<i>Nota: preparar una entrada aviat per poder entendre què significa Pollo Campero per tot bon salvadorenc</i>). De totes maneres, ens han dit que l'encant de la platja depèn completament de la zona on vagis i del restaurant/hotel/club al que et dirigeixis. El nostre consell és que a les zones més populars seguiu la dita del "allà donde fueres, haz lo que vieres" i us banyeu amb pantaló curt i samarreta com tots els locals. Punt dolent: al ser de les més populars és on més gent hi trobareu i per tant, també on més probabilitats teniu de trobar-vos restes dels envasos a la platja, trossos de plàstic, etc. En resum, vam sortir una mica decebuts per les expectatives que teníem d'inici però la platja en sí bé mereix una visita.</div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVVqa9bKBoK4gqvGCThyphenhyphenIClAJKauzEPp8VTflzxM3ipFOfPxDbFaWjPNTy9KKmMtG7N2VJlGOHoFmGmVQSkzBAi6JOCOk-Asff9zTI9bRTnE2UGvgwJ0CtOtuQ5v8-xhVhVeL07KmfR_0/s1600/Espino.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVVqa9bKBoK4gqvGCThyphenhyphenIClAJKauzEPp8VTflzxM3ipFOfPxDbFaWjPNTy9KKmMtG7N2VJlGOHoFmGmVQSkzBAi6JOCOk-Asff9zTI9bRTnE2UGvgwJ0CtOtuQ5v8-xhVhVeL07KmfR_0/s640/Espino.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I com una imatge val més que mil paraules, aquí podeu veure perquè val la pena visitar Playa El Espino</td></tr>
</tbody></table><br />
<br />
<ul><li style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Playa Metalío</span></b> "Prohibit oblidar-se la càmara de fotografies" - 2 hores des de San Salvador</li>
</ul><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Cosina germana de la platja de la Barra de Santiago de la qual ja us vam parlar. Sorra grisa, ambient tranquil i ideal per fer-hi unes bones passejades. El tret distintiu és que a l'horitzó podreu observar el Port d'Acajutla. Nosaltres vam menjar al Restaurante Vista al Mar, molt recomable tant pel menjar (peix fresc a bon preu i racions abundants) com per les vistes que ofereix, ja que hi ha la possibilitat de dinar en una de les cabanyes més elevades de la platja. Un consell: no us oblideu la càmara de fotografies, des de la Playa Metalío veureu un dels capvespres més bonics de El Salvador!</div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEPHdEu6Qh4qKEciwaB9KzcrG8IV0tXXinrpxi1wqW4i-d_IYycEwEf3e1cj_SP9K_l9W14c4EZ9EN7gBTEQvji7H6Vq5S1LWmUSBCicqC_c2ZXTT-3bnSFlBeTgMifO6mlKpv8812Iz0/s1600/IMG_2202.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEPHdEu6Qh4qKEciwaB9KzcrG8IV0tXXinrpxi1wqW4i-d_IYycEwEf3e1cj_SP9K_l9W14c4EZ9EN7gBTEQvji7H6Vq5S1LWmUSBCicqC_c2ZXTT-3bnSFlBeTgMifO6mlKpv8812Iz0/s640/IMG_2202.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les vistes del "Vista al Mar", valgui la redundància!</td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQXRwqRvo02ZitYqw4OJejq-F1htIqLs0_2nEYy4NGVoxP0u3NWaolliGEzoaseiKdvbqiDvy0dbRlfWtiAxNqV-qJTC6wUHpFoGRTtw0I0RIAnE-SJ5515AeCxgfxfXn-zoUqqTc4zyk/s1600/IMG_2248.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQXRwqRvo02ZitYqw4OJejq-F1htIqLs0_2nEYy4NGVoxP0u3NWaolliGEzoaseiKdvbqiDvy0dbRlfWtiAxNqV-qJTC6wUHpFoGRTtw0I0RIAnE-SJ5515AeCxgfxfXn-zoUqqTc4zyk/s640/IMG_2248.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">Una de les poques platges on pots anar pel teu compte, i un cop allà<br />
comprar el menjar a algun dels venedors ambulants</span></span></span></span></td></tr>
</tbody></table><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi72VtQxLD2KFHNpo_nbtZ2eooeFTWL-Mfg6PEAHXHzkUiVgK9eesA8SYVQqfEYrGmMEO1GvNj8U2aywDZCnKuSLz9kzGf3Jx-x-9B-pJKpieCuntcn-u_9FGI363NPwVyBSap4HuDzDtg/s1600/IMG_2262.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi72VtQxLD2KFHNpo_nbtZ2eooeFTWL-Mfg6PEAHXHzkUiVgK9eesA8SYVQqfEYrGmMEO1GvNj8U2aywDZCnKuSLz9kzGf3Jx-x-9B-pJKpieCuntcn-u_9FGI363NPwVyBSap4HuDzDtg/s640/IMG_2262.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El capvespre a Playa Metalío, una de les millors raons per anar-hi!</td></tr>
</tbody></table><br />
<ul><li style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><b>Platja del Bajo Lempa</b><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> "Gaudeix del paisatge però evita banyar-t'hi!" - A 1, 30h des de San Salvador</span></span></li>
</ul><div style="text-align: justify;">Pel seu enclavament, la platja situada a la desembocadura del riu Lempa és d'una bellesa impressionant. Envoltada de boscs de manglars, senyalada pel riu Lempa verd esmeralda i emmarcada pels volcans de la "Ruta de las Cumbres". Ara bé, considerant que el Lempa és el riu principal de El Salvador i que només dos municipis en tot el país (i un d'ells no és San Salvador) tenen plantes de tractaments d'aigües residuals, no crec que cap científic amb un mínim de coneixement avalés la qualitat de les seves aigües. Amb tot, una visita al Bajo Lempa sempre és recomanable i més si existeixen platges alternatives amb les mateixes vistes però més "aptes" pel bany, com la propera Illa de Montecristo. Esperem corroborar personalment aquesta informació ben aviat! ;-)</div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXnpsM1wPW2TYn5GALp9lPwqoqI7WffxXnbEElGsjl6ZzcxBpq2PZOhdO4WmEqtvvTsjb9SWvlY92vZjll23HBuN4oyngsxvyBW-flFhU595iRsj83R-6bnUWWhCaebLLQaZWASfVIhGE/s1600/IMG_1847.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXnpsM1wPW2TYn5GALp9lPwqoqI7WffxXnbEElGsjl6ZzcxBpq2PZOhdO4WmEqtvvTsjb9SWvlY92vZjll23HBuN4oyngsxvyBW-flFhU595iRsj83R-6bnUWWhCaebLLQaZWASfVIhGE/s640/IMG_1847.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La platja, una porció de sorra entre el mar i el riu Lempa</td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrIcRl756Yy_-zg2AY9rA6TKjLDffL3-Dvkr6VGouRaJkfLBwdL0gSPO5FtAo9TixDslE1_U8AC2_w9SNu7lj0Iq0r-1guwCM9nNBr4If7o6zO-k12FLGPWkNRwSLs-GMKVsDNnxvt6TI/s1600/IMG_1850.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrIcRl756Yy_-zg2AY9rA6TKjLDffL3-Dvkr6VGouRaJkfLBwdL0gSPO5FtAo9TixDslE1_U8AC2_w9SNu7lj0Iq0r-1guwCM9nNBr4If7o6zO-k12FLGPWkNRwSLs-GMKVsDNnxvt6TI/s640/IMG_1850.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La desembocadura del riu Lempa amb el Chichontepec de fons</td></tr>
</tbody></table><br />
</div><div style="font: 16.0px Times; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;"><div style="font-size: medium; font: normal normal normal 16px/normal Times; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"></div><ul><li style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Platges del Golfo de Fonseca</span></b> "Simplement, impresionants!" - A 3,30 de distància terrestre des de San Salvador</li>
</ul><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px;">I acabem amb una de les nostres preferides. I és que, què més podem dir d'aquesta illa i del meravellós Golf de Fonseca... Ja varem escriure-us un <a href="http://salvadorados.blogspot.com/2011/06/illa-meangera.html">post</a> fa uns dies explicant-vos les possiblitats d'aquest indret. I què hi podríem afegir-hi? d</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px;">oncs que ja tenim ganes de tornar-hi i seguir ampliant informació ;-)</span></div></div></div><div style="font: normal normal normal 16px/normal Times; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; min-height: 19px; text-align: auto;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqt6WIfKy6VAwgBBUls8ghBJkEN_pHo17hn5txDP3dFp33MOvzkMAsCiGbismuSCS6BU76csJv0pqSHlprpwsQb6Fj5IKOxQ3tb8kfOPzcu3HzDF6ROUFve2rslhoI-aQBUEyTmtrnlPA/s1600/IMG_1488.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqt6WIfKy6VAwgBBUls8ghBJkEN_pHo17hn5txDP3dFp33MOvzkMAsCiGbismuSCS6BU76csJv0pqSHlprpwsQb6Fj5IKOxQ3tb8kfOPzcu3HzDF6ROUFve2rslhoI-aQBUEyTmtrnlPA/s640/IMG_1488.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Playa Negra a l'Illa Meanguera</td></tr>
</tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj80lYhG2DWm87QkBG-Pdt0Wrl7bx2VLkPTQOUkTgxI9IoM6Sy0Lt4ymyrlmWOrXEqVZ4p57MHqhGHOJlyugByEXFhQeQVMyep2SE6Ut4hiV2NLp7t-Nc_8kz4X83VEyHSfbHDUXMfmIzQ/s1600/285023_10150242867968716_712988715_7462711_3819252_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj80lYhG2DWm87QkBG-Pdt0Wrl7bx2VLkPTQOUkTgxI9IoM6Sy0Lt4ymyrlmWOrXEqVZ4p57MHqhGHOJlyugByEXFhQeQVMyep2SE6Ut4hiV2NLp7t-Nc_8kz4X83VEyHSfbHDUXMfmIzQ/s640/285023_10150242867968716_712988715_7462711_3819252_n.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les platges de l'Illa Martín Pérez</td></tr>
</tbody></table><div style="font: 16.0px Times; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 19.0px;"><span style="letter-spacing: 0px;"></span></div><div style="font: 16.0px Times; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;"><span style="letter-spacing: 0px;">I ara sí que ja no ens queda per afegir gaire més, això és tot el que hem pogut veure i us podem explicar, amb coneixement de causa, en quant a platges de moment. Encara ens en quedem moltes altres per visitar, així que esperem poder completar la llista en propers posts.. A reveure!</span><br />
<span style="letter-spacing: 0px;"><br />
</span></div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-18806974425013580242011-09-12T22:17:00.004-06:002011-09-28T20:12:08.565-06:00Les platges d'El Salvador (I)<div><div style="text-align: justify;">Estimats lectors i ex-lectors desencantats per la falta d'actualitzacions... Després d'un mes de vacances blogueres (que no de la feina) tornem a l'activitat per no perdre el costum. En aquests dies hem fet i viscut algunes excursions, viatges, festes i experiències que esperem seguir compartint amb vosaltres. Anem per feina!</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per si no n'heu tingut prou de platges aquest mes d'agost, aquí us portem un post dedicat precisament a això, a les meravelloses platges d'El Salvador. Potser alguns estareu temptats d'allargar les vacances?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">M'atreviria a dir sense por a equivocar-me que la major part dels tresors que pots descobrir en aquest país es troben a l'interior (en qualsevol dels dos sentits). A l'interior d'El Salvador, com ja us hem descrit en anteriors posts, hi ha un munt d'indrets per visitar, bonics poblets carregats d'història, paratges naturals, i especialment un bon grapat de volcans (ja sabeu que és la nostra devoció pujar-los tots..). Però poc us hem parlat fins ara de les platges.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">Potser alguns tindreu, com nosaltres abans de venir, la idea preconcebuda de que el tròpic està a vessar de platges paradisíaques de sorra blanca inmaculada, mar de color blau turquesa, sol generós i palmeres abundants. Bé, això és prou cert, però per ser exactes les d'El Salvador no són les que millor ho exemplifiquen. Primer de tot, com és obvi, perquè El Salvador és el "Pulgarcito de América", i no té tants quilòmetres de litoral com altres països veins. D'altra banda, les platges solen ser poc generoses en quant a l'extensió de sorra (d'amplada, de llargada estan bé), i sobretot força exposades al fort oleatge. Bé, com també a molts altres llocs de l'Oceà pacífic. D'aquí que El Salvador s'hagi popularitzat els darrers anys com un dels destins preferits pels surfistes d'arreu del món, que venen a cercar les seves cotitzades onades.<span class="Apple-style-span" style="color: red;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La onada de Punta Roca és considerada entre els experts més <i>freaks </i>del surf com una de les millors del món, per l'alçada considerable i sobretot per la durada. Hem sabut que el proper mes d'octubre (del 16 al 23) es celebrarà el ISA Masters World Championship a Punta Roca (La Libertad), un esdeveniment que portarà als millors surfistes del planeta a competir com a membres dels seus equips nacionals, per l'honor de guanyar l'Or pel seu país. També competiran per les medalles individuals d'Or, Plata i Bronze en les diferents categories per edats. <a href="http://www.elsalvador.travel/el-salvador-isa-world-masters-surfing-championship/">Aquí</a> i <a href="http://blog.gruponavega.eu/2011/02/el-salvador-sede-de-isa-world-masters-surfing-championship-del-2011/">aquí</a> us passem un parell de links amb informació d'aquest esdeveniment mundial (<i>cuñao, va por ti!</i>).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">Bé, però tornant al que anàvem. Els surfistes estaran contents.. però què hi ha dels banyistes? Doncs probablement, aquells que únicament buscaven remullar els peus i xipollejar una mica s'exposen a ser fuetejats per alguna onada traicionera que els agafarà desprevinguts.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara bé, això no vol dir que no hi hagi bones platges on poder-vos banyar tranquil·lament, no treieu el banyador de la maleta! Així que aquí us enviem una petita llista amb algunes de les millors platges i zones de bany que ens hem trobat a El Salvador, que anirem ampliant:</div></div><div><br />
<ul><li style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Playa del Tunco</span> "</b>surf, sun & night fun" - Departament de la Libertad, a 40' de San Salvador</li>
</ul><div style="text-align: justify;">Probablement la més coneguda de les <i>Playas de la Libertad</i>. Enclavament turístic alternatiu i destí surfista per excel·lència de la costa salvadorenca. Especialment reconegut per les seves nits, és un bon lloc per sortir a prendre unes copes i fer uns <i>bailoteos</i> al so de les batucades. La platja és bonica de veure però no és la millor per banyarse, de nou per les onades. Però es pot dinar a algun dels restaurants que donen al mar i gaudir de l'ambient internacional i surfista.</div></div><div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX5LHbmvfB2gfdgPKhQFDmEqvnUIF3bb78GrsKuBBgJ5t46Ha3Tw7pIzeUxSYFZN3yGXk02T4ThfjpJmui3UOscbmLgFzipbDd07u4biaNb1m5ykhDxrXENs5XqxAPgST7KzAIlAFv0DQ/s1600/IMG_1230.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX5LHbmvfB2gfdgPKhQFDmEqvnUIF3bb78GrsKuBBgJ5t46Ha3Tw7pIzeUxSYFZN3yGXk02T4ThfjpJmui3UOscbmLgFzipbDd07u4biaNb1m5ykhDxrXENs5XqxAPgST7KzAIlAFv0DQ/s640/IMG_1230.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tot i que la qualitat de la sorra del Tunco no és la millor per estirar-se ni tampoc les condicions pel bany...</td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwaaavUO38JojrvW9bkOEhas_kHaK_R96q1M38a_2pUlSBDcvtQiLswk8t20bVIYvgOtDKVb3VyKPzN_tOCGCecf17VAgAXZXNIc82Mr7LX4peBZ6eQ17j6mkxUCnpQWmk1IiQsejaEp0/s1600/IMG_1232.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwaaavUO38JojrvW9bkOEhas_kHaK_R96q1M38a_2pUlSBDcvtQiLswk8t20bVIYvgOtDKVb3VyKPzN_tOCGCecf17VAgAXZXNIc82Mr7LX4peBZ6eQ17j6mkxUCnpQWmk1IiQsejaEp0/s640/IMG_1232.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">...el Tunco és un bon lloc per anar a passar el dia...</td></tr>
</tbody></table><br />
</div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://aventurasydesventurasenelsalvador.files.wordpress.com/2010/11/dsc03324-1600x1200.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="http://aventurasydesventurasenelsalvador.files.wordpress.com/2010/11/dsc03324-1600x1200.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">... i sobretot, la nit!</td></tr>
</tbody></table><br />
<ul><li style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Playa El Zonte</span></b> "Banyet, mariscada i bacaina" - Departament de la Libertad, a 45' de San Salvador</li>
</ul></div><div><div style="text-align: justify;">Bonica i tranquil·la platgeta on poder banyar-se -sense por a que cap surfista et fasi la clenxa del pentinat-. Bon ambient, pocs turistes i bona sorra per llegir, prendre el sol o dormir una becaina. Recomanem dos bons llocs per anar a dinar (per força haureu d'anar a algun local-hotel/restaurant per poder arribar a la platja, és el gran inconvenient de les platges d'El Salvador). El primer d'ells és el Costa Brava (i no, no és cap broma el nom!). El restaurant i hotel <a href="http://costabravazonte.com/default.aspx">Costa Brava</a>, és regentat per en Manel, un dels molts catalans que fa anys que viuen per aquestes terres. Aquí es pot dinar tranquil·lament una paella o un bon peix contemplant el mar. L'altra opció és anar fins a <a href="http://lacasadefrida.com/">La Casa de Frida</a>, un restaurant tan agradable com el Costa Brava i amb sortida directe al mar. </div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6rjUJ2kJD0LsqOYI28Urh-aaKdLWwBKBcDI80Okxy4wnWbtaDRON5myduhx8Wz8xiWiZz0gWRQGQoPt2cAiqKNFPUgciulapzVOEIEb52QPGo7GIdIQCk776DAWbQ5FxOPLB8e_LFQZk/s1600/elzonte026.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6rjUJ2kJD0LsqOYI28Urh-aaKdLWwBKBcDI80Okxy4wnWbtaDRON5myduhx8Wz8xiWiZz0gWRQGQoPt2cAiqKNFPUgciulapzVOEIEb52QPGo7GIdIQCk776DAWbQ5FxOPLB8e_LFQZk/s640/elzonte026.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Zonte, la millor opció per relaxar-se prop de San Salvador</td></tr>
</tbody></table><div><br />
<ul><li style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">La Barra de Santiago</span></b> - De les millors! "Tranquil·litat absoluta, passejades quilomètriques i algun lloc per dinar" - Departament d'Ahuachapán, frontera amb Guatemala, a 2h aprox. de San Salvador.</li>
