Avui us volem compartir un magnífic vídeo elaborat per un amic nostre, en Daniel Boyano, que recull un seguit de fotografies que creiem que reflexen molt bé el que és El Salvador. La cançó del vídeo, de Yolocamba It, posa música al "Poema de Amor" escrit per Roque Dalton.
Roque Dalton, assassinat el 1975, és un dels escriptors salvadorencs més reconeguts internacionalment. La seva poesia reivindicativa destaca per ressaltar les situacions d'injustícia social i desigualtat que molts dels seus compatriotes han patit en la història i encara a dia d'avui segueixen patint, motiu pel qual alguns dels seus textos segueixen vigents 40 anys després d'haver-se escrit.
Una de les coses que més ens agrada de la seva obra és que parla de la realitat tal com és, sense cap mena de miraments i jugant sempre amb el sarcarsme i l'ironia. És el cas del "Poema d'Amor" que escoltareu en el vídeo, que s'ha acabat convertint per molts salvadorencs en tot un himne nacional, malgrat la cruesa de les seves paraules.
Una de les coses que més ens agrada de la seva obra és que parla de la realitat tal com és, sense cap mena de miraments i jugant sempre amb el sarcarsme i l'ironia. És el cas del "Poema d'Amor" que escoltareu en el vídeo, que s'ha acabat convertint per molts salvadorencs en tot un himne nacional, malgrat la cruesa de les seves paraules.
I és que aquest poema ofereix una fotografia dels salvadorencs (anomenats despectivament com guanacos) al llarg de la història. Al llarg de la cançó descriu un poble que ha patit molt en el passat, però a la vegada també un poble ingrat, que s'ha anat conformant i s'ha oblidat ràpidament de totes les vexacions de les quals ha estat objecte. No obstant, malgrat la crítica tant forta que fa, reivindica en els últims versos l'amor pel seus compatriotes. Vaja, que vindria a ser el clàssic no ets perfecte, però t'estimo igualment... hi pot haver una declaració d'amor més sincera?
El poema va ser durant molt de temps recitat i llegit clandestinament per la persecució que implicava la seva difusió i coneixement. I atenció al context en el que va estar escrit, just en els anys previs que esclatés la guerra civil que duraria 12 anys.
I vosaltres què creieu? Hi ha motius realment per sentir-se ofès amb la lletra? O és simplement un dels poemes d'amor més sincers que s'hagin escrit? El millor serà que ho jutjeu vosaltres mateixos amb la lletra:
Poema de amor
(Roque Dalton)
Los que ampliaron el Canal de Panamá
(y fueron clasificados como "silver roll" y no como "gold roll"),
los que repararon la flota del Pacifico
en las bases de California,
los que se pudrieron en las cárceles de Guatemala,
México, Honduras, Nicaragua,
por ladrones, por contrabandistas, por estafadores,
por hambrientos,
los siempre sospechosos de todo
("me permito remitirle al interfecto
por esquinero sospechoso
y con el agravante de ser salvadoreño"),
las que llenaron los bares y burdeles
de todos los puertos y capitales de la zona
("La gruta azul", "El Calzoncito", "Happyland"),
los sembradores de maíz en plena selva extranjera,
los reyes de la pagina roja,
los que nunca sabe nadie de donde son,
los mejores artesanos del mundo,
los que fueron cosidos a balazos al cruzar la frontera,
los que murieron de paludismo
o de las picadas del escorpión a la barba amarilla
en el infierno de las bananeras,
los que lloraron borrachos por el himno nacional
bajo el ciclón del Pacifico o la nieve del norte,
los arrimados, los mendigos, los marihuaneros,
los guanacos hijos de la gran puta,
los que apenitas pudieron regresar,
los que tuvieron un poco mas de suerte,
los eternos indocumentados,
los hacelotodo, los vendelotodo, los comelotodo,
los primeros en sacar el cuchillo,
los tristes más tristes del mundo,
mis compatriotas,
mis hermanos.