</ul></div><div><div style="text-align: justify;">Preciosa platja de llarguíssima extensió i pràcticament deserta situada a la zona occidental del país, a la penínsul·la de mateix nom, a escassament 25 km de Guatemala. S'hi pot arribar a través de l'autopista Litoral cap a Sonsonate i després agafant un camí de terra (vigilar si hi aneu a l'época de pluges). El trajecte és de dues horetes des de San Salvador però val molt la pena per escapar de les platges més concorregudes de La Libertad i la Costa del Sol. Com és d'esperar, hi ha força oleatge a algunes hores del dia, però et pots banyar perfectament. Recomanem anar dinar a l'hostal <a href="http://ximenasguesthouse.com/sp-capricho.html">Capricho Beach House</a>, tenen bon peix fresc a preu més que raonable.</div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOAAVY2B4cKgMZMnB-ouBcYyAyHvx5vjrLukDJjEEbJcPYttFmE5HO9Oyue5bwbu0e1_Jrr_sW3lUJ6KnixNOXwAEcSmCK4yjhxMRMKS6uzHb6G6R8yKIVaiy2R8AlNVUwbSr_0v-bovA/s1600/IMG_1786.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOAAVY2B4cKgMZMnB-ouBcYyAyHvx5vjrLukDJjEEbJcPYttFmE5HO9Oyue5bwbu0e1_Jrr_sW3lUJ6KnixNOXwAEcSmCK4yjhxMRMKS6uzHb6G6R8yKIVaiy2R8AlNVUwbSr_0v-bovA/s640/IMG_1786.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Barra de Santiago, no te l'acabes!</td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGPlH6W9vtzY_S5e0kNE6MwBsmuAZ3uT0UJ45Nv5PM0Bk6Mx3RoTlUH5Ey3CZ0Cet6oB5RII3nOhuli4b9ydgMmkIdrbxGPErxzKm1ytEyMoF75GHQxHevvK8LNDI4QrSSMhAYPYO0jBw/s1600/IMG_1790.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGPlH6W9vtzY_S5e0kNE6MwBsmuAZ3uT0UJ45Nv5PM0Bk6Mx3RoTlUH5Ey3CZ0Cet6oB5RII3nOhuli4b9ydgMmkIdrbxGPErxzKm1ytEyMoF75GHQxHevvK8LNDI4QrSSMhAYPYO0jBw/s640/IMG_1790.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Capricho Beach House, ideal per prendre el sol (sense sentir-te una sueca a l'Espanya dels anys 50)...</td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_XcemXpO2ObVLoP8VVq2GCHyvpQe9Qe6B4K8PVcwJdrpaq_QwHQub0pALUNUMiNk10rXHuiAiMeZfH-EYWFGPPOw-ngzgm77doF96fOGviMiI-OUss_kftNC0CXTgeLd_on6W6au3-3U/s1600/IMG_1789.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_XcemXpO2ObVLoP8VVq2GCHyvpQe9Qe6B4K8PVcwJdrpaq_QwHQub0pALUNUMiNk10rXHuiAiMeZfH-EYWFGPPOw-ngzgm77doF96fOGviMiI-OUss_kftNC0CXTgeLd_on6W6au3-3U/s640/IMG_1789.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">... o per estirar-se a l'ombra a llegir un bon llibre!</td></tr>
</tbody></table><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">I fins aquí la primera part d'aquest especial "Platges de El Salvador". No us perdeu les futures actualitzacions, ara que per fi hem tornat! ;-)</div></div></div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-34736927132153608812011-08-16T22:28:00.003-06:002011-08-17T08:40:29.303-06:00Centre històric de San Salvador<div style="text-align: justify;">La primera setmana d'agost són les festes patronals de San Salvador, celebrades en honor al Divino Salvador del Mundo. De manera que aprofitant que teníem una setmaneta de festa a la feina (el primer dia festiu des de Setmana Santa, Al·leluia!!) i que justament aquests dies vam rebre l'esperada visita dels pares de l'Anna ens vam disposar a mostrar-los els múltiples encants (i la seguretat) del "Pulgarcito de América". I què millor per començar que veure el centre de la capital?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div><div style="text-align: justify;">Com ja us dèiem fa uns mesos en aquest <a href="http://salvadorados.blogspot.com/2011/05/passejant-per-san-salvador-ii-centre.html">post</a>, l'Ajuntament de San Salvador s'està esforçant en ordenar i arreglar tot el centre i donem fe que en només 3 mesos ha fet un canvi espectacular. S'han desviat els autobusos de manera que ja no circulen pels carrers més turístics (cosa que facilita ostensiblement el passejar-hi), han reduït les parades de mercat ambulants (mesura que en el seu moment va ser força polèmica), s'ha incrementat notablement la presència de la policia turística i ha millorat la neteja dels carrers i places. No obstant, potser precisament perquè eren les festes o potser a causa de la pluja i el mal temps, val a dir que no vam trobar l'"ambientillo" d'altres vegades a les principals places.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">Aquí podeu veure algunes de les fotos del centre històric que en el seu moment no us vam poder compartir:</div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7JuIhrVFyEkgWUJDl_n62JDghsD2ovAHtSf4rPhh8Xa38bmogFZpyVBZMmuakMDUt7nrXFL5S84DKb2uNhaeRs00wjP6UG8ADtkK5q6KvDKf-wil8kyMYcpn6cMCQRsr13EZ2-HFfNak/s1600/IMG_1955.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7JuIhrVFyEkgWUJDl_n62JDghsD2ovAHtSf4rPhh8Xa38bmogFZpyVBZMmuakMDUt7nrXFL5S84DKb2uNhaeRs00wjP6UG8ADtkK5q6KvDKf-wil8kyMYcpn6cMCQRsr13EZ2-HFfNak/s400/IMG_1955.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Catedral Metropolitana, on es pot visitar la tomba de Monseñor Romero</td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdt2S6n7ORCvLq1vPrWkKMq5M-nhVGZ4agLNFxhflhI86kNBiyB-kZWaDMnijDe2xYRKnFeNntp-wbimttoiNFa7JRfcJOyqcMuC4KdwVxVfV0UJaPY38J6IdJCH3NwGkEkvhYlpdCjHw/s1600/P8010106.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdt2S6n7ORCvLq1vPrWkKMq5M-nhVGZ4agLNFxhflhI86kNBiyB-kZWaDMnijDe2xYRKnFeNntp-wbimttoiNFa7JRfcJOyqcMuC4KdwVxVfV0UJaPY38J6IdJCH3NwGkEkvhYlpdCjHw/s400/P8010106.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La façana principal de la Catedral</td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8NxTzSb2nQRja6lC0GhayrlkRgZmDerWkmSw0q8uE1ERfo-zTyMrTT8P3GG72um3D5jPAkIKam7WUCjNnUa0Ux5OwpZoqgdxkuR3j1Og46TycIL8uNYgR6UbkCxXG4JdMW246jAat8iU/s1600/IMG_1944.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8NxTzSb2nQRja6lC0GhayrlkRgZmDerWkmSw0q8uE1ERfo-zTyMrTT8P3GG72um3D5jPAkIKam7WUCjNnUa0Ux5OwpZoqgdxkuR3j1Og46TycIL8uNYgR6UbkCxXG4JdMW246jAat8iU/s400/IMG_1944.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Palau Nacional, que encara no hem pogut visitar malgrat els diversos<br />
intents. </td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMOISWgxTRV9-_5Pn8WMNhIOfcv5U1WiBw2bY4DMWyCaNV37fc9bm2xZYLe5z_w5F3YIANAzWz9xfhVg4BvqIRT-S_UFFlBAzxj6CoHM6BiVSium2TqrFV3hOvI7P_snCrsT4-qVd3HS8/s1600/P8010115.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMOISWgxTRV9-_5Pn8WMNhIOfcv5U1WiBw2bY4DMWyCaNV37fc9bm2xZYLe5z_w5F3YIANAzWz9xfhVg4BvqIRT-S_UFFlBAzxj6CoHM6BiVSium2TqrFV3hOvI7P_snCrsT4-qVd3HS8/s400/P8010115.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'aparantment descuidada Esglèsia del Rosario...</td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDNJAmDSF5s4DyS03K3HtZr7eBkYGKGnolboPVJM6EQ9J3F3bOuR86SYDkBUndC3E23sl29fBRW5kbXyJqtyhcpsvr9LLFflIXNSGrO_vuXCysTaP7HbaNK82f27innQySOlM31v-U3f4/s1600/IMG_1941.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDNJAmDSF5s4DyS03K3HtZr7eBkYGKGnolboPVJM6EQ9J3F3bOuR86SYDkBUndC3E23sl29fBRW5kbXyJqtyhcpsvr9LLFflIXNSGrO_vuXCysTaP7HbaNK82f27innQySOlM31v-U3f4/s400/IMG_1941.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">... reserva tots els seus encants a l'interior.</td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhovL8dUR7uVR_SageAM90I_802h2kR62_PSpLOyZJt3FufP6BSB3_4nWATJ4L7-89pH-crUuokbXjm1YJqXv2U1JHZWid76o8VonJjYjg9e6vIG7b4liM8htrjjoVzvsYv-Q4RmCKyydI/s1600/IMG_1943.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhovL8dUR7uVR_SageAM90I_802h2kR62_PSpLOyZJt3FufP6BSB3_4nWATJ4L7-89pH-crUuokbXjm1YJqXv2U1JHZWid76o8VonJjYjg9e6vIG7b4liM8htrjjoVzvsYv-Q4RmCKyydI/s400/IMG_1943.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La concorreguda plaça de la Llibertat, amb la Catedral de fons.</td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisJ18yo04kyMr-5L-vI8jgX8Lst82R_IhMXy-V3LPZYRWPObF4GpgA4SekCeqHtyjfM_xWc_K9Xg1IS9Xum0lswJgrSUoUfXh-_yf1mdtA9a0aru4Ki94hRS_vedt8QTAyhyTXZVvAB-A/s1600/P8010108.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisJ18yo04kyMr-5L-vI8jgX8Lst82R_IhMXy-V3LPZYRWPObF4GpgA4SekCeqHtyjfM_xWc_K9Xg1IS9Xum0lswJgrSUoUfXh-_yf1mdtA9a0aru4Ki94hRS_vedt8QTAyhyTXZVvAB-A/s400/P8010108.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La façana principal del Teatre Nacional a la plaça Morazán</td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj40IIihsRGcJQ-dwR_qkdc1pCLdbUHAurMn1QevkqvzacIc3dZkDRtkfjwzilt1DGS0tl_iB1UbAyoHx_YxrQm0dT8snvWhw_J1BLAzIHpimHmSldTHJFUF6g2U1eAqLVYX33L8T7WHGU/s1600/IMG_0963.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj40IIihsRGcJQ-dwR_qkdc1pCLdbUHAurMn1QevkqvzacIc3dZkDRtkfjwzilt1DGS0tl_iB1UbAyoHx_YxrQm0dT8snvWhw_J1BLAzIHpimHmSldTHJFUF6g2U1eAqLVYX33L8T7WHGU/s400/IMG_0963.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'interior del Teatre Nacional gairebé sempre buit malgrat la gratuïtat<br />
dels espectacles</td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikjIUtrUfU0_7Mg5hENNL2clX50A0413sJr0741r9ZHn3PS9D3XidrYKilKADAVgEpLf2Bb8jb9K7Hqdkrvbbk0Vlbf_f3JTvP_FCPQ0exxDlgIcBpXHIupZAkSnMpBGriXTBRWUgPQzI/s1600/IMG_1952.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikjIUtrUfU0_7Mg5hENNL2clX50A0413sJr0741r9ZHn3PS9D3XidrYKilKADAVgEpLf2Bb8jb9K7Hqdkrvbbk0Vlbf_f3JTvP_FCPQ0exxDlgIcBpXHIupZAkSnMpBGriXTBRWUgPQzI/s400/IMG_1952.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El bullici del Mercat Central, vist des de l'Esglèsia del Calvari.</td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div></div><div><span id="goog_2023539033"></span><span id="goog_2023539034"></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD9w5FdToFXg48PcNc0qvCfnm9bt-gBxBbnpDrwwUhXVRLFVMJ-ntwvEMkNO3v2xjQv_UEMdWm0kXzOWSbDyO1qMwsGkFkqwMr8zqdRjSgim1pnVjBQoSwvLYlGVDF9Ka-HgNYzgc94h4/s1600/P8010125.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD9w5FdToFXg48PcNc0qvCfnm9bt-gBxBbnpDrwwUhXVRLFVMJ-ntwvEMkNO3v2xjQv_UEMdWm0kXzOWSbDyO1qMwsGkFkqwMr8zqdRjSgim1pnVjBQoSwvLYlGVDF9Ka-HgNYzgc94h4/s400/P8010125.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una fotografia més del "skyline" de San Salvador</td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-14697951647020963092011-08-01T18:09:00.001-06:002011-08-01T23:09:00.073-06:00Màgic!<div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><i>Sabeu qui és aquest senyor?</i></span></div><br />
<div><div style="text-align: center;"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsg2sa6bcqa_iw8sJH_VDwCKqOFSPdIfHA03GBScm4uuoC_0pyFDJJCMZ2djujIcLTZviJLoEbK68-Kpmh5wFYW4uC0e_VHaOrMKPfdii1gxMrfuXR_Uxdsx2CS5Ry4qfzO2kxYEQNTEA/s400/MagicoGonzalez.jpg" /></div><br />
<div style="text-align: justify;">Es diu Jorge Alberto González Barillas (San Salvador, 1958), però potser alguns <i>futboleros </i>el coneixereu pel seu nom artístic, <i>El "Mágico" González</i>. Què no us sona? Bé, doncs aleshores us diré que aquest il·lustre salvadorenc va ser un popular jugador de futbol de la década dels anys 80' que va passar per la Lliga espanyola, i va defensar durant vuit anys la samarreta del Cadis, i durant una temporada entremig, la del Valladolid.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><div style="text-align: justify;">D'aspecte no gaire atlètic i cos llargarut, González no aparentava ser un jugador fet per destacar en una de les lligues més potents del món.. Però vaja si ho va fer!</div></div><div><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">Si li deien <i>Mágico</i> és precisament per les seves increibles gambetes i <i>driblings</i>, vertiginosa velocitat, i la seva tècnica exquisita (podia xutar indiferentment amb la cama esquerra o la dreta). Totes aquestes habilitats acompanyades per la seva picardia i capacitat innata per resoldre de cara a barraca, li permetien treure profit de les passades menys agraciades, amb un esprint <i>pixar-se</i> amb sorprenent facilitat a tots els defensors rivals i finalitzar amb gols increibles les jugades més difícils, provocant l'èxtasi de l'afició gaditana i exasperació dels rivals.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><a href="http://www.elbaloncuscatleco.com/Magico-Foto17.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="299" src="http://www.elbaloncuscatleco.com/Magico-Foto17.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tan gran va ser la empremta que va deixar al club andalús, que vint anys més tard, per Cadis encara se'l recorda com el millor jugador estranger que ha vestit mai la samarreta groga.</div><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding-bottom: 6px; padding-left: 6px; padding-right: 6px; padding-top: 6px; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="400" src="http://cadiz.incondicionales.com/media/galeria/0/0/9/0/2/4/o_cadiz_cf_magico_gonzalez-14209.jpg" style="cursor: move; margin-left: auto; margin-right: auto;" width="284" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px; padding-top: 4px; text-align: center;">Fotografía del Mágico (el de l'esquerra) durant la<br />
seva etapa al club gadità)</td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però on és més popular, és al seu propi país on és un ídol de masses, conegut per tothom. De fet, el Mágico va jugar a El Salvador al principi i al final de la seva carrera futbolística, gairebé sempre a les ordres del Club Deportivo FAS, de Santa Ana i es va retirar amb 42 anys, fa deu anys. Fruit del seu llegat futbolístic, és considerat el millor jugador salvadorenc de tots els temps, tal i com també reconeix la Federació Internacional d'Historia i Estadística de Fútbol (IFFHS). L'any 2003, en honor seu es va cambiar el nom de l'Estadi Nacional de Futbol de San Salvador pel de <i>"Estadio Mágico González".</i></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però també hi ha una altra anècdota que crida l'atenció en la carrera d'aquest personatge. El Mágico González és l'únic salvadorenc que ha jugat mai amb la samarreta del Futbol Club Barcelona. Bé, de fet només va poder fer-ho durant el breu lapse que va estar a prova a can Barça, a petició expressa, ni més ni men<span class="text_exposed_show" style="display: inline;">ys, que de Diego Armando Maradona, amic del centreamericà que el va recomanar al en aquell temps tècnic del primer equip del Barça, Menotti. Malauradament, la seva fama d'indisciplinat va fer que finalment no el fitxessin. </span></div><span class="text_exposed_show" style="display: inline;"><br />
</span></div><div><div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_4e36c6c934d637f42663175" style="display: inline;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img src="http://www.blaugranas.com/media/galeria/25/3/6/3/6/o_f_c_barcelona_los_aficionados-466363.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'herència que va deixar El Mágico a can Barça <br />
-malauradament- va ser poc més que això..</td></tr>
</tbody></table><span class="text_exposed_show" style="display: inline;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">Aquí us deixem un vídeo amb algunes de les millors jugades del Mágico González, un geni del futbol no sempre prou valorat...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/OMemVOhSLRw?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><br />
</div></div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-71855047786243180182011-07-23T11:52:00.003-06:002011-08-01T23:15:09.559-06:00El misteri dels autobusos de TMB<div style="text-align: justify;">Viure a San Salvador m'agrada. Té fama de ciutat caòtica, sobretot al descobrir-la per primera vegada, però la veritat és que quan un s'hi acostuma només hi troba avantatges. Un d'ells, és que multiplica la teva capacitat de sorpresa, que sembla no tenir límits. Reconec que jo em meravello amb facilitat, sento curiositat per moltes de les coses més quotidianes, però és que aquí cada dia descobreixes alguna cosa diferent, quelcom que et sobta i et fa donar-hi voltes durant tot el dia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Això és el que ens va passar precisament farà dos divendres, quan ens dirigíem a comprar al supermercat del barri i gairebé ens atropella un autobús. Però no era un autobús qualsevol, era un autobús dels “de casa”, dels vermells de Barcelona i fins i tot amb el logo de TMB. Durant tota la compra vam estar pensant que deuria fer un autobús com aquell en una ciutat com aquesta. Era obvi que havia resultat d'alguna donació, però perquè no l'havien pintat com fan amb els que vénen d'Estats Units? Com ho havien fet per transportar-lo des de tant lluny i perquè anava buit un divendres a les 17h de la tarda?</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGmTZLyXZyIE5co9IKWcZUx9TzcHx6PtnTlOI0n4LqEzEN23HbzW_7osbrtRkofVBA5PAL1WpAeRblm1lkH0T7kcwbm1tP6oyXdIkeF4PMGhaxzcOpTXe_xaXj-iF1BdujH5UCxj2Q190/s1600/tmb_bus_gasnatural.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGmTZLyXZyIE5co9IKWcZUx9TzcHx6PtnTlOI0n4LqEzEN23HbzW_7osbrtRkofVBA5PAL1WpAeRblm1lkH0T7kcwbm1tP6oyXdIkeF4PMGhaxzcOpTXe_xaXj-iF1BdujH5UCxj2Q190/s320/tmb_bus_gasnatural.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div><div style="text-align: justify;">Setmanes més tard hem tingut temps d'esbrinar-ho i resoldre el misteri. L'any 2009 l'Àrea Metropolitana de Barcelona va impulsar un projecte de cooperació amb el El Salvador segons el qual comprometia la donació de 26 autobusos que estaven en bon estat però que ja no s'utilitzaven com a conseqüència dels processos de renovació de la flota de TMB. Un cop a El Salvador aquests vehicles es distribuirien en rutes per reforçar el transport públic de la ciutat i dels municipis de l'entorn, excepte un d'ells que seria assignat al projecte Ressoc, que té com a objectiu millorar la gestió integral dels residus urbans (suposo que aquest va ser precisament el que vam veure).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Segueixo llegint que van ser conductors voluntaris de TMB els que van fer possible el transport dels vehicles que van sortir de les instal·lacions de TMB de la Zona Franca fins al Port de Tarragona, on els van embarcar a un vaixell rumb El Salvador. Des de 2002, el programa solidari de TMB ha facilitat la donació de més de 150 autobusos, camions i altres vehicles auxiliars amb destí a Gambia, Guinea-Bissau, Marroc, Perú, Brasil, Cuba, El Salvador i la República Dominicana.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No obstant, a l'investigar una mica més i descarregar la llista dels municipis on es van cedir els autobusos finalment, sobta que la majoria estiguin fora de l'àrea metropolitana de San Salvador i fins i tot del Departament de San Salvador. I encara sobta més que un d'ells s'hagi enviat al municipi de Meanguera (que no l'illa de Meanguera), un municipi del Departament de Morazán on es troba la comunitat de Segundo Montes. Aquesta comunitat es mereixeria tot un post especial per les seves particularitats històriques però el que està clar és que pel motiu que sigui és una de les comunitats destinatàries de la majoria de projectes finançats des de Catalunya, i especialment de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, municipi integrant de l'àrea metropolitana.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Que consti que amb això no vull posar ombres o crear sospites d'aquest projecte de cooperació, ni tampoc estic dient que aquest autobús no faci un bon servei o que els habitants de la capital o d'una comunitat es mereixin més o menys ser beneficiaris del projecte. Ni tinc coneixement ni em correspon jutjar aquestes decisions. Només que aquest fet corrobora una reflexió que dóna voltes pel meu cap últimament: que en el fons, la cooperació és política.</div></div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-31752231236105232882011-07-04T20:48:00.001-06:002011-07-06T10:02:47.086-06:00El tiempo del miedo<div><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTXbmuwyzSECwBKlNZKvLvdBbSZ8wZGmBwHOn0EV74gj5CsqmI7ikFj9yw9HafzoRBeDK2-F_sCT99IAaxan1dyKn1JK9Zy-P1QIcKjENXTygY-X2UJegzboiVAu81Jfun58EHFEUCpzA/s1600/170068_185583908128930_100000319655322_533923_916596_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTXbmuwyzSECwBKlNZKvLvdBbSZ8wZGmBwHOn0EV74gj5CsqmI7ikFj9yw9HafzoRBeDK2-F_sCT99IAaxan1dyKn1JK9Zy-P1QIcKjENXTygY-X2UJegzboiVAu81Jfun58EHFEUCpzA/s400/170068_185583908128930_100000319655322_533923_916596_o.jpg" width="400" /></a></div><div><br />
</div><div>Los que trabajan tienen miedo de perder el trabajo.</div>Los que no trabajan tienen miedo de no encontrar nunca trabajo.<br />
Quien no tiene miedo al hambre, tiene miedo a la comida.<br />
Los automovilistas tienen miedo de caminar y los peatones tienen miedo de ser atropellados.<br />
La democracia tiene miedo de recordar y el lenguaje tiene miedo de decir.<br />
Los civiles tienen miedo a los militares, los militares tienen miedo a la falta de armas.<br />
Las armas tienen miedo a la falta de guerras.<br />
Es el tiempo del miedo.<br />
Miedo de la mujer a la violencia del hombre y miedo del hombre a la mujer sin miedo.<br />
Miedo a los ladrones, miedo a la policía, miedo a las puertas sin cerraduras, al tiempo sin relojes, al niño sin televisión.<br />
Miedo a la noche sin pastillas para dormir y miedo al día sin pastillas para despertar.<br />
Miedo a la multitud, miedo a la soledad.<br />
Miedo a lo que fue y a lo que puede ser.<br />
Miedo a morir, miedo a vivir…<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div><br />
</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"></div><div>(El miedo global, Eduardo Galeano)</div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-17315710477098652872011-06-30T21:59:00.003-06:002011-07-06T10:02:47.087-06:00Indignats, també a El Salvador<i>En aquest post us presentem una crònica forca extensa del conflicte institucional iniciat a El Salvador arran de l’aprovació del Decret legislatiu 743 que lliga de mans a la Sala de lo Constitucional i posa en perill la democràcia al país, i de les protestes socials que ha desencadenat. </i><br />
<br />
<div><br />
Des de Salvadorados hem volgut compartir amb vosaltres una crònica dels fets que han propiciat l’esclat d’una <b>Crisi Institucional que viu el país des de fa dos o tres setmanes</b>. Intentarem fer-ho de la forma més digerible posible, tot i que hi ha molts noms i particularitats del sistema i les institucions salvadorenques que inevitablement us seran desconeguts. De totes maneres, ho intentarem. Aquest conflicte és greu perquè de no solucionar-se correctament pot posar en perill la democràcia en un país on amb prou feines es troba a la fase d’adolescència.<br />
<br />
El passat 2 de juny l’Assamblea Legislativa d’El Salvador va aprovar via <i>express </i>el Decret legislatiu 743, que modifica el procediment per prendre decisions de la <i>Sala de lo Constitucional</i>, obligant als seus membres a aconseguir consens (són 5 magistrats en total) en comptes de una majoria ampliada de quatre membres a l'hora de aprovar sentències i resolucions, tal i com estava establert fins aleshores. Cal destacar que la nova llei va ser aprobada amb els vots dels partits conservadors ARENA, GANA, PCN i PDC. Per la seva banda, el FMLN (el partit al govern) i CD es van abstenir. Seguint el procediment establert, es va enviar el text del decret aprovat al President Mauricio Funes, el qual en el temps record de dues hores el va revisar, aprovar i sancionar…<br />
<br />
Si, 2 hores. Malgrat no haver passat per tots els tràmits consultius especificats. Malgrat el seu partit s’havia abstingut a la votació (explicar la relació entre Funes i el seu partit requeriria un nou post). Malgrat el decret tenia varis defectes de forma (el document signat no és exactament el mateix que el publicat) i de contingut (varies faltes d’ortografia incloses). Malgrat tot l'anterior, el decret es va aprovar en el temps record d’un sol dia. Tal i com van titular els mitjans de comunicació, els diputats i el president “se dieron un madrugón”.<br />
<div><br />
</div><div><br />
</div><div><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><b>Bé, i quin és el problema?</b></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><b><br />
</b></span></div><div>Principalment, el problema està en que la <i>Sala de lo Constitucional</i> tindrà moltes més dificultats per resoldre sentències d’inconstitucionalitat i pendre altres decisions importants com el recurs d’ampara i l’<i>Habeas Corpus</i>, sobre els que té la máxima competència a l’Estat.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7DID19yHBCS1KEQiVZabsUK-qSfbO6L7P2Ey_NugHDELcotFqxieOOSkz9a4ahGAwa2FwZB_x7KPmKLKNJZz9pN_9M4r2X4oxL8nKDoAhHRD82HLB4FGbTGM8MnnVy3SF_o84F5rCVrk/s1600/magistrados.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7DID19yHBCS1KEQiVZabsUK-qSfbO6L7P2Ey_NugHDELcotFqxieOOSkz9a4ahGAwa2FwZB_x7KPmKLKNJZz9pN_9M4r2X4oxL8nKDoAhHRD82HLB4FGbTGM8MnnVy3SF_o84F5rCVrk/s1600/magistrados.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els magistrats de la <i>Sala de lo Constitucional</i></td></tr>
</tbody></table>Bona part de les sentències de la <i>Sala de lo Constitucional </i>s’havien aprovat fins ara per majoria de 4/5, atès a que el cinquè membre, de tendència política conservadora, solia votar en contra, a diferència dels altres quatre, considerats progressistes.<br />
<br />
Una altra característica de la estrambòtica llei es que, tal i com la mateixa especifica, el nou règim decisori durarà únicament fins que expiri el mandat dels magistrats, el 2012, lligant de mans a la Cort fins que abandonin el càrrec. Queda meridianament clar que el problema està amb els magistrats, no amb la Institució.<br />
<br />
Amb aquest nou panorama, s’obre un escenari realment perillòs en que l’Assamblea Legislativa i el poder executiu poden prendre decisions de forma pràcticament lliure i arbitrària, ja que no hi ha un òrgan que els hi pugui parar els peus si rebassen els límits del poder que tenen atribuit per la Carta Magna. </div><div><br />
</div><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">I per quins motius ha fet això l'Assamblea Legislativa?</span></b><br />
<br />
L’aprovació del Decret 743 aparentment és la represàlia dels partits polítics de l’Assamblea davant una sèrie de decisions preses per la <i>Sala</i> al llarg dels darrers dos anys. El president Funes havia designat a quatre dels cincs magistrats de la Sala quan va assolir el càrrec el juny de 2009, i des d’aleshores els jutges han dut a terme la seva feina amb una independència remarcable i, en aquest sentit lloable, prenent vàries decisions que han anat en contra dels interessos dels representants polítics.<br />
<div><br />
Vet aquí algunes de les principals decisions de la Sala que haurien provocat la ira dels diputats de l’Assamblea Legislativa i la seva reacció:<br />
<ol><li>En primer lloc han provocat el malestar de tots els partits politics sentenciant que els candidats a diputats de l’Assamblea poden presentar-se en llistes independents en comptes d’haver de fer-ho en les llistes dels partits. </li>
<li>Ha afectat els interessos dels partits polítics PDC i PCN sentenciant que aquests no havien complert els requisits legals per ser reinscrits i d’aquesta manera poder participar en les seguents eleccions (un altre conflicte que requeriria una explicació a part). </li>
<li>Ha disgustat al President Funes vetant parcialment l’ús d’una partida pressupostària que fins ara la Casa Presidencial podia utilizar de forma discrecional (l’anomenada “Partida Secreta”), amb la qual es sospita que el president podria haver pagat les despeses d’un viatge en jet privat a <i>Disney World</i> acompanyat de tota la família. </li>
<li>Ha provocat l'enfuriment dels conservadors lligats a l’aparell de seguretat de l’anterior govern en declarar inconstitucional el comité nomenat per l’Assamblea Legislativa que pretenia torpedejar una investigació de la Fiscalia General sobre corrupció d’aquells ex-càrrecs. </li>
<li>A més a més, i per sobre de tots els altres motius, <b>el rumor de que la Sala pretenia revocar la Llei d’Amnistia establerta durant els acords de Pau (1992) preocupava a varis polítics, que temien que es pogués reobrir els casos de vulneració dels drets humans durant la Guerra Civil </b>(1980-1992). Aquí cal fer un incís: La Llei d’Amnistia es considerada pràcticament sagrada per ser l’acord bàsic que va fer posible el reestabliment de la Pau, però que deixava impunes tots els crims comesos per ambdues bandes.</li>
</ol><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">I si hi hagués més motius ocults o desconeguts?</span></b><br />
<div><br />
És posible que n’hi hagi. De fet, les motivacions d’alguns actors encara es desconeixen. No està clar perquè el President Funes –per cert, de centre-esquerra-, el mateix que havia nomenat a quatre dels cinc magistrats i el qual ha aplaudit fins ara nombroses decisions de la Sala, ha signat d’aquesta manera un decret que fereix greument la democràcia i que a més ha estat impulsat pels partits polítics conservadors PCN, PDC i GANA.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAYbRLEUDNCh9a0Yg4cad-da4tWBLOdD0kUrsK87P1XjC6heKvW6wYs3f3tpGiN_J2JW0Mf5HALpLW4Tz2vuBY8_-Cmr1kVM4L5Q9kiOHh47iDpxZUQmM6pvS098eH52j6RT3k7x80b4w/s1600/Mauricio_Funes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAYbRLEUDNCh9a0Yg4cad-da4tWBLOdD0kUrsK87P1XjC6heKvW6wYs3f3tpGiN_J2JW0Mf5HALpLW4Tz2vuBY8_-Cmr1kVM4L5Q9kiOHh47iDpxZUQmM6pvS098eH52j6RT3k7x80b4w/s320/Mauricio_Funes.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El president Mauricio Funes</td></tr>
</tbody></table>Les motivacions que segueix l’FMLN, el seu partit, tampoc són clares. Es van abstenir de la votació però en canvi després i des d’aleshores han recolzat el decret. Qui ho diria, el mateix partit que quan estava a l’oposició criticava els abusos de poder..<br />
<br />
Davant aquestes incògnites per resoldre, s’ha parlat del paper que hagi pogut tenir un poder a l’ombra però sempre present per aquestes terres de l’Amèrica central: les Forces Armades. Es parla d’una suposada reunió secreta de Funes amb l’alt comandament de les FFAA on directament l’haurien instat a aprobar el decret 743. I perquè? Per evitar un pronunciament de la Sala contra la Llei d’Amnistia. Però perquè justament ara? Doncs curiosament, resulta ser que l’Estat espanyol hi té alguna cosa a veure...<br />
<br />
El jutge Eloy Velasco, de l’Audiència Nacional espanyola, en el marc del <i>Caso Ellacuría</i> (jesuita basc assassinat durant la guerra d’El Salvador per part de les Forces Armades) ha cursat recentment a la Interpol una ordre internacional de detenció de 20 militars salvadorencs implicats en aquest cas per jutjar-los. Ja s’especula amb la més que probable pressió internacional per la detenció i extraditació dels exmilitars, als quals ara només la llei d’Amnistia salvadorenca ampara. Pot ser que les Forces Armades tinguin agafat pels collons a Funes? Qui sap..<br />
<div><br />
</div><div><br />
</div><div><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Alguns actors es fan enrere i altres segueixen amb el Decret</span></b></div><div><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><br />
</span></b></div>Només un parell de dies després d’haver-hi votat a favor, un dels impulsors del decret i gran partit de l’oposició -ARENA-, ha demanat la revocació al·legant que va ser un error. Ara creuen que pot ser més perjudicial el remei que la malaltia, referint-se a que si s’inhabilita la Sala, el poder executiu en mans de l’FMLN pot ser molt més fort i perillós (sobretot pels seus interessos).<br />
<br />
Per la seva banda, els altres partits de dretes (que responen a interessos molt particulars i s’alineen amb ARENA o FMLN segons els convé) i el partit al govern, FMLN, s’oposen a revocar el Decret.<br />
<div><br />
</div><div><br />
</div><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><b>La sala es declara en rebeldia i s'inicia una partida d'escacs</b></span></div><div><br />
</div><div><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><b></b></span>Per descomptat, la reacció de la <i>Sala </i>va ser la de declarar inconstitucional el Decret 743, ja que excedeix els límits de les competències de l’Assamblea Legislativa. D’aquesta manera han seguit prenent decisions per majoria de 4 dels 5 magistrats.<br />
<br />
Com a resposta, un dels partits polítics de l’Assamblea que va impulsar el Decret, el PDC, va intensificar el conflicte introduint una moció davant l’Assamblea contra els magistrats de la Sala per desacatament del Decret 743.<br />
<br />
La resposta jurídica de la <i>Corte Suprema de Justícia</i> (dins la qual hi ha la Sala de lo Constitucional), va ser la d’aprovar <a href="http://www.contrapunto.com.sv/ultimas-noticias/csj-aprueba-reforma-que-facilitara-detenciones-por-el-caso-jesuitas?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter">mesures</a> per facilitar la detenció i extradició de militars en cas que es rebi una ordre internacional de la Interpol (cas Ellacuría). </div><div><br />
</div>Però ha aparegut un altre protagonista que pocs haguéssin esperat: el Director del Diari Oficial (del Ministeri de Governació) s’ha oposat a publicar-lo. </div><div><br />
</div><div>Pel que fa a la moció de l’Assamblea per moure els magistrats del seu càrrec, sembla ser que de moment s’està imposant la postura d’intentar apaivagar el conflicte i per ara no s’ha aprovat.</div></div><div><br />
</div><div><br />
</div><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">I on està la solució política?</span></b><br />
<div><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><b><br />
</b></span>Alguns creuen que l'única sortida posible al conflicte institucional és la negociació entre institucions. L’Assamblea Legislativa voldria dictar una agenda de les sentències que mou la Sala (les que van en retard i encara queden per resoldre, que son moltes). Per la seva banda, la Sala no està diposada a negociar, ja que els quatre magistrats progressistes consideren que les seves funcions son estrictament jurídiques, i per tant no són competents per negociar res.<br />
<br />
L’únic punt de comú acord entre tothom és que cal reestablir la normalitat democràtica i l’equilibri de poders. Estan d’acord en el <i>què</i>, però no en el <i>com</i>.<br />
<br />
En realitat però, només hi ha una solució possible i aquesta és que les autoritats reafirmin la independència del poder judicial. Les branques de l’executiu i el legislatiu haurien de rescindir el Decret 743 i deixar de prendre altres mesures que interfereixin en el mandat del la Sala.<br />
<br />
<div><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">I com ha respost la societat civil "Los indignados"?</span></b><br />
<div><br />
El capitol del Decret 743 reflexa un problema de fons molt greu: la facilitat amb que es pot vulnerar la independència del poder judicial per part dels poders executiu i legislatiu. És preocupant que partits polítics de totes les tendències vegin com a legítim intervenir en els procesos decisioris de la justícia. Disposar d’un poder judicial independent és imprescindible per poder lluitar contra els greus problemes de corrupció, impunitat i els alts nivells de criminalitat i volència que comprometen el futur del país. </div><div><br />
</div><div>En aquest context, varis grups de la societat civil (ONGs, think-tanks, universitats, personalitats públiques i sobretot ciutadans anònims), han començat a reaccionar contra el decret de forma gairebé immediata.</div><div><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIN2igf0pHVHGOz2VWyrlrAQUXoXBtP_9W6tX44y3w3w1bmm6ao8hlDoL0-4TV8PUTCegl7CyuKXUzsmF9_sSqEFXR7kxRhQyzOJDFWNiJWNIxi62mwS7Xf6-obWPmejlQrlLZiFnS5cA/s1600/derogatoria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIN2igf0pHVHGOz2VWyrlrAQUXoXBtP_9W6tX44y3w3w1bmm6ao8hlDoL0-4TV8PUTCegl7CyuKXUzsmF9_sSqEFXR7kxRhQyzOJDFWNiJWNIxi62mwS7Xf6-obWPmejlQrlLZiFnS5cA/s400/derogatoria.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia d'una de les primeres protestes de "Los Indignados SV"</td></tr>
</tbody></table><div><br />
</div><div>Des del passat 3 de juny, dia rere dia i fins avui son vàries les concentracions ciutadanes que s’han produit a diferents punts de la ciutat, però especialment a davant de <i>La Chulona</i>, la figura nacional que encarna la justicia al país, autodenominant-se “Indignados” (en clara al·lusió al moviment a l’Estat Espanyol). </div><div><br />
Malauradament fins ara les concentracions no han estat multitudinàries, en bona part a causa de la desinformació o informació confusa que arriba a molta gent (a la que per cert contribueixen els mitjans de comunicació). També perquè es tracta d’un país on fa pocs anys sortir al carrer a protestar era perillós, i avui encara hi ha temor a represàlies. </div><div><br />
</div><div>Però tot i així hi ha un grup creixent de gent que lluita perquè es preservin els valors de la democràcia, i s’ha de reconèixer que fan soroll. Des de Salvadorados els hi donem tot el nostre suport i volem contribuir a difondre la seva causa. </div><div><br />
I és que la conclusió seria que el que es demana a Espanya té molt a veure amb el que es demana a Grècia, a Islàndia, en bona mesura amb el que es demana al Nord d’Àfrica, a Bahrein, i també a molts altres països, com El Salvador: <i>més i millor democràcia</i>.<br />
<div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"></span></div></div></div></div></div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-33528092313961787072011-06-29T09:40:00.016-06:002011-07-06T09:42:36.609-06:00Illa MeangueraUtilizant com excusa el quart de segle acabat d'inaugurar d'un dels membres de Salvadorados, el cap de setmana passat vam decidir fer una escapada poc habitual. En comptes d'anar a pujar volcans, de passejar per la ciutat o per pobles, o d'optar per fer el ronso a alguna de les platges properes de la Libertad, vam decidir llogar un cotxe, creuar el país i anar a conèixer les illes del Golfo de Fonseca, al Departament fronterer de la Unión.<br />
<br />
El Golfo de Fonseca, situat a l'orient del país, és un gran accident geogràfic (a més d'un ric espai natural) que comparteix El Salvador amb els seus veins, Hondures i Nicaragua. Al Golf s'hi troba un grapat d'illots esparcits, alguns prou grans com perquè hi pugui viure gent, com Meanguera, Conchagüita, Zacate Grande o El Tigre, i altres força més xics (estil illa de Perejil) i per això, deshabitats. Això sí, igual que el d'Espanya, la seva miniatura no ha impedit que sigui objecte de disputes i fins i tot de baralles entre països veins.<br />
<br />
Així doncs, dissabte de bon matí (i tant bon..a les 5h!!) ens vam llevar disposats a fer camí cap al nostre objectiu: l'Illa de Meanguera, on anàvem a passar un parell de dies de sol i son. Després de conduir unes 4 hores per la arxifamosa i arxitransitada carretera Panamericana, i superar alguns ensurts com són un registre de la policia o multitud de gossos amb tendències suicides, vam arribar finalment al Puerto de La Unión. Allà vam aparcar el carro a tocar del port i ens vam disposar a emprendre l'aventura marítima.<br />
<br />
L'embarcació que ens permetria arribar a l'illa, una <i>lancha</i> per 15-20 passatgers que fa els efectes de transport públic, sortia a les 10.30h del matí de La Unión. Finalment arribàvem a les 10.15h al Puerto Los Boquitos, 15 minuts abans que sortís el vaixell (tenim fama d'impuntuals, però quan ens hi posem...)<br />
<br />
Puerto Los Boquitos, més conegut com el Puerto de la Unión, tenia tots els elements típics: moltíssima gent amunt i avall, venedors ambulants, carreters transportant mercaderies, etc.. L'únic que no hi havia era.. el mar! Bé, sí que hi era, però dos-cents metres endins perquè la marea estava baixa i el que deixava a la vista era una gran esplanada coberta d'una gruixuda capa de fang, la qual ens separava del mar, i de la lancha. En aquestes condicions la única manera possible d'arribar caminant a l'embarcació era acabar de fang fins a la cintura. Així doncs, i sense pensar-nos-ho gaire -el transport sortia en 5 minuts- ens vam arremangar els pantalons i vam començar a caminar. Sort que molt oportunament va arribar un home amb un carretó que ens va oferir portar-nos a la lancha pel mòdic preu d'un dòlar. El nom de carretó sona força sofisticat si tenim en compte que consistia en una planxa de fusta amb dues rodes i el pobre paio a davant estirant-la per carregar als 2 guiris inmaculadament néts.<br />
<br />
<div style="text-align: left;"></div>Quan vam fer peu a l'embarcació aquesta ja estava gairebé plena però encara vam haver d'esperar mitja hora més a que s'omplís de gom a gom. Una anècdota: com ja us hem explicat, la lancha es l'únic transport públic disponible, i per això la gent viatja amb totes les provisions necessaries per la llar, més tenint en compte que viuen en una illa sense gairebé cap comerç: bombones de gas, menjar, pastissos, bosses de la compra, síndries gegants, tubs d'alumini, el televisor que s'havia dut a arreglar, etc. Així anàvem, apretadets, encaixats com un Tetris, però malgrat tot prou còmodes. Pel contrari, l'ambient era agradable, divertit i un pel folklòric. La gent de les comunitats es coneixien i anaven fent bromes sobre el televisor d'aquell, les presses de l'altra, etc. Com ja ve sent habitual, nosaltres erem els únics cheles (blancs) de tota l'embarcació i era evident que generàvem curiositat. En total vam calcular que deuríem ser uns 25 a la barca.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-LnBavrVpjXU/Tgsq-trqhWI/AAAAAAAAAFY/ZQLw5EXLL6o/s1600/IMG_1468.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-LnBavrVpjXU/Tgsq-trqhWI/AAAAAAAAAFY/ZQLw5EXLL6o/s400/IMG_1468.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pescadors camí a Meanguera</td></tr>
</tbody></table><br />
El trajecte, prou llarg, va durar una hora i mitja aproximadament, però finalment al migdia arribàvem a Meanguera. Amb l'expectativa de trobar-nos una illa força desenvolupada turísticament, al mig d'un arxipèlag gairebé paradísiac, ens va xocar l'extrema pobresa i les condicions amb les que vivien els seus habitants. Pel camí ens va sobtar la quantitat de gallines, els <i>chanchos</i> (porcs), les vaques, els gossos i els caballs d'aspecte famèlic que es creuaven al nostre pas, circulant lliurement, qui sap si controlant el poble a l'estil de <i>Rebelión en la Granja.</i> Aquella illa no tenia ni carreteres, ni aigua potable i amb prou feines electricitat.<br />
<div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-JY36xkYddP4/TgsrMrRuUdI/AAAAAAAAAFc/Fys6frQI9Gg/s1600/IMG_1474.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br />
</a></div>A l'arribar a l'hotel teníem un nus a l'estómac. Però ja no erem capaços de distingir si era pel contrast entre el que havíem vist i els luxes de l'habitació o per la gana que teníem! Havíem sortit a les 6.30h del matí de San Salvador i 6 hores més tard, a les 12.30h arribavem al destí sense haver fet cap parada ni menjat res. Així doncs, vam menjar alguna cosa ràpida, aprofitant també que estava plovent, i cap a fer turisme, que el temps se'ns tirava a sobre i aviat es faria de nit.<br />
<br />
Durant el dinar vam poder conèixer la Rachel, la filla dels propietaris, una nena de 10 anys que havia nascut i viscut a Los Angeles la meitat de la seva existència i en feia 5 que s'havia mudat a aquella petita illa. Era força divertit veure el desvergonyiment amb que es posava a parlar amb els clients sense complexes.. (per exemple, calia explicar que l'arròs que ens estavem menjant l'acabaven d'escalfar perquè portava unes 4 hores fet a la cuina?).<br />
<br />
Després de dinar, el propietari de l'hotel, en Richard, i la seva filla Rachel, es van oferir a acompanyar-nos a una caminata fins arribar a la <i>Playa Negra</i>, l'única platja de l'illa, i un autèntic paradís segons el que havíem llegit. La caminata d'una hora aproximadament va valer la pena per sí sola, això sí, no estava exempte de riscos, ja que el camí no estava pavimentat i per les pluges dels dies anteriors estava ple de pedres que et feien relliscar si no anaves amb compte.<br />
<br />
Un cop a <i>Playa Negra</i> el temps no acompanyava gaire i la marea estava molt alta, de manera que la platja havia quedat reduida a la meitat. Tot i així, el lloc tenia moltíssim encant, era un espai totalment verd, sense cap edifici al voltant, i al ser ja la tarda estaven tots els pescadors recollint les seves xarxes i preparant-se pel dia següent. No obstant, com havia plogut i el mar estava força barrejat, no vam poder banyar-nos i vam tornar caminant tranquilament cap a l'hotel. Això sí, un cop allà, vam anar directes a buscar les tovalloles i a tirar-nos a l'aigua. Ja era de nit, però el silenci i el plaer de tenir tot el mar per un sol va compensar del tot. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/--utE8fvoW5U/TgssYxT1AdI/AAAAAAAAAF0/6AUCuznlaGM/s1600/IMG_1513.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-DRJalzCw0SM/Tgsr0ePbv2I/AAAAAAAAAFo/__TSW2A4QFM/s1600/IMG_1502.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-DRJalzCw0SM/Tgsr0ePbv2I/AAAAAAAAAFo/__TSW2A4QFM/s400/IMG_1502.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Playa Negra</td></tr>
</tbody></table><br />
Per acabar de rematar el dia, ens vam demanar un sopar digne de l'aniversari que ens proposavem a celebrar. A la platja en Lluís ja havia estat preguntant als pescadors quin era el peix que més es pescava per la zona, llagosta va ser la seva resposta. I és clar, quina classe de viatgers seríem si marxéssim de l'illa sense degustar la gastronomia tipica? :P I per postre, gentilesa de la casa, els propietaris de l'hotel havien estat cuinant a la tarda un pastís per celebrar els 25 del Lluís. Vam bufar espelmes i tot! Un detallàs. L'amabilitat en aquest país sembla no tenir límits.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-WzFt7pq-mqc/TgsstCzb_2I/AAAAAAAAAF4/d6Tk9jyXOjk/s1600/IMG_1533.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>L'endemà al matí ja ben descansats i relaxats després d'una dutxa d'aigua calenta (<i>una vez al año no hace daño</i>) vam anar a esmorzar i a planificar el nou dia, que a diferència dels anteriors s'aixecava ben solejat. Aprofitant que pràcticament ja havíem vist tot el que calia veure a Meanguera i que ja no teníem transport públic (els diumenges l'única embarcació surt a les 5.30h de la matinada), vam negociar amb un lanchero que ens portés fins a l'illa deserta de Martín Pérez, ens deixés banyar-nos tranquilament i després de tornada cap al Puerto de La Unión, que l'endemà calia treballar.<br />
<br />
I així ho vam fer, 30 minuts més tard ens trobàvem enmig d'una illa digna de Supervivientes. La barca motora va amarrar a certa distància (les onades impedien apropar-se més) i vam haver de saltar i nedar fins a la platja. Les ganes d'aventura i l'emoció de sentir-te únic en una illa deshabitada ens van fer venir ganes d'explorar cada racó com si haguéssim de trobar un tresor a qualsevol cantonada. De manera que en comptes d'estirar-nos a la platja, vam dedicar-nos a passejar, mirar entre les roques i intentar descobrir a quin animal pertanyien uns forats fets a tota la platja.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-V8HfN2puStQ/TgstV0BudUI/AAAAAAAAAGM/0tgLAkRRFyg/s1600/IMG_1610.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-V8HfN2puStQ/TgstV0BudUI/AAAAAAAAAGM/0tgLAkRRFyg/s400/IMG_1610.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La paradisíaca Illa Martín Pérez</td></tr>
</tbody></table><br />
Després de mitja hora fent el gamba, passejant i rient, vam enfilar camí cap a La Unión, i d'allà cap a San Salvador, que a les 19h de la tarda havíem d'anar a tornar el cotxe de lloguer. De camí encara vam tenir temps de fer una parada a San Vicente, ciutat històrica, petita i amb fama de ser bohemia, cultural i gay-friendly. Però aquesta ja és una altra història...<br />
<br />
Podeu consultar totes les fotografies aquí:<br />
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&captions=1&noautoplay=1&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F103019423747449350176%2Falbumid%2F5623634949423446545%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Des" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="600"></embed><br />
<br />
<br />
</div>Lloguer de cotxe: 25 dòlars/dia<br />
Gasolina pel trajecte d'anada i tornada: 55 dòlars<br />
Carreta per anar de Puerto Boquitos a la Lancha: 1 dòlar/persona<br />
<div>“Lancha” de La Unión a Meanguera (transport públic): 3 dòlars per persona<br />
Pàrquing: 5 dòlars el dia<br />
Sopar a todo lujo de mariscos: 15 dòlars per persona.</div><div>Habitació d'hotel: 35 dòlars per persona<br />
Lancha privada Meanguera-Illa Martín Pérez-La Unión: 30 dòlars per persona.</div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-31425633939336589832011-06-08T10:31:00.028-06:002011-07-06T09:42:02.526-06:00Pujant volcans...<div style="text-align: justify;">Amb prou feines fa dos mesos que vam arribar a El Salvador però això d’anar a pujar volcans s’està convertint en tot un hàbit..</div><br />
<div style="text-align: justify;">Semblaria que ens ha agafat una espècie d’ànsia vulcanòloga, o obsessió per estar en forma. Però us assegurem que no forma part de cap operació biquini. Tampoc és que vulguem aconseguir bessons de sardanista, o menys encara batre rècords d’en Kilian Jornet. Simplement, és que els volcans són el principal atractiu natural que té aquest país, per davant de les platges, i alguns són forca espectaculars. Així que val molt la pena treure’s de sobre la mandra, calçar-se les sabates de muntanya i.. a caminar!</div><br />
<div style="text-align: justify;">De volcans a El Salvador n’hi ha a patades, al llarg i ample del país.. Segons acabem de llegir, en total són 23, dels quals 8 han entrat en erupció en els darrers 200 anys, i 4 tenen activitat continuada encara avui (no patiu, només gasos i cendra).</div><br />
<div style="text-align: justify;">A propòsit d’això, fem un breu parèntesi amb una explicació científica de perquè tanta activitat sísmica, gentilesa del Sr. Wikipedia: El Salvador es troba a sobre del Cinturó de Foc del Pacífic. La subducció (enfonsament) de la Placa de Cocos per sota de la Placa Carib, està provocant una intensa activitat sísmica, que a efectes pràctics es tradueix en dos dels “petits” grans problemes que pateix cada cert temps el país, els terratrèmols i les erupcions.</div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></div><div style="text-align: justify;"><br />
Tornant al tema… De moment portem 4 volcans visitats. Tot i que encara ens en queden uns quants per pujar, no és poca cosa el que ja hem vist.. Us en fem cinc cèntims:</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Volcà de San Salvador</b></span></div><div style="text-align: justify;">Des de la primera semana que vam arribar al pais que ens hi vam posar. El primer volcà en pujar va ser el Quezaltepeque, conegut popularment com el volcà de San Salvador o El Boquerón (no em pregunteu perquè, forma de seitó no l’hi vam veure..). Coronar aquest volcà no ens va suposar un gran esforc, bàsicament perquè el trajecte el vam fer integrament al maleter d’una furgoneta. Al cim hi ha un mirador on, quan la boira no ho impedeix, es veuen vistes a San Salvador. Les vistes eren prou maques, malgrat que hi havia molta boira, un problema que ha estat continuat.. En qualsevol cas, el Boquerón només era un aperitiu comparat amb el que vindria..</div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Volcà Cerro de Tecapa</b></span></div><div style="text-align: justify;">Uns quants dies més tard, vam aprofitar el cap de semana per visitar el bonic poble d’Alegría, que es troba al costat del Volcà Cerro de Tecapa, i com no, va tocar pujar-lo. Aquesta pujada va ser clarament més dura que l’anterior, sobretot per les 4 hores entre enfilar-nos fins al coll del cràter, rodejar-lo i baixar, pel terreny pedregós i abrupte i per la terrible calor que feia sota un Sol de justícia. Però un cop ets a dalt, veure les vistes de tot el nord del país, el llac d’Alegría a dins el cràter i les àligues sobrevolar (potser esperen a que defalleixis) fa que valgui la pena la caminada.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7fV_cIGJm877dPsG_C49qbINEARkX2cMWhzRRccF7IrV70WNNS8-d2BIQWmeEyKp4Genjb7wWfpmp7yDa-fVtDU5hMp3rSfozujYJE0tWs3DC5Z6ROcl58_mBkOUeRGBNCwRmaXpn2XA/s1600/Cafetal+Tecapa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7fV_cIGJm877dPsG_C49qbINEARkX2cMWhzRRccF7IrV70WNNS8-d2BIQWmeEyKp4Genjb7wWfpmp7yDa-fVtDU5hMp3rSfozujYJE0tWs3DC5Z6ROcl58_mBkOUeRGBNCwRmaXpn2XA/s320/Cafetal+Tecapa.jpg" t8="true" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El camí iniciava a través de una zona cafetalera</td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZg0OMUhOqjMhXQO4MMolTPZM4Ns2qDhzEpbxIYQjReMsta9EYMDvFnGpCA8s_32G3wmkR63z5qKG-R3UzQZ22lbsW23PN6GH9D5fzNyx_imN_VylbIlzdNSJ2d8hoRlaufTnLfFbiP98/s1600/VIsta+Tecapa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZg0OMUhOqjMhXQO4MMolTPZM4Ns2qDhzEpbxIYQjReMsta9EYMDvFnGpCA8s_32G3wmkR63z5qKG-R3UzQZ22lbsW23PN6GH9D5fzNyx_imN_VylbIlzdNSJ2d8hoRlaufTnLfFbiP98/s320/VIsta+Tecapa.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Des del cim del Cerro es pot contemplar la<br />
tranquil·la "Laguna de Alegría"</td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Volcà de San Vicente</b></span></div><div style="text-align: justify;">Més recentment, fa un parell de setmanes vam anar al <i>Volcán de San Vicente,</i> o Chichontepec. Primera prova de foc, aquest era un dels més difícils. Vam anar-hi amb l’oficina de turisme de El Salvador. La excursió sortia de la capital i costava 20$ (transport i entrada al parc inclosa). Vam iniciar la caminada des de San Antonio Laguneta, al peu del volcà i l’excursió va durar unes 6 hores (3h30’ per pujar i 2h30’ per baixar).</div><div style="text-align: justify;">El nom Chichontepec, en llengua náhuatl significa “cerro de las dos tetas” ja que el volcà té dos cims més o menys de la mateixa alcada. El cas es que tocar el cim del Chichontepec (no rigueu, pervertits) va ser tot un repte. </div><div style="text-align: justify;"><br />
El camí iniciava en una gran zona cafetalera per després canviar de terreny i adentrar-nos al bosc selvàtic (el que ells en diuen <i>monte</i>). La primera part era forca fàcil però a mesura que ens vam anar endinsant al <i>monte</i>, el terreny es va tornar cada vegada més rost (empinado en català jeje) i el bosc més frondós.</div><br />
<div style="text-align: justify;">Anàvem acompanyats d’un guía una mica excèntric. Era un señor d’uns 70 anys, àgil com una llebre, que gairebé sempre estava més pendent de desbrossar el camí que de no perdre’ns de vista. Varis metres per davant avançava a cops de machete per enretirar lianes i arrels. A darrera anàvem tots seguint-lo amb la llengua fora…</div><br />
<div style="text-align: justify;">El bosc era cada vegada més espès i no es veia el final.. L'espessor de la vegetació i la boirina feien l’ambient una mica opriment. Però finalment vam poder arribar al cim. Però un cop vam fer peu al mugró del Chichon, per fi a cel obert, què hi vam trovar?… tot ple de boira, no es veia res de res! Quina putada! Tot i així encara vam poder fer algunes fotos…</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4eUax5vFa8fmptvHxT_c0dC53HkXgWGDkkQxneb6vsTILvFEob2204uyemOI3qfUZ7hR7t59PNHOs3ohveiVW-rsbDu7dztZiLy2e8p24ClOXZ3dRfzCK7i2pwCyvyjZnnwGUgS0IBbA/s1600/Vista+Chicholtepec+grande.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4eUax5vFa8fmptvHxT_c0dC53HkXgWGDkkQxneb6vsTILvFEob2204uyemOI3qfUZ7hR7t59PNHOs3ohveiVW-rsbDu7dztZiLy2e8p24ClOXZ3dRfzCK7i2pwCyvyjZnnwGUgS0IBbA/s320/Vista+Chicholtepec+grande.jpg" t8="true" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vista de les chichis del volcà abans de pujar-lo (glups!)</td></tr>
</tbody></table></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBMU-SI3OQv8g2srFjrZw1my_h4VMNUmnKBVCKyNve7yRB-yn62BaBmcU5gIEbqZtUcOenkTb3PC14EQ19D0f-4UMBr5jeneIMhAYfeLxQvdBCQCqyNX9h2b_PH0wH_4b1elQ5b4UKTHI/s1600/Expedici%25C3%25B3+San+Vicente.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBMU-SI3OQv8g2srFjrZw1my_h4VMNUmnKBVCKyNve7yRB-yn62BaBmcU5gIEbqZtUcOenkTb3PC14EQ19D0f-4UMBr5jeneIMhAYfeLxQvdBCQCqyNX9h2b_PH0wH_4b1elQ5b4UKTHI/s320/Expedici%25C3%25B3+San+Vicente.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'expedició al volcà en aquesta ocasió va ser nombrosa</td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6kjyIqea4RDNKuaPAziGwGL2GHeN9EXdKWvH8cuw8RpNc54xokk55UJgmoF_CJrcgqqAG1sGP844B5tmXXqvacEoLRwJSz7VZA7HcyQbRYjD84oBfUAgHtQ898ROkVaQTJx9mfhBLW9o/s1600/cafetales+San+Vicente.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6kjyIqea4RDNKuaPAziGwGL2GHeN9EXdKWvH8cuw8RpNc54xokk55UJgmoF_CJrcgqqAG1sGP844B5tmXXqvacEoLRwJSz7VZA7HcyQbRYjD84oBfUAgHtQ898ROkVaQTJx9mfhBLW9o/s320/cafetales+San+Vicente.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El camí comencava amb una pujada suau a través<br />
dels cafetals, el <i>warm-up</i></td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGhmHpSVD5Yy10nQio1YZiI3V1_ZfsotWDK0ukhEXnmSJ2zO38SJeXtJ_M_XCZpPKz3Zx43QVToZMnNymVhudruxnwQuICk5J9RA68PWTPpi6dg3NAJKd26kl8HUPfK9lnoA5qg7m8xrs/s1600/Guia+San+Vicente.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGhmHpSVD5Yy10nQio1YZiI3V1_ZfsotWDK0ukhEXnmSJ2zO38SJeXtJ_M_XCZpPKz3Zx43QVToZMnNymVhudruxnwQuICk5J9RA68PWTPpi6dg3NAJKd26kl8HUPfK9lnoA5qg7m8xrs/s320/Guia+San+Vicente.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquest és el fenòmen que ens guiava </td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOU9MkAu-Ac74qMpT56iwfgdAqLBXuxc2YRJfSJAY9LdxD3XmeWLopgLPjYjIxxSG8q5LMTc4QHapU05AKMu_m7gRfL-et3qrQ9KmwHJWfriqX-wR2VEaEZq-8OdRTkZzPlJu6XyzXjbA/s1600/Pujant+monte+San+Vicente.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOU9MkAu-Ac74qMpT56iwfgdAqLBXuxc2YRJfSJAY9LdxD3XmeWLopgLPjYjIxxSG8q5LMTc4QHapU05AKMu_m7gRfL-et3qrQ9KmwHJWfriqX-wR2VEaEZq-8OdRTkZzPlJu6XyzXjbA/s320/Pujant+monte+San+Vicente.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aviat la pujada va començar a ser més vertical.<br />
Això anava de debò.</td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2-xNiyJd3gfTeVLCME7ZEoVrxJjMltOZHDeahyphenhypheny2khRN4tZqMmD4aX7AMgapeE83a09EP2_Kg6KQigEDbNoCWI8Mwr7whMn51LO5R3UlaT_iJGjXabPkxaoeMAbCCgrP4knrsfEUPjx8/s1600/Pujant+Monte+amunt+San+Vicente.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2-xNiyJd3gfTeVLCME7ZEoVrxJjMltOZHDeahyphenhypheny2khRN4tZqMmD4aX7AMgapeE83a09EP2_Kg6KQigEDbNoCWI8Mwr7whMn51LO5R3UlaT_iJGjXabPkxaoeMAbCCgrP4knrsfEUPjx8/s320/Pujant+Monte+amunt+San+Vicente.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Que es deixin estar del Vietnam...</td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><br />
San Vicente es pot fer una mica pesat per qui no estigui entrenat, però en qualsevol cas val molt la pena l’esforc de pujar-lo per veure les vistes (?) o com a mínim la vegetació i l’ambient.</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Volcà de Santa Ana</b></span></div><div style="text-align: justify;">I l’última excursió volcànica que hem fet fins ara va ser el diumenge passat, al volcà de Santa Ana, també conegut com Ilamatepec. Diuen que es tracta del volcà més alt de tota la serralada de Pacífic centreamericà. Es troba al Cerro Verde, un complex volcànic format per tres grans volcans, el mateix Cerro verde, el volcà de Santa Ana i l'Izalco.</div><div style="text-align: justify;"><br />
A aquesta excursió vam anar-hi amb un amic, en Carlos, que vam conèixer precisament el dia que vam pujar el volcà de San Vicente, i un grup d’amics i familiars seus.</div><div style="text-align: justify;"><br />
El Volcà de Santa Ana, tot i ser el que es troba a major alçada respecte el nivell del mar (2.381m) no és tant pesat de pujar com el de San Vicente: 2 hores cap amunt i 1h30’ de baixada aproximadament. El camí de pujada atravessa pel mig dels boscos i després hi ha una part a cel obert i amb poc més que roca volcànica. En general els camins van serpentejant el llom del volcà però tenen poc desnivell, així que fan de l’ascens una passejada forca agradable i apte per a gairebé tothom. I aquest si que val la pena pujar-lo! De tots els volcans que hem vist aquests dies el de Santa Ana segurament sigui el que ens ha deixat més bon regust. Per una vegada hem tingut bona sort amb la boira, i el bon temps ens ha deixat delícies per a la vista com aquestes:</div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz5czmHZW_3rz1K_I-09_A_cRp4bVNzfP6z2oOkBBQYG6jY6JJ6xYxYiuk8yscyIevQ3Do1T8QgZRLaYObzOiQNPUrG0HPNcqVbsEZQ4eKnebNs3mzbxw7tKuowmFsreLea8yZV7c9tcc/s1600/Complejo+del+Cerro+Verde.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz5czmHZW_3rz1K_I-09_A_cRp4bVNzfP6z2oOkBBQYG6jY6JJ6xYxYiuk8yscyIevQ3Do1T8QgZRLaYObzOiQNPUrG0HPNcqVbsEZQ4eKnebNs3mzbxw7tKuowmFsreLea8yZV7c9tcc/s320/Complejo+del+Cerro+Verde.jpg" t8="true" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes al complex volcànic del Cerro Verde.<br />
D'esquerra a dreta: Izalco, Cerro verde i Santa Ana</td></tr>
</tbody></table></div> <br />
<div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWL4NJbH8cDS59aqZ_ds97f59ICRf-eXYNlUPNEenEPdwdqNHebUxDPmnJoF_Rs_tPf7ilrZnjkJLbw1OcHN_3oEwDv0q86_A0aAlVvai7bJBla87BfyCXza1-y-0GU9seiTYnedqOTag/s1600/Expedici%25C3%25B3n+Santa+Ana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWL4NJbH8cDS59aqZ_ds97f59ICRf-eXYNlUPNEenEPdwdqNHebUxDPmnJoF_Rs_tPf7ilrZnjkJLbw1OcHN_3oEwDv0q86_A0aAlVvai7bJBla87BfyCXza1-y-0GU9seiTYnedqOTag/s320/Expedici%25C3%25B3n+Santa+Ana.jpg" t8="true" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'equip d'escalada professional que va pujar el<br />
Santa Ana (el volcà més alt de El Salvador!) <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></td></tr>
</tbody></table></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJGTNyXcfmc9juYY4_FZglIveKfssRmQRiio8y_Z6i-rf9Be7JMLKzkJlbdn6fribmc6I1ILkWd1mBQ13-ugKdqu7BN401oymnS_7Eigktqi4a4aLUuRT9ydHLDecj4MjMRAYksSGD-NQ/s1600/Caminant+per+Santa+Ana.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJGTNyXcfmc9juYY4_FZglIveKfssRmQRiio8y_Z6i-rf9Be7JMLKzkJlbdn6fribmc6I1ILkWd1mBQ13-ugKdqu7BN401oymnS_7Eigktqi4a4aLUuRT9ydHLDecj4MjMRAYksSGD-NQ/s320/Caminant+per+Santa+Ana.JPG" t8="true" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En la primera part de la ruta vam atravessar una zona boscosa...<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> </span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3RrVZJ0pvqmMqezsqr9MeUF2ASDd2Ny__oDOMIPbFtAu8iWSqbBiXA2spgNcD770TEPjpqD_w4IDzBkrK8gxeT0OMW__aJ8ovFi8DsVWcoy96nXxjbLyrAK61UBTzX_-ycaCVCpzQ1OQ/s1600/Santa+Ana+pelat.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3RrVZJ0pvqmMqezsqr9MeUF2ASDd2Ny__oDOMIPbFtAu8iWSqbBiXA2spgNcD770TEPjpqD_w4IDzBkrK8gxeT0OMW__aJ8ovFi8DsVWcoy96nXxjbLyrAK61UBTzX_-ycaCVCpzQ1OQ/s320/Santa+Ana+pelat.JPG" t8="true" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">...però quan més pujavem, el terreny es tornava més àrid,<br />
a causa de l'erupció del 2006 que ho va arrassar tot</td></tr>
</tbody></table></div> <br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4QhtHO6bQJS7gLM73BzePTrDuxRoS5BKyzo_PspJAKOJupGM1uxWSanfZ_ZIbf5zHzSx5Rz6EJAT105mJCKc8UFHx_16W4xVWjQfwPPFOgNP9jAyxCJ4DgVwH4fjxB141l_P0kRKb6iU/s1600/Crater+Santa+Ana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4QhtHO6bQJS7gLM73BzePTrDuxRoS5BKyzo_PspJAKOJupGM1uxWSanfZ_ZIbf5zHzSx5Rz6EJAT105mJCKc8UFHx_16W4xVWjQfwPPFOgNP9jAyxCJ4DgVwH4fjxB141l_P0kRKb6iU/s320/Crater+Santa+Ana.jpg" t8="true" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un cop a dalt, el cràter es veia inmens, imponent.<br />
Quan ets allà penses: i si hi hagués una erupció ara?</td></tr>
</tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgWM2fLGa1GQkDO7HlVJC2JSf3b-P6DXTpo1k5LzqoMmQzMYrUpVaA3BNWVYG_f1Q4qOIa3AwayAPXHCEDFLZoAf5-sU8F6YCjSX3Q3KsUE5wvDUs2IvGX6PODk1FWfXTU8cXXKPug5rs/s1600/Laguna+Santa+Ana.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgWM2fLGa1GQkDO7HlVJC2JSf3b-P6DXTpo1k5LzqoMmQzMYrUpVaA3BNWVYG_f1Q4qOIa3AwayAPXHCEDFLZoAf5-sU8F6YCjSX3Q3KsUE5wvDUs2IvGX6PODk1FWfXTU8cXXKPug5rs/s320/Laguna+Santa+Ana.JPG" t8="true" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Abans et podies banyar a la laguna. Des de l'erupció no..<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHovUnAbZ1R_ZSv1Tvft9VktyWWXDwwo7GKFxm-ccs14fQT0l4LD34hScEfTktGzXg4sGXTlvHzzlVwhnt3huNOInTABt14lA6kLIkaVWH0hMAoCvTl8VGCH6jjkqi1YpWkp6jwigcW78/s1600/Vistas+Santa+Ana+lago+quatepec.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHovUnAbZ1R_ZSv1Tvft9VktyWWXDwwo7GKFxm-ccs14fQT0l4LD34hScEfTktGzXg4sGXTlvHzzlVwhnt3huNOInTABt14lA6kLIkaVWH0hMAoCvTl8VGCH6jjkqi1YpWkp6jwigcW78/s320/Vistas+Santa+Ana+lago+quatepec.jpg" t8="true" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vistes des del cim del Santa Ana al llac de Coatepeque</td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs5GXnd7nHttKY_Z8jZzvabkJCZ-eaJoC2c3napEpkThbPZhwjee10boycMs78xVTT4pCZdeqxKN4oMP0Ms-T1V4Gm7RlpvfaUYCSNaA-pUsByh0HYGOv7GoGTitVW5zy8RgLmT27Dtm4/s1600/P6050095.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs5GXnd7nHttKY_Z8jZzvabkJCZ-eaJoC2c3napEpkThbPZhwjee10boycMs78xVTT4pCZdeqxKN4oMP0Ms-T1V4Gm7RlpvfaUYCSNaA-pUsByh0HYGOv7GoGTitVW5zy8RgLmT27Dtm4/s320/P6050095.jpeg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Salvadorados al cim del Santa Ana!</td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><br />
I quin será el proper repte volcànic? El més dur de tots…… l’IZALCO! Un monstre cobert només de pedra volcánica. Una ascensió gairebé directa, amb posibles esllevissades.. Hmm, quin plaer! (Jeje) I ja tenim data, el 26 de juny toca un “peta-cames”...<br />
<br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQdfP6ZBHl4rS44sCBdzVSbWP2VR1ks2fYhAXK8vMcNFG4mz7asad0X1OBaz4TJoabkNSs0BPeBvrcS9DcKD3wa41UL5McNHQOzB8Ahj1fiHOqmVQnYW5x02Ku_hu2Y-jDBIkRxs_NDHM/s1600/Izalco.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQdfP6ZBHl4rS44sCBdzVSbWP2VR1ks2fYhAXK8vMcNFG4mz7asad0X1OBaz4TJoabkNSs0BPeBvrcS9DcKD3wa41UL5McNHQOzB8Ahj1fiHOqmVQnYW5x02Ku_hu2Y-jDBIkRxs_NDHM/s320/Izalco.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Volcà Izalco, el proper repte del 26 de juny</td></tr>
</tbody></table>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-55179312818005169962011-06-06T10:45:00.003-06:002011-07-06T10:02:47.088-06:00El Cártel de Texis y porqué el Narcotráfico es tan poderoso en Centroamérica<div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><i>(Article publicat pel Lluís a <a href="http://http//www.unitedexplanations.org/2011/06/06/el-cartel-de-texis-y-porque-el-narcotrafico-es-tan-poderoso-en-centroamerica/">United Explanations</a>)</i></div><br />
Hace escasamente unas semanas una noticia estremeció a Centroamérica y en especial a los guatemaltecos: 27 campesinos brutalmente asesinados en una finca de Petén, al norte del país. Las investigaciones policiales posteriores a la masacre apuntaron directamente a un enfrentamiento entre distintos cárteles del narcotráfico que pugnan por el control de la zona. El de Petén, es uno más de los capítulos de violencia exacerbada que ha asolado al país desde que el poderoso cártel mejicano de los Zetas empezó a extender sus tentáculos hacia Centroamérica, valiéndose de métodos tan expeditivos como brutales.<br />
<br />
Dada la situación actual, en que el gobierno nacional se ve incapaz de mantener el control de la seguridad sobre todo el territorio, Guatemala ha sido señalado por la fiscalía como el primer narco-estado de la región. El presidente Álvaro Colom compareció recientemente ante los medios para culpar a los gobiernos anteriores de haber entregado el Estado al crimen organizado. Colom también ha reconocido haber topado con las resistencia de las propias instituciones a la hora de perseguir el narco.<br />
<br />
Más allá de las fronteras de Guatemala, el tráfico de drogas es un grave problema que afecta a toda Centroamérica, causando en gran medida los altos niveles de homicidios y violencia en la región<a href="http://www.unitedexplanations.org/2011/06/06/el-cartel-de-texis-y-porque-el-narcotrafico-es-tan-poderoso-en-centroamerica/#_ftn1">[1]</a>.<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>La ruta de la cocaína desde Sudamérica hasta El Salvador según <i>El Faro</i>: </b></span><br />
<br />
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6d/Central_america.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="159" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6d/Central_america.jpg" width="200" /></a>La droga procedente de Colombia llega a Honduras a través de dos vías principalmente: por mar, las lanchas rápidas provenientes de Colombia atraviesan el abandonado Caribe nicaragüense haciendo breves escalas hasta trepar hacia el departamento hondureño y fronterizo de Gracias a Dios. Por aire, las avionetas descienden en el selvático departamento hondureño de Olancho o en la frontera entre ambos países marcada por el río Coco. La droga se abre rutas cortando la zona central hondureña hasta llegar al departamento de Ocotepeque, frontera con El Salvador. San Fernando es el punto de relevo donde los hondureños entregan la estafeta a los salvadoreños. A través de El Caminito circula un gran porcentaje de la cocaína que pasa por El Salvador, de camino a Guatemala. <br />
<br />
Dada la dimensión del tráfico de drogas, parece obvia una pregunta:<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>¿Qué hace realmente que este sea un negocio tan poderoso y difícil de combatir? </b></span><br />
<br />
Para poder responder a está cuestión sería necesario adentrarse en las entrañas del crimen organizado y ver lo que hay dentro. Es precisamente lo que ha hecho El Faro, un periódico local de El Salvador, muy incisivo a la hora de denunciar casos de corrupción. Este medio ha publicado recientemente un extenso reportaje periodístico en que se destapa al completo el funcionamiento de un poderoso y hasta la fecha poco conocido grupo de narcotraficantes, el Cártel de Texis. <br />
<br />
Se trata de una organización criminal que opera desde el departamento norteño de Chalatenango, en la frontera con Honduras, y a la cual se atribuye una importante porción del tráfico de drogas procedentes de Sudamérica, en su camino hacia Estados Unidos. A través del punto fronterizo conocido como el Caminito, en la localidad de San Fernando, entran por carretera cargamentos enteros de cocaína procedente de Honduras ante la inoperancia de los guardias de aduana, para después circular por medio país hasta llegar a la frontera con Guatemala. A su paso, los cartelistas siembran la corrupción y la violencia. <br />
<br />
Según distintos Informes del Estado, al frente del Cártel de Texis está un importante empresario hotelero llamado José Salazar Umaña, famoso por ser el presidente del equipo de futbol Metapán. Chepe Diablo – que es como se le conoce en términos criminales – ha sabido aliarse con distintos cargos públicos, entre los cuales, diputados, policías, alcaldes y también pandilleros de la zona noroccidental de El Salvador. <br />
<br />
Un barco panameño durante la confiscación de drogas más grande en la historia de la Guardia Costera de Estados Unidos. <br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/60/MV_Gatun_Cocaine_seizure_by_USCG.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/60/MV_Gatun_Cocaine_seizure_by_USCG.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un barco panameño durante la confiscación<br />
de drogas más grande en la historia de la<br />
Guardia Costera de Estados Unidos.</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table>Todos ellos forman parte del Cártel de Texis, cada uno juega un papel y después se llevan su parte del pastel: policías comprados por el narco custodian y transportan la droga, avisan de operativos y inspecciones; los alcaldes formalizan los negocios y ejercen de informantes privilegiados; y los pandilleros matan y trafican en mercados locales. La participación de diputados permite el acceso a las altas esferas del poder; y algunos jueces y fiscales se encargan de que cualquier intento de judicialización quede bloqueado mediante la burocratización de los procesos.<br />
<br />
<br />
Según informa <i>El Faro</i>, existe una investigación policial abierta desde hace diez años sobre esta organización. Se ha logrado identificar con nombres y apellidos a los principales cabecillas del Cártel, se tiene información aproximada de los ingresos y el destino del dinero lavado, y se conoce las rutas que sigue la droga dentro del país. Sin embargo, toda esta valiosa información no ha servido para efectuar ni una sola detención hasta el momento. <br />
<br />
Más allá de las particularidades nacionales, el modo en que opera el Cártel de Texis es prácticamente el mismo que el de muchos otros de México, Guatemala o Honduras. La debilidad endémica de las Instituciones ha permitido que los cuerpos criminales hayan accedido a estas con facilidad a base de sobornos y amenazas. Después han gozado de total libertad para actuar en el país. <br />
<br />
El problema de la Impunidad<a href="http://www.unitedexplanations.org/2011/06/06/el-cartel-de-texis-y-porque-el-narcotrafico-es-tan-poderoso-en-centroamerica/#_ftn2">[2]</a> con que actúa el narcotráfico en países como El Salvador o Guatemala no tiene que ver tanto con la ineficacia de la justicia o la de los trabajos policiales como con la Corrupción. <br />
<br />
Ver video “El Caminito” sobre el Cártel de Texis: <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/1Uje3ny2yKM?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><br />
<span style="font-size: large;"><b>¿Y qué se puede hacer al respecto? </b></span><br />
<br />
El Narcotráfico es un fenómeno de naturaleza transnacional, así que resulta insuficiente la actuación aislada de cada gobierno en su propio estado. Es necesario reforzar los mecanismos de cooperación regional para dar una respuesta política coordinada y efectiva. Por esta razón se ha creado la Comisión de Seguridad de Centroamérica, en que participan todos los estados de la región y cuyo objetivo es dar seguimiento a distintas propuestas en Seguridad regional. <br />
<br />
Reforzar la Seguridad también requiere recursos económicos. La Administración Obama ha prometido dar 200 millones de dólares para combatir el tráfico de drogas en la región. Algo que por otro lado le conviene, ya que, según datos del Banco Mundial, más del 90% de la droga que llega a Estados Unidos lo hace por el corredor Centroamericano, unas 500 o 600 toneladas de cocaína al año. <br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d4/%C3%81lvaro_Colom_Caballeros_-_World_Economic_Forum_on_Latin_America_2010.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="241" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d4/%C3%81lvaro_Colom_Caballeros_-_World_Economic_Forum_on_Latin_America_2010.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alvaro Colom, presidente de Guatemala</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table>Pero como se ha intentado ilustrar, el problema del narcotráfico tiene que ver tanto con seguridad como con corrupción. A pesar de que los propios gobiernos reconocen la presencia de corrupción en la administración pública y se admite la importancia de combatirla para salvaguardar las instituciones en riesgo de ser captadas, hasta la fecha son pocos los resultados obtenidos esta lucha, más aún en comparación con lo que queda por hacer. <br />
<br />
Una vez comprobado que los Sistema de Justicia han tenido una incapacidad alarmante de imponer el estado de derecho, hay que hacer algo urgentemente para solventar el problema de la Impunidad. Parece conveniente poner el acento en la creación de entes como la Comisión Internacional contra la Impunidad en Guatemala (CICIG), un organismo internacional e independiente del Gobierno cuya función es la de investigar los delitos graves cometidos en el país, velar por el respeto de los Derechos Humanos y ofrecer apoyo y asistencia técnica al Gobierno y las instituciones guatemaltecas. La CICIG ha servido para encarcelar a un buen número de personas que nunca antes habían sido ni siquiera procesadas, entre los que cabe destacar un ex Presidente, un ex Ministro de Defensa y uno de Finanzas, y dos ex directores en funciones de la Policía Nacional Civil. <br />
<br />
En un país como Guatemala, donde el narcotráfico resulta un enemigo acérrimo para el estado, el CICIG es una valiosa arma para hacerle frente. <br />
<br />
Otros países, como es el caso de El Salvador o Honduras, se están dando cuenta de la necesidad de atajar el problema de la Impunidad cuanto antes y están considerando la creación de este tipo de organismos. <br />
<br />
Por supuesto, resolver el problema del Narcotráfico en Centroamérica requiere, además de todos los recursos citados, mucho tiempo y verdadera predisposición política. <br />
<br />
Para más información: <br />
<ul><li>Artículo completo <a href="http://www.elfaro.net/es/201105/noticias/4079/">El Faro</a> sobre el Cártel de Texis</li>
<li>Artículo <a href="http://www.blogger.com/%20http://www.elpais.com/articulo/internacional/Centroamerica/poder/narco/elpepuint/20110601elpepiint_11/Tes">El País</a> sobre el narcotráfico en Centroamérica </li>
</ul><a href="http://www.elpais.com/articulo/internacional/Centroamerica/poder/narco/elpepuint/20110601elpepiint_11/Tes"><br />
</a>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-11741987926270588142011-05-23T19:36:00.007-06:002011-09-06T18:22:31.866-06:00Xuchit Tutut: un projecte d'economia solidàriaDurant la nostra visita a Suchitoto, vam tenir l'ocasió de poder veure en primera persona com funciona la xarxa <i>Xuchit Tutut</i>, un programa pilot d'economia solidària que es va posar en marxa al desembre de 2008 i en el qual col·labora REDES.<br />
<br />
<i>Xuchit Tutut</i> (que en náhuatl vol dir Lloc de l'ocell flor) és una xarxa de negocis local de la zona rural i urbana de Suchitoto que utilitza uns vals denominats “UDIS” (Unitat d'Intercanvi Solidari Suchitotense) com a mitjà d'intercanvi alternatiu al dòlar a nivell local. Cada UDIS equival a un dòlar.<br />
<br />
L'objectiu principal d'aquest sistema és enfortir l'activitat de l'economia local i reduir la fuga de capital sota un enfocament d'economia solidària. Així, productors, consumidors, supermercats, restaurants, artesans, hotels, serveis mèdics, l'oficina de turisme i així fins a més de 100 negocis, estan connectats en aquesta xarxa local i intercanvien béns i serveis utilitzant UDIS. D'aquesta manera s'aconsegueix, per una banda, enfortir les relacions comercials dins del municipi i reduir el cost dels intermediaris, i per l'altra, al generar major circulació d'UDIS, augmentar les vendes i les compres de tots els comerços afiliats, contribuint així a promocionar l'economia local.<br />
<br />
Un dels punts clau d'aquest sistema ha estat la creació de la cooperativa ACORG que a banda d'emetre els vals d'intercanvi, ofereix serveis financers de qualitat i formació a tots els associats de la xarxa, i com els crèdits s'atorguen amb UDIS (i no amb dòlars), s'aconsegueix evitar els costos financers, rebaixant així les taxes d'interès.<br />
<br />
El cas és que tres anys més tard de la posada en marxa d'aquest projecte, i malgrat que encara quedin alguns reptes per davant, s'han otingut uns resultats molt més que positius per tota la població beneficiària. A més, l'èxit d'aquesta experiència està animant a altres poblacions a voler embarcar-se en experiències similars (l'última d'elles, a l'Equador), i aquí rau el que és per mi, el gran triomf d'aquest projecte: que en un context de crisi econòmica on ha quedat pal·lès que el sistema capitalista i la “mà invisible” d'Adam Smith no assigna els recursos ni de manera eficient ni equitativa per tothom, l'èxit d'experiències com aquesta són les que et fan creure que un altre món és possible.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7D4-U5sSIycOQnuAo1bCe-lKyPhSz6liD6jvSJTVKYANkblArRjRlvktGVPfyxOVuMg_mo-TnJFc4J_3ZRRYVQper9KNQ4s8iu5ou8I9L0_nK75Hv-SbB1xmPsCRPu6XyAa68PpPJpTI/s1600/Sin+ti%25CC%2581tulo+3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7D4-U5sSIycOQnuAo1bCe-lKyPhSz6liD6jvSJTVKYANkblArRjRlvktGVPfyxOVuMg_mo-TnJFc4J_3ZRRYVQper9KNQ4s8iu5ou8I9L0_nK75Hv-SbB1xmPsCRPu6XyAa68PpPJpTI/s320/Sin+ti%25CC%2581tulo+3.png" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Podeu llegir testimonis dels beneficiaris, veure fotografies, vídeos i obtenir més informació del projecte a través de la pàgina web <a href="http://www.redsuchitoto.com/">www.redsuchitoto.com</a>.Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-68301270606626227322011-05-21T01:49:00.004-06:002011-07-06T10:02:47.088-06:00Acte commemoratiu als internacionalistes caigutsUn cop enllestida la nostra visita llampec a Suchitoto, ens vam anar a trobar amb en Carlos de la organització REDES, on treballa l'Anna. Ell és qui ens havia convidat a participar en l'acte commemoratiu als internacionalistes caiguts durant la guerra civil al cantón de Palo Grande, que es celebrava aquell mateix dia a la tarda.<br />
<br />
L'acte tenia com a objectiu fer un reconeixement a totes aquelles persones estrangeres que durant la guerra civil van venir de totes les parts del món a unir-se a la lluita del poble salvadorenc. L'homenatge, que es va repetir en 4 municipis més, estava organitzat des de les mateixes comunitats i estava recolzat per la Secretaria de Comunicació del <i>Frente Faribundo Martí de Liberación Nacional (FMLN)</i>.<br />
<br />
Palo Grande és un cantón de Suchitoto que es troba apartat del nucli, a uns 20 minuts de camí en cotxe, i a la vall del Cerro de Guazapa. Aquest cerro, farcit de zones boscoses i de difícil accés, va servir d'amagatall de molts contingents guerrillers durant la guerra i per aquesta raó també va ser un dels escenaris on es van lliurar les batalles més cruentes.<br />
<br />
Després del llarg i pedregós camí en cotxe a través dels boscos, vam arribar al Cantón, unes poques cases modestes però ben cuidades enmig d'una clariana. Vam baixar-nos del <i>carro</i> i mentre anàvem saludant a tots els presents que venien a parlar amb en Carlos, vam anar caminant fins a la plaça de l'Esglèsia, on s'anava a celebrar l'acte. Unes cent cadires de plàstic cedides per l'Ajuntament per a l'ocasió i un escenari improvitzat amb un micròfon, altaveus i una carpa, eren els materials necessaris. Però el lloc escollit no era casual: just a mà esquerra, al costat de les cuines de llenya comunitàries, hi havia el monument a les víctimes del cantón de Palo Grande caigudes en combat. Una gran llosa de marbre exposada recollia una llista llarguíssima de noms de persones, moltes amb els mateixos cognoms. Eren noies i nois, probablement germans, cosins, pares o fills, tots ells habitants del cantón que havien estat víctimes de la guerra. Posava la pell de gallina..<br />
<br />
I és que durant la guerra, l'exèrcit nacional recolzat pels Estats Units va dur a terme la tècnica de la Terra Arrassada, que consistia en cremar totes les cases dels municipis del voltant dels cerros amb l'objectiu de que els guerrillers no tinguessin cap lloc on refugiar-se. En el cas de Suchitoto, aquest episodi va esdevenir molt més greu, ja que les famílies dels cantons del cerro de Guazapa, alertades davant la possibilitat d'aquesta tècnica, van decidir abandonar els municipis amb les poques pertinències que tenien i avançar cap al municipi proper de San Martín. Quan l'exèrcit es va adonar d'aquest èxode massiu, els va decidir emboscar, bombardejar i atacar per terra. Es calcula que en aquesta operació coneguda amb el nom de Masacre de Tenango i Guadalupe, van morir unes 250 persones, la majoria nens, dones i gent gran.<br />
<br />
Durant el transcurs de l'acte ens aniriem assabentant d'aquestes històries i de moltes d'altres. Per exemple, com quan tots els supervivents de la Masacre van decidir, amb l'ajuda de l'ACNUR, tornar al que havia estat casa seva. I com al tornar de l'exili es van trobar només les restes d'algunes cases, l'esglèsia o el pou, i totes les ruines cobertes de vegetació. Alguns habitants encara expliquen com <i>machete</i> en mà, organitzats i enmig de la desolació, van haver de tornar a fundar el Cantón.<br />
<br />
A banda d'aquestes històries i d'alguns discursos de personalitats politíques presents en l'acte, també es va llegir el nom de cada un dels 111 internacionalistes caiguts durant la lluita, principalment combatents, però també metges, cuiners, infermeres i d'altres. A cada nom, s'hi unia un record especial per a l'excompany caigut. El públic, de peu, aplaudia i tot seguit pronunciava en veu alta i a l'uníson: <i>los que mueren por la vida, no pueden llamarse muertos</i>.<br />
<br />
En el transcurs l'acte, una organització de drets humans de la Universitat de San Salvador va entregar diplomes als 6 internacionalistes supervivents del combat que estaven presents a l'acte, i es va descobrir una placa en homenatge a tots ells.<br />
<br />
El mestre de ceremònies va recordar com moltes d'aquestes persones, vingudes de diferents parts del món de forma solidària i heròica van unir-se a una causa que van assumir com a pròpia, la de lluitar pels drets d'un poble pobre i desesperat que va veure en la lluita la única opció alternativa a la misèria i la mort assegurada. Especialment ens va captivar la història de l'Elisenda Portabella (coneguda amb el sobrenom de Blanca), una catalana de 26 anys, que havia anat a Hondures com a cooperant amb Metges Sense Fronteres i que després de veure els resultats de les massacres, va decidir fer el salt a la guerrilla per assistir als combatents ferits. Després d'un assalt de les forces armades va ser capturada i assassinada . Podeu trobar aquesta història i moltes d'altres, al llibre <a href="http://www.simpatizantesfmln.org/blog/wp-content/uploads/2011/04/dos-pueblos.pdf">“Dos pueblos a los que amar, un mundo por el que luchar”</a>, escrit i publicat per una editorial d'Euskal Herria.<br />
<br />
Després de l'homenatge i per treure el gust agredolç d'aquestes històries, va començar la festa, on després de fer un aperitiu a base de galetes i cafè preparades per algunes dones de la comunitat, va començar l'actuació del grup musical invitat, Yolocamba It. A ritme caribeny, i amb molta alegria, van aconseguir treure un somriure i uns moviments de cadera a tots els presents amb cançons amb tant significat com aquesta:<br />
<div style="text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://3.gvt0.com/vi/4SQdJmRGz_8/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/4SQdJmRGz_8&fs=1&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/4SQdJmRGz_8&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object></div><div style="text-align: center;"><br />
</div>En resum, una jornada plena d'emocions, de simbolisme, de solidaritat i sobretot, plena d'una cosa de la qual n'estem molt faltats a Espanya: de memòria històrica. Moltes GRÀCIES als habitants del cantón de Palo Grande per deixar-nos compartir amb ells un acte tant emotiu. <i>Un gusto!</i>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-59080285508245002922011-05-18T09:54:00.000-06:002011-07-06T10:03:08.086-06:00Democràcia Real...Des de Salvadorados també ens volem unir al moviment ciutadà que està recorrent les ciutats d'Espanya des de fa dies, però que el dia 15 de maig va esclatar sota l'emblema <i>Democràcia Real Ja!</i> <br />
<br />
Encara no sabem si tot aquest moviment ciutadà servirà per alguna cosa o si quedarà simplement en una protesta, com tantes altres. Però sí estem convençuts que no podem seguir tolerant en silenci els gairebé 5 milions d'aturats i les seves famílies, joves sense futur, famílies que després d'estar pagant durant 20 anys casa seva han estat desallotjats, retallades socials, privatització de la sanitat, polítics corruptes, ciutadans que han hagut de migrar buscant fora d'Espanya alguna oportunitat, bonus millonaris pels directius, premis per bancs i caixes, i en definitiva, un sistema que és incapaç de canalitzar tot aquest descontent i adaptar-se a les noves demandes dels ciutadans.<br />
<br />
Cal fer costat als que han sortit al carrer a protestar pacíficament per totes aquestes causes, i que cada nit estant fent sentir la seva veu, perquè estem convençuts que el canvi només serà possible actuant amb unitat i amb solidaritat. <br />
<br />
Així doncs, des de El Salvador, ànims i sobretot, GRÂCIES a tots aquells que esteu fent sentir la vostra (i la nostra) veu al carrer.Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-3785103193101153912011-05-16T23:54:00.001-06:002011-07-06T09:43:27.268-06:00SuchitotoEl dissabte 30 d'abril vam anar a visitar Suchitoto, il·lustre poblet salvadorenc, molt famós arreu del país pels seus vestigis de l'època colonial i la seva història més recent durant la guerra civil. Vam anar-hi per conèixer el poble, però també per assistir a un acte de reconeixement als internacionalistes caiguts en combat durant la Guerra civil d'El Salvador (1980-1992), en el qual havíem estat convidats.<br />
<br />
Suchitoto està situat a la zona central de El Salvador, una mica més al nord de la capital. I a banda de ser una de les ciutats més turístiques del país, és el lloc on els espanyols hi van situar la capital del país, allà al 1528, per abandonar-la pocs anys més tard.<br />
<br />
Amb aquests coneixements sota el braç, gentilesa de la sra. <i>Lonely</i>, ens vàrem encaminar cap a l'estació d'<i>Oriente</i>, on surten tots els autobusos de la capital que es dirigeixen a l'est i nord del país. El viatge en autobús va ser molt divertit, més semblant a una atracció de fires que a un transport públic. En l'hora i escaix que va durar el trajecte van pujar una cinquantena de venedors ambulants, cada un d'ells amb la seva cantarella, anunciant fruites, begudes varies, fruits secs, galetes, diaris sensacionalistes, raspalls de dents amb fundes anti-escarabats, cds amb salms religiosos, i un llarg etcètera.<br />
<br />
L'autobús ens va deixar al bell mig de Suchitoto. Quan vam baixar, una mica encarcarats i marejats pel viatge, el primer que vam notar va ser una bofetada de calor (40ºC? més?). Pel que fa al renombrat poble, de seguida ens va captivar la seva bellesa i encant. Suchitoto està ple de carrers llambordats i edificis blancs d'estil colonial on et pots passejar amb total tranquil·litat. No hi ha més gent del compte i només uns pocs negocis d'alimentació i artesania trenquen la quietud absoluta.<br />
<br />
Vam caminar pels carrers mig ofegats pel sol intens i davant la mirada curiosa dels vilatans. Un parell de vellets de pell broncejada i barret de palla amb les ales aixecades (estil <i>cowboy</i>) ens contemplaven des de la seva posició estratègica, una petita esclexa d'ombra on no arribava el sol abrasador. Gossos sarnosos espavilant-se per trobar alguna cosa per rossegar o simplement estirar-se en algún racó a dormir, esperant que baixés el sol (diuen que a El Salvador un poble no és un poble fins que no trobes un "chucho" vagant pels carrers).<br />
<br />
Amb el poc temps que teníem disponible (a les 15h havíem de ser a la plaça per anar a l'acte commemoratiu) vam aprofitar per visitar els típics llocs d'interés turístic: la plaça central, l'Esglèsia de <i>Santa Lucía</i> o el <i>Centro de Arte para la Paz</i>, un centre fet a base d'aportacions d'habitants del municipi i rodalies que narra els tristos esdeveniments transcorreguts durant la Guerra. També vam poder veure el llac de Suchtitlán, als afores del municipi, que tot i haver estat creat artificialment fa unes dècades, avui poseeix un ecosistema propi.<br />
<br />
No obstant, la bellesa de Suchitoto no rau en els seus edificis monumentals, sinó en l'encant dels seus carrers, en l'ambient que s'hi respira o en els refrescants porxos de la plaça central.<br />
<br />
Diuen que Suchitoto hauria de ser el típic poblet representatiu d'El Salvador. Ho seria si no fos per les diferents desgràcies que han caigut sobre moltes altres localitats. El que no ha destrossat la guerra (molts es varen cremar durant el conflicte) ho han fet plujes torrencials, huracans, terratrèmols o volcans. Però en qualsevol cas, enmig d'aquest panorama una mica desolador, Suchitoto roman pràcticament igual que ha estat tota la vida. A continuació us en mostrem algunes fotografies.<br />
<div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F103019423747449350176%2Falbumid%2F5607553606466938241%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCNDm9rSX9qnV_AE%26hl%3Des" height="267" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="400"></embed></div><div style="text-align: center;"><br />
</div>... continuarà...Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-28375866325499718802011-05-06T13:13:00.000-06:002011-07-06T09:45:06.757-06:00La gent d'El Salvador - Passejant per San Salvador (...i III)Si una cosa volem destacar per sobre de qualsevol monument o edifici en aquest país, i a aquesta ciutat és, sense cap dubte, la seva gent, els habitants d'El Salvador. En un país on manquen moltes coses, la gent és el gran actiu que tenen, el motor que els pot empènyer cap a endavant.<br />
<br />
Ens agradaria explicar-vos breument quina percepció de com són les salvadorenques i salvadorencs tenim nosaltres. Potser estem molt condicionats a la bona acollida que hem tingut a la nostra arribada, s'ha de dir. Potser també és difícil fer un "retrat robot" d'un poble, no existeix un patró de persona i cadascú és diferent amb les seves circumstàncies de vida particulars. Però en qualsevol cas, aquests dies en que hem anat coneguent gent a diferents llocs, hem pogut observar alguns aspectes del tarannà, la manera de fer, dels d'aqui que ens han cridat l'antenció. Així que hem fet un Top ten amb els aspectes més significatius:<br />
<ol><li>En general, els salvadorencs són gent senzilla i humil. Saben d'on venen, pel que han passat, doncs tenen molt present la història recent del país. Són conscients de com va el país avui, i són els primers que critiquen les coses que estan malament, sempre des de la postura de qui estima el seu país, és clar.</li>
<li>No els agrada massa la política, o més ben dit, els polítics, que com a tot arreu solen portar més decepcions que alegries. Tenen esperit de justícia, i s'indignen davant el que consideren que vulnera aquest principi.</li>
<li>D'altra banda són gent molt optimista, i riallera. Són molt de fer bromes.</li>
<li>Solen ser curiosos, amb ganes de conèixer d'on vens, a què et dediques i el perquè d'haver vingut a viure al seu país (cosa que de vegades els sorpèn molt).</li>
<li>Són gent molt hospitalària, que no dubten en obrir les portes de casa seva (sempre i quan no siguis gringo, és clar), presentar-te la seva família i convidar-te a dinar. </li>
<li>Són molt religiosos, sobretot cristians. Com sinó, tindrien esglèsies evangelistes, bautistes, protestants, advenentistes, catòliques, testimonis de Jehovà, etc.</li>
<li>Contradient el cliché que ateny als llatinoamericans, són gent molt treballadora i compromesa amb el que fan. Clar que per això, també calen llocs de treball, i aquí també en manquen.</li>
<li>Són molt futboleros i culés (crec que ja ho vàrem deixar prou clar en un altre post).</li>
<li>Tenen una relació d'amor odi amb els nord-americans. Entre l'odi cap al forani que ha vingut a posar el nas tantes vegades al seu pais i els ha dut a tants enfrontaments fraticides, i l'amor cap a un referent cultural, i país que és llar de molts dels seus familiars i compatriotes (es calcula que més de 2 milions i mig de salvadorencs viuen als EUA).</li>
<li>I perquè no sembli que els salvadorencs són meravellosos en tot, també direm que per contra són força masclistes. Per exemple, penseu en els típics manobres que des d'una obra a peu de carrer xiulen les mosses que van passant... típic!</li>
</ol>Bé, i per concloure aquest post sobre la ciutat de San Salvador en tres capítols us deixem algunes dades que ens han semblat significatives, algunes extretes de Wikipedia, i altres directament de la nostra butxaca:<br />
<br />
<ul><li>San Salvador, capital d'El Salvador: 316.090 habitants (1.566.629 comptant l'àrea metropolitana). El Salvador en conjunt te 5.744.113 habitants.</li>
<li>Alcalde: Des de 2009, Norman Quijano (ARENA, Dreta). Abans hi havia hagut durant 12 anys consecutius l'Esquerra, l'FMLN.</li>
<li>Temperatura i temps avui: entre 33 i 20ºC. Fa un sol esplèndid.</li>
<li>Clima: Tropical, humit i calurós. De maig a octubre època de pluges. De novembre a Abril estiu.</li>
<li>Horaris: Horari laboral ordinari de 08.00h a 17.00h amb pausa per dinar, a les 12h.</li>
<li>Hores de Sol de 05.30h a 17.30h.</li>
<li>Preu Combustible: Gasolina: 4,86$/galón (0,89€/litre), Diésel: 4,40$/galón (0,81€/litre).</li>
<li>Hi ha 4 Universitats: Universidad de El Salvador, Universidad Centroamericana "Jose Simeón Cañas", Universidad Francisco Gavidia, Universidad Tecnológica de El Salvador. </li>
</ul>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-31053225094984576012011-05-05T12:30:00.001-06:002011-08-14T16:59:55.105-06:00El Centre històric de San Salvador i altres - Passejant per San Salvador (II)<div><br />
</div>Estimats lectors. Certament, San Salvador, igual que tot el país, té una sèrie de problemes que no es poden passar per alt, perquè malhauradament és de les primeres coses que es veuen quan arribes. Alguns d'aquests problemes els vàrem explicar -molt per sobre- a la primera part d'aquest capítol. Ara bé, no volem que us quedeu únicament amb la "fotografia velada" del carret, així que n'haurem de fer algunes més perquè, a mode de collage, puguem ajuntar-les i fer-ne una de ben gran.. I després intentarem anar-la ampliant, poc a poc, ensenyant-vos nous llocs perquè els pugueu anar coneguent a mesura que ho fem nosaltres. Bé, deixem-nos de metàfores..<br />
<br />
<div>Malgrat tot el que hem dit anteriorment, hi ha una sèrie d'adjectius (ara bons) que ens vénen al cap per explicar quina mena de ciutat és San Salvador: viva, alegre, dinàmica, interessant, històrica, verda... i sí, bonica també.<br />
<br />
Però ben bé que té? Si es té en ment una ciutat tipus occidental, pròspera i arreglada, probablement el primer que veurà el visitant és la deixadesa i el pobre estat d'alguns carrers i voreres, els esborancs, deixalles, etc. però com passa també amb altres ciutats la riquesa de San Salvador no està al paviment sinó en quelcom més subjectiu....<br />
<br />
Potser és l'aire que es respira? Un aire calent i humit del tròpic que de dia es barreja amb l'olor de les pupusas. Per tota la ciutat abunden les paradetes d'aquest producte nacional, el més representatiu (properament hi dedicarem una entrada al blog) o altres bocas (per picar). També els venedors ambulants sovintegen pels carrers, oferint tota mena de productes. Malhauradament molts d'ells són nens. La pobresa no té concessions i davant la falta de llocs de treball la gent s'espavila com pot.<br />
<br />
I que dir dels carrers del centre històric de San Salvador, que transpiren vida per tot arreu! És la zona on es fa més patent la condició de ciutat i el ritme frenètic, la part més estimulant i autèntica de la capital. El descriuríem com un petit centre històric amb un traçat de carrers quadriculat, més aviat estrets i aparentment calcats, on sovintegen algunes importants places. Els mercats d'aliments i queviures vesteixen les façanes i innunden alguns dels principals carrers oferint les millors papaies, bananes i mangos a preu més baix que als supermercats. La música llatina, folklòrica i les cumbias sonen a rabiar des dels altaveus d'algunes d'elles. La gent, de diferents classes i condicions, però sobretot gent humil, s'aglomera per tot arreu, i el trànsit de cotxes i autobusos completa la festa. No abunden en canvi, els turistes, i confessaria haver-nos-hi passejat amb la sensació de portar segellada a la cara la paraula "gringos".<br />
<br />
És possible que el Centre històric avui no sigui tan segur com un podria desitjar, per poder-t'hi passejar tranquil·lament a qualsevol hora del dia. Diuen, però, que el Govern hi vol posar remei, i per això està impulsant polítiques de reforma i rehabilitació de diferents espais i places perquè en un futur proper sigui un lloc més accessible i segur. Aquí en teniu una mostra:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/nnKhDEUkh6k?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><br />
El Centre històric acull també alguns dels principals edificis de la ciutat. Fàcilment es pot arribar a les agradables Plaza Gerardo Barrios o Plaza Libertad, que permeten fer un descans entre tantes aglomeracions. També s'hi troben alguns edificis monumentals com el Teatro Nacional (molt maco per dins, com un Liceu de Barcelona en versió micro i més modest) o el Palacio Nacional. Visita obligada és també la Catedral Metropolitana de San Salvador, no tant pel seu valor arquitectònic sinó per la seva càrrega simbòlica, ja que acull les despulles de l'antic Arquebisbe de la ciutat, Monseñor Romero, assassinat l'any 1980 per militars del règim mentre oficiava missa. Monseñor Romero es va convertir en un màrtir, símbol de la lluita contra la repressió del règim oligàrquic que dominava el país i defensoe dels drets dels més pobres. Avui dia és una figura nacional i molts demanen que sigui beatificat com <i>San Romero de América</i>.</div><div style="text-align: center;"></div><div><br />
En conjunt San Salvador és una ciutat antiga amb esquitxos de modernitat. Tot i l'herència colonial, no gaires dels edificis d'aquella època resisteixen al temps, en gran part a causa dels desastres meteorològics que periòdicament fuetejen la zona (especialment els greus terratrèmols de 2001 i l'Huracà Mitch). D'aquí que molts dels monuments que pot trobar al llarg de la ciutat siguin molt més recents i es trobin a les principals avingudes o a places en forma d'estàtues o plaques conmemoratives a la Independència, per exemple.<br />
<br />
Una altra cosa que ens ha cridat l'atenció és la gran oferta cultural que hi ha a la ciutat i el fet que, a més a més, sol ser gratuïta! Fa un parell de setmanes vam assistir a un concert de l'Orquesta Simfònica Nacional d'El Salvador i va ser totalment de franc. Pel que es veu el Govern promou la Cultura com un bé públic, fet que la posa a l'abast de tothom qui vulgui. A banda d'això tenen alguns museus interessants: el Museu Antropològic, que és molt complert i val molt la pena veure'l, i el Museu de la Paraula i la Imatge (MUPI), un museu fet per particulars que es centra en la història recent de El Salvador, són probablement els millors.<br />
<br />
Per cloure aquest apartat (que ja ha estat prou llarg, oi?), voliem enumerar uns quants aspectes positius que hem notat durant aquests primers dies a la ciutat:<br />
<br />
<ul><li>En ser la capital és fàcil trobar tota mena de comerços, botigues, cinemes i restaurants aptes per a diferents butxaques.</li>
<li>El transport públic d'autobusos (preu: 1 cora, 0,25$) abarca pràcticament tota la ciutat i rodalies, però el taxi és una forma alternativa de moure's, més segura i a un preu una mica més car però raonable (4-6$ per trajecte).</li>
<li>És fàcil orientar-se dins la ciutat, el Volcà de San Salvador, el Quetzaltepeco és el punt de referència a l'oest.</li>
<li>A prop de la capital hi ha gran quantitat de llocs interessants per visitar: volcans, parcs naturals, ruines indígenes, etc.</li>
<li>En ser una ciutat tan verda és relativament fàcil trobar-te diferents classes d'ocells i esquirols corrent pels arbres mentre passeges.</li>
<li>Des de la capital es pot arribar a qualsevol punta del país en unes poques hores de trajecte.</li>
</ul></div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-41089788869503622172011-05-03T22:06:00.001-06:002011-07-06T09:41:48.541-06:00El convidatVa entrar fa uns dos dies a la nostra vida. Ho va fer discretament, sense que nosaltres ens n'adonéssim. Va aprofitar l'escletxa d'un vidre trencat de la finestra del menjador i s'hi va escolar, tot buscant l'escalfor d'una llar i un lloc on resguardar-se de la pluja.<br />
<br />
Des d'aleshores la nostra relació ha estat força intensa. Durant el dia, mentre estem treballant, ell està trist perquè està sol a casa i dorm en silenci a la seva habitació, un petit habitacle ubicat entre els fogons i el forn. Però de nit, un cop ha marxat el sol i nosaltres ja som a dormir, ell s'aixeca ben animat (és noctàmbul) i com ens troba a faltar, xiscla i balla reclamant atenció. Mou el vidre dels fogons i corre d'una banda a l'altra del forn per nosaltres. Però quan baixem a buscar-lo per "jugar", sempre s'amaga i no hi ha manera de trobar-lo. És massa vergonyós i sempre fuig de les llums de la llanterna. Ja les té aquestes coses el convidat.<br />
<br />
Finalment ahir vam decidir prendre cartes en l'assumpte. Si els americans van poder trobar a en Bin Laden, nosaltres no podíem ser menys. Som humans, ens l'estimem, i no volem que estigui més temps separat de la seva família, per molt bé que hi estigui a la nostra cuina. Bé, això i també que... les visites poden arribar a ser incòmodes si s'allarguen massa...<br />
<br />
Així doncs, hem fet tot el que estava a les nostres mans per ajudar-lo: li hem acostat la seva habitació a la finestra, li hem deixat oberta la porta del forn dies i nits, hem baixat a mitjanit de puntetes per intentar agafar-lo desprevingut , l'hem acompanyat amb l'escombra, l'hem sacsejat, l'hem girat del dret i del revés... i res ha funcionat. Ell hi està massa bé entre nosaltres.<br />
<div><br />
</div><div>És per tot això que, desesperats, hem decidit fer una crida mundial per veure si algú el pot identificar i venir-lo a buscar. Oferim recompensa.</div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-18842867075308301432011-04-30T10:48:00.000-06:002011-07-06T09:45:06.759-06:00Passejant per San Salvador (I)Després d'uns dies d'inactivitat bloguera tornem a escriure per no perdre el costum..<br />
<br />
Transcorregudes dues setmanes des de la nostra arribada a San Salvador ja ens veiem en cor de fer-vos cinc cèntims de la ciutat on vivim perquè a través dels nostres ulls us en pogueu fer una petita idea, i conegueu alguns els seus problemes i també dels seus grans atractius.<br />
<br />
Per començar, cal dir que tot i ser la capital del país, San Salvador és una ciutat relativament petita que s'allunya de l'estereotip de gran metròpoli plena de gratacels, comerços, empreses, llums i activitat frenètica. De fet, quan et passeges per moltes zones tens la sensació d'estar visitant un petit gran poble.<br />
<br />
Malgrat tenir aquest caràcter una mica provincial, i per molt que pugui semblar paradoxal, San Salvador també és una ciutat força desordenada i caòtica. Ho és en bona part per culpa del trànsit, un autèntic espectacle a les hores puntes a les principals avingudes (per cert, als amants de les emocions fortes els hi recomanem agafar un taxi i fer una ruta pel mig de la ciutat. La experiència no té preu...). Ho és també si ens atenem als seus grans contrastos, ja que al llarg de la ciutat es van alternant zones marginals amb centenars de barraques aglomerades i totalment exposades a les inclemències del temps, i no gaire lluny d'aquestes, urbanitzacions exclusives amb autèntics mausoleus vallats i blindats. I finalment és desordenada per la extranya distribució de la ciutat. I és que San Salvador s'ha anat construint per etapes i sense una planificació harmònica: les diferents colònies (Miramonte, Escalón, San Benito, Montserrat) són ben diferents entre sí i només tenen en comú les grans avingudes que les uneixen (Boulevard los Heroes, Alameda Juan Pablo II o Paseo General Escalon).<br />
<br />
D'altra banda, la ciutat també té algunes altres problemàtiques que volíem explicar-vos. Un d'ells és la polució en l'ambient, que com a tants altres llocs és un problema força important. No sorprèn massa tenint en compte la quantitat de cotxes i autobusos que sobrepassen la edat de jubilació i tot i així segueixen circulant i escopint fum pels carrers.. En contrapartida, i tot i no haver-hi grans parcs, hi ha molts arbres i espais verds esparcits al llarg i ample de la ciutat, fet que en millora una mica la imatge i en tapa algunes carències urbanístiques.<br />
<br />
I per últim, la gran problemàtica del país, i la que més sol inquietar a la gent degut a la imatge amb que es projecta la ciutat a l'exterior és la (in)seguretat. Probablement una de les coses que més sobta quan arribes al país és la gran presència de les armes a tot arreu i molt especialment pels carrers. A zones residencials com a la que vivim, a cada cantonada hi ha un guarda de seguretat carregant un M16 i custodiant un restaurant, hotel o casa. També es força comú trobar-te amb escamots de la Policía Nacional Civil patrullant pels carrers a peu o observant des del maleter d'una Pick-up.<br />
<br />
La delinqüència, els atracaments i la violència per diferents motius són el pa de cada dia als diaris nacionals i a més sempre hi ha armes de per mig. I com que no n'hi ha prou amb la Policia per contenir la criminalitat, molta gent opta per la seguretat privada. Però de totes maneres, la violència no sol ser arbitrària i és sempre la excepció a la regla general: que es pot viure en aquesta ciutat sense por de moure's.<br />
<br />
Per descomptat que sempre cal ser prudent (però com a tot el món, independentment d'on viatgis). Ara bé, la sensació que hem tingut a El Salvador no ha estat en cap moment d'inseguretat extrema o menys encara de perill inminent, com molta gent pensa. La -curta- experiència ens diu que et pots moure tranquil·lament per diferents zones de la ciutat sempre que sigui de dia i portis a sobre només el més imprescindible.<br />
<br />
Doncs bé, un cop us hem introduït el que són algunes de les principals problemàtiques d'aquest país, a la propera entrada us explicarem l'altra cara de la moneda, la bona, és a dir les maravelles d'aquesta petita gran ciutat...<br />
<br />
<br />
Continuarà...Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-53652219399683522852011-04-22T23:05:00.001-06:002011-08-01T18:11:33.782-06:00Va de futbolAquest mes d'abril els més aficionats al futbol estem presenciant un aferrissat i apassionant frec a frec entre Barça i Madrid per endur-se tots els títols que hi ha en joc. Les batalles entre els dos equips es lliuren sobre el terreny de joc però també entre bastidors i als mitjans de comunicació. Aquest capítol va precisament de futbol, del Barça i de com es viu E<i>l Clàssic </i>per aquestes terres.<br />
<br />
Si bé ja sabíem que el <i>derbi </i>espanyol té una gran repercussió mediàtica arreu del món, enlloc ni mai fins ara havíem vist un <i>forofisme </i>tant gran vers Barça o Madrid -a banda de a casa nostra mateix, és clar- com a El Salvador.<br />
<br />
Quan et passeges per qualsevol carrer de la capital constantment veus gent lluint samarretes amb els <i>Messi, Cristiano, Kaká o Xavi.</i> Hi ha tota una gamma de models i variants: des de samarretes calcades a les oficials, de diferents èpoques i temporades, fins a les que porten el nom i dorsal a l'esquena pintats amb rotulador sobre una samarreta llisa. Poc importa com siguin, sempre que es sàpiga qui és el <i>teu </i>ídol.<br />
<div style="margin: 0px;">Vàrem preguntar a un taxista el perquè de tanta afició per la lliga espanyola. Somrient pel retrovisor va dir-nos: <i>es que acá la liga es muy mala!</i>. Dos Clubs salvadorencs, l'Alianza (<i>Albos</i>) i Los Águilas (<i>Aguiluchos</i>), són els que desperten més simpaties, tot i que res a comparar amb la passió que desperten el Barça i el Madrid i les seves respectives estrelles. I un motiu d'orgull personal: tot i que hi ha molts seguidors merengues, la gran majoria són <b>culés</b>.</div><div style="margin: 0px;"><br />
<br />
<b>Aquestes són algunes curiositats que mostren la tirada de la factoria Barça per aquí:</b><br />
<div style="margin: 0px;"><br />
<ul><li>La final de Copa espanyola es va retransmetre en obert a tot el pais des d'una cadena de televisió estatal.</li>
<li>Leo Messi acostuma a ser portada de <i>El Diario de Hoy</i> i a <i>la Prensa Gràfica</i>, els principals diaris nacionals en exemplars venuts.</li>
<li>La popular marca de cereals <i>Frosties de Kelloggs ("despierta el tigre que hay en tí")</i>, que aquí es diuen <i>Azucaritos, </i>regalen els cromos de Puyol, Piqué o Xavi.</li>
<li>Messi enfundat de blaugrana apareix a grans cartells publicitaris pel carrer anunciant productes com la llet de soja.</li>
<li>El dia del partit, a la rotonda d'una Gran Avinguda de San Salvador hi havia unes figures de cartró de Messi i Cristiano Ronaldo encarades en un imaginari 1 contra 1.</li>
</ul></div><div style="margin: 0px;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOco2pbAOd_FpC_rdWjOUGL5N-Zidt_QBn09-rTRND8e9dQc56QxSabBHxCuDOAkU210J2IsexpTqBMDIGCGU9tQ3CJcdm8mgxiIGF2nNYOtaePZs1uPHzjyax4BRge6BLr1EAA4QFUz4/s1600/San+Salvador.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOco2pbAOd_FpC_rdWjOUGL5N-Zidt_QBn09-rTRND8e9dQc56QxSabBHxCuDOAkU210J2IsexpTqBMDIGCGU9tQ3CJcdm8mgxiIGF2nNYOtaePZs1uPHzjyax4BRge6BLr1EAA4QFUz4/s400/San+Salvador.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els ídols futbolístics, als carrers de la capital</td></tr>
</tbody></table></div><div style="margin: 0px;"><b><br />
</b><br />
<b>Però com es viuen els partits i les hores prèvies?</b></div><div>Quan es fa més palesa la febre futbolera és el mateix dia d'un derbi. Als carrers s'hi veuen més samarretes que mai, a més de banderes i cartells penjant a molts locals i botigues. Per la seva part, venedors ambulants munten la paradeta a les voreres oferint tota mena de <i>merchandising</i>.<br />
<br />
</div><div>Un parell d'hores abans de l'inici del partit ja es palpa la tensió a l'ambient. Passen cotxes tocant el clàxon, fins i tot algún s'atreveix a posar l'himne del barça. Però el clima que es viu durant una retransmissió futbolística només es pot entendre amb la presència dels anomenats c<i>hupaderos </i>(bars populars), el principal punt de trobada pels aficionats de la pilota. Amics, germans, fills, gent de la feina són acompanyants habituals. La oferta local de cervesa <i>Pielsner </i>o <i>Golden </i>és de 6 ampolles per 6$ de mitjana, així que els parroquians acostumen a anar ben servits. Es planten a la primera taula amb la galleda plena de cerveses i que comenci el joc!<br />
<br />
</div>A l'espectador <i>beginner </i>li convé triar bé el chupadero des d'on vol veure el matx, si és que no en vol sortir malparat. Perquè hi ha llocs on si el resultat no satisfà als espectadors, és normal que volin cadires o es tirin ampolles contra el televisor. Però si es tria un lloc tranquil, cap probema! Amb tot, veure un partit en un d'aquests bars és un autèntic show. Cants, aplaudiments, crits, xiulets, vuvuzeles. Fins i tot potser és massa pel gust del seguidor blaugrana, més acostumat a mantenir el cul assegut a la cadira i la cervesa a la mà durant el transcurs del matx.<br />
<br />
A diferència del que es sol veure a casa, els chupaderos solen reunir espectadors de totes dues aficions i no només d'una. Segurament és així perquè per a ells ser aficionat a un o altre equip es qüestió de gustos i no té connotacions polítiques. Sol passar, per exemple, que a les famílies els membres siguin aficionats a diferents equips. Però és clar, en haver-hi dues aficions al local, fer mofa contra els seguidors de l'equip contrari també està a la ordre del dia. Es gesticula, es crida i fins i tot s'insulta sense miraments ("culeros"), però es fa rient, ja que es dóna per entès que són bromes. Gairebé tothom es coneix, el clima és amistós i rarament es va a les mans.<br />
<br />
Al final del partit i amb unes cerveses de més tothom cap a casa. En el fons el futbol és com a tot arreu: una vàlvula d'escapament, una forma d'evadir-se una estoneta de la realitat sovint dura que viu molta gent.<br />
<br />
Per acabar us adjuntem un podcast de la retransmissió del programa de radio <i>Juga el Barça a Rac1</i> durant la final de Copa del passat dimecres. Esperem que us agradi!<br />
<br />
<object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=24d6529" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-73790608076284087242011-04-22T19:51:00.002-06:002011-07-06T09:41:48.543-06:00CuriositatsPensant-ho fredament, el canvi cultural amb El Salvador no ha estat gaire fort. Parlar la mateixa llengua fa molt, i compartir part de la història, encara que el passat colonial espanyol no sigui per estar-ne orgullós, també. Ara bé, hi ha una cosa que ajuda molt més que les dues anteriors: l’odi dels salvadorencs cap als “gringos”, de manera que al seu costat els espanyols quedem com uns sants.<br />
<div><br />
Però tornant a la idea inicial, el que volem dir és que malgrat no haver un gran "gap" cultural, sí que hi ha alguns fets i costums de la vida dels salvadorencs que ens han cridat l'atenció. En aquesta entrada us presentem el nostre Top 10 particular:<br />
<ol><li>Els diaris no es compren als quioscos sinó a les farmàcies. </li>
<li>Als supermercats hi ha passadissos sencers amb desenes de marques de xampús, suavitzants, cremes hidratants... però i el sabó pel cos, el popular "gel de bany"? Fer-se amb un envàs està sent tot un repte! </li>
<li>El “San Salvadorenc” típic no passeja pel carrer, prefereix moure’s en cotxe i caminar després pel centre comercial, que hi ha aire acondicionat. </li>
<li>Els conductors de “colectivos” tenen via lliure per personalitzar el seu autobus al seu gust. Així doncs no és sorprenent trobar al costat de la línia de l’autobus, el nom de les filles o de les dones dels conductors (Colectivo 101B VANESA), aprofitar per fer propaganda religiosa (Línia 43 "DIOS TE AMA") o simplement afegir un nom representatiu al teu estil de conducció (“FURIOSO”). </li>
<li>L’afició dels salvadorenys al fast-food americà: Pizza Hut, KFC, Tony Roma’s, Wendy’s, Burger King, per doquier! Bé, i des del 2010, al fast-food català, perquè just ara estan promocionant l’obertura d’un nou Pans&Company a la capital. </li>
<li>La passió pel futbol i per la lliga espanyola que hi ha en aquest país, però això ja ho explicarem en posteriors entrades. </li>
<li>El nou Govern del FMLN aposta fortament per una cultura digna i gratuïta per tothom: concerts de l’Orquestra Simfònica Nacional gratuits, festivals de dansa, cicles de cinema de franc, visites turístiques gratuites, museus subvencionats... Atesa la influència de la Llei Sinde, encara estem en procés d’assimilar aquest gran xoc cultural. </li>
<li>Estem descobrint tot un ventall de noves professions que bé es podrien recomanar al Servei d’Ocupació de Catalunya. A El Salvador sí que en saben de crear llocs de treball: des del “Tècnic en distribució i logística dels aliments en bosses”, al ”Relacions Públiques de qualsevol producte susceptible a ser tastat en un supermercat”, passant pel lloc “Auxiliar de botiga per omplir la vacant en la funció Obrir-Tancar-Porta”, el “Tècnic en locució i animació de compra a les ràdios dels supermercats” o l’ “Especialista en Seguretat i en el maneig d’armes als petits comerços”. </li>
<li>Està prohibit anar al cinema amb l'uniforme escolar posat. </li>
<li>I com que totes les bones costums s’exporten, no podia faltar el fenomen túnning a la capital salvadorenya: “Porti’ns el seu cotxe, que li transformarem de tal manera que ni els “mareros” el voldran robar”.</li>
</ol><ol style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 12px; list-style-type: decimal;"></ol></div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-53311548675390629072011-04-19T19:52:00.001-06:002011-07-06T09:15:31.470-06:00Els primers diesDurant els tres dies que vam passar a l'Hotel Shagul vam poder gaudir de la companyia d'en Raúl, el propietari. És un paio d'uns 70 anys, simpàtic i afable, servicial com pocs, petit i rabassut. Dirigeix l'hotel amb el seu particular sèquit: la seva dona (la tercera, després d'enviduar de la primera i que la segona marxés a Canadà durant la guerra), dues de les seves tres filles, un fill d'uns 10 anys i un altre, d'uns 14 anys, aportat al matrimoni per la seva dona. No us podeu imaginar la de vegades que vam arribar a ficar la pota: impossible distingir si els nens eren fills o néts, quin dels nens era seu i quin no, quina de les tres dones que l'acompanyaven era la mare del nen i quines les seves filles.. això sí, ens vam fer un tip de riure.<br />
<br />
Com érem els únics en aquest particular hotelet familiar, tot el personal es va desfer en atencions, consells i amabilitat cap a nosaltres. Quan vam haver de marxar perquè per fi vam trobar el nostre espai a San Salvador, va sortir tota la família a acomiadar-nos a la porta.<br />
<br />
Aquests primers dies van ser estranys. A vegades ens sentíem desubicats. Les primeres cases que vam veure no ens convencien. Volíem menjar-nos la ciutat però no sabíem ni per on començar, segons el que ens deien qualsevol racó era massa perillós. Però sense dubte, trobant gent pel camí com el Raúl o com en René i rebent aquesta càlida acollida és impossible sentir-se desubicat durant molt de temps.<br />
<br />
I és que les setmanes abans de marxar ens ho va dir molta gent: "El Salvador és maco, però no hi ha res comparable en tot el país com la seva gent".Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5708631121979098658.post-13010066754318743422011-04-18T09:52:00.001-06:002011-07-06T09:15:31.471-06:00Arribada a El Salvador i primeres impressionsDimarts 12 d'abril, cap a les 20h. Després de 25 hores de viatge, tres vols, superar amb èxit el control de passaports a Miami, llargues esperes amb retards als aeroports i multitud de papallones centrifugant pel nostre estómac, varem poder, finalment, fer peu a San Salvador. Sortir de l'avió i rebre aquella intensa bafarada de calor serveix per adonar-se'n: "ei, finalment ja hi som". Sensació molt agradable perquè ho esperàvem amb ànsies... no és per menys, després de setmanes de preparatius.<br />
<div><br />
</div><div>Vàrem recollir l'equipatge, i amb la precaució de qui es sent una mica vulnerable vam sortir de la zona d'arribades. A l'exterior molt de taxista sospitós (que malfiats som..) però cap cartell amb el nostre nom com a les pel·lícules.. Un parell de minuts d'incertesa fins que un noi encamisat amb un batut a la mà es va acostar: Luís? Hola soy René. Era el company de feina, que va tenir l'amabilitat de venir a recollir-nos i portar-nos a l'Hotel Shagul, on ens allotjàvem. (Internament vaig pensar: l'Anna tenia raó, René és nom de noi).<br />
<div><br />
</div><div>El trajecte fins a San Salvador (prop d'una hora) va ser suficient per fer les presentacions de rigor, conèixer l'entrada de la ciutat, i quatre idees del que havíem d'esperar de la feina. Era de nit, però els nostres ulls no cedien en abandonar la finestra i intentar captar cada moment, cada sensació i cada imatge de la ciutat que ens havia d'acollir durant els propers mesos.</div><div><br />
</div><div>Amb aquest estat variant entre l'expectació i l'adrenalina, vam arribar a l'hotel. Poc va importar que no existís la reserva, tenien habitacions lliures. Vàrem acomiadar en René i mòlts com estàvem, ens en vam anar directes a dormir. L'endemà teníem molt per fer..</div></div>Salvadoradoshttp://www.blogger.com/profile/08515781110410163422noreply@blogger.com7