Indignats, també a El Salvador

En aquest post us presentem una crònica forca extensa del conflicte institucional iniciat a El Salvador arran de l’aprovació del Decret legislatiu 743 que lliga de mans a la Sala de lo Constitucional i posa en perill la democràcia al país, i de les protestes socials que ha desencadenat. 

Des de Salvadorados hem volgut compartir amb vosaltres una crònica dels fets que han propiciat l’esclat d’una Crisi Institucional que viu el país des de fa dos o tres setmanes. Intentarem fer-ho de la forma més digerible posible, tot i que hi ha molts noms i particularitats del sistema i les institucions salvadorenques que inevitablement us seran desconeguts. De totes maneres, ho intentarem. Aquest conflicte és greu perquè de no solucionar-se correctament pot posar en perill la democràcia en un país on amb prou feines es troba a la fase d’adolescència.

El passat 2 de juny l’Assamblea Legislativa d’El Salvador va aprovar via express el Decret legislatiu 743, que modifica el procediment per prendre decisions de la Sala de lo Constitucional, obligant als seus membres a aconseguir consens (són 5 magistrats en total) en comptes de una majoria ampliada de quatre membres a l'hora de aprovar sentències i resolucions, tal i com estava establert fins aleshores. Cal destacar que la nova llei va ser aprobada amb els vots dels partits conservadors ARENA, GANA, PCN i PDC. Per la seva banda, el FMLN (el partit al govern) i CD es van abstenir. Seguint el procediment establert, es va enviar el text del decret aprovat al President Mauricio Funes, el qual en el temps record de dues hores el va revisar, aprovar i sancionar…

Si, 2 hores. Malgrat no haver passat per tots els tràmits consultius especificats. Malgrat el seu partit s’havia abstingut a la votació (explicar la relació entre Funes i el seu partit requeriria un nou post). Malgrat el decret tenia varis defectes de forma (el document signat no és exactament el mateix que el publicat) i de contingut (varies faltes d’ortografia incloses). Malgrat tot l'anterior, el decret es va aprovar en el temps record d’un sol dia. Tal i com van titular els mitjans de comunicació, els diputats i el president “se dieron un madrugón”.

Bé, i quin és el problema?

Principalment, el problema està en que la Sala de lo Constitucional tindrà moltes més dificultats per resoldre sentències d’inconstitucionalitat i pendre altres decisions importants com el recurs d’ampara i l’Habeas Corpus, sobre els que té la máxima competència a l’Estat.

Els magistrats de la Sala de lo Constitucional

Bona part de les sentències de la Sala de lo Constitucional s’havien aprovat fins ara per majoria de 4/5, atès a que el cinquè membre, de tendència política conservadora, solia votar en contra, a diferència dels altres quatre, considerats progressistes.

Una altra característica de la estrambòtica llei es que, tal i com la mateixa especifica, el nou règim decisori durarà únicament fins que expiri el mandat dels magistrats, el 2012, lligant de mans a la Cort fins que abandonin el càrrec. Queda meridianament clar que el problema està amb els magistrats, no amb la Institució.

Amb aquest nou panorama, s’obre un escenari realment perillòs en que l’Assamblea Legislativa i el poder executiu poden prendre decisions de forma pràcticament lliure i arbitrària, ja que no hi ha un òrgan que els hi pugui parar els peus si rebassen els límits del poder que tenen atribuit per la Carta Magna. 

I per quins motius ha fet això l'Assamblea Legislativa?

L’aprovació del Decret 743 aparentment és la represàlia dels partits polítics de l’Assamblea davant una sèrie de decisions preses per la Sala al llarg dels darrers dos anys. El president Funes havia designat a quatre dels cincs magistrats de la Sala quan va assolir el càrrec el juny de 2009, i des d’aleshores els jutges han dut a terme la seva feina amb una independència remarcable i, en aquest sentit lloable, prenent vàries decisions que han anat en contra dels interessos dels representants polítics.

Vet aquí algunes de les principals decisions de la Sala que haurien provocat la ira dels diputats de l’Assamblea Legislativa i la seva reacció:

1. En primer lloc han provocat el malestar de tots els partits politics sentenciant que els candidats a diputats de l’Assamblea poden presentar-se en llistes independents en comptes d’haver de fer-ho en les llistes dels partits. 
2. Ha afectat els interessos dels partits polítics PDC i PCN sentenciant que aquests no havien complert els requisits legals per ser reinscrits i d’aquesta manera poder participar en les seguents eleccions (un altre conflicte que requeriria una explicació a part). 
3. Ha disgustat al President Funes vetant parcialment l’ús d’una partida pressupostària que fins ara la Casa Presidencial podia utilizar de forma discrecional (l’anomenada “Partida Secreta”), amb la qual es sospita que el president podria haver pagat les despeses d’un viatge en jet privat a Disney World acompanyat de tota la família. 
4. Ha provocat l'enfuriment dels conservadors lligats a l’aparell de seguretat de l’anterior govern en declarar inconstitucional el comité nomenat per l’Assamblea Legislativa que pretenia torpedejar una investigació de la Fiscalia General sobre corrupció d’aquells ex-càrrecs. 
5. A més a més, i per sobre de tots els altres motius, el rumor de que la Sala pretenia revocar la Llei d’Amnistia establerta durant els acords de Pau (1992) preocupava a varis polítics, que temien que es pogués reobrir els casos de vulneració dels drets humans durant la Guerra Civil (1980-1992). Aquí cal fer un incís: La Llei d’Amnistia es considerada pràcticament sagrada per ser l’acord bàsic que va fer posible el reestabliment de la Pau, però que deixava impunes tots els crims comesos per ambdues bandes.

I si hi hagués més motius ocults o desconeguts?

És posible que n’hi hagi. De fet, les motivacions d’alguns actors encara es desconeixen. No està clar perquè el President Funes –per cert, de centre-esquerra-, el mateix que havia nomenat a quatre dels cinc magistrats i el qual ha aplaudit fins ara nombroses decisions de la Sala, ha signat d’aquesta manera un decret que fereix greument la democràcia i que a més ha estat impulsat pels partits polítics conservadors PCN, PDC i GANA.

El president Mauricio Funes

Les motivacions que segueix l’FMLN, el seu partit, tampoc són clares. Es van abstenir de la votació però en canvi després i des d’aleshores han recolzat el decret. Qui ho diria, el mateix partit que quan estava a l’oposició criticava els abusos de poder..

Davant aquestes incògnites per resoldre, s’ha parlat del paper que hagi pogut tenir un poder a l’ombra però sempre present per aquestes terres de l’Amèrica central: les Forces Armades. Es parla d’una suposada reunió secreta de Funes amb l’alt comandament de les FFAA on directament l’haurien instat a aprobar el decret 743. I perquè? Per evitar un pronunciament de la Sala contra la Llei d’Amnistia. Però perquè justament ara? Doncs curiosament, resulta ser que l’Estat espanyol hi té alguna cosa a veure...

El jutge Eloy Velasco, de l’Audiència Nacional espanyola, en el marc del Caso Ellacuría (jesuita basc assassinat durant la guerra d’El Salvador per part de les Forces Armades) ha cursat recentment a la Interpol una ordre internacional de detenció de 20 militars salvadorencs implicats en aquest cas per jutjar-los. Ja s’especula amb la més que probable pressió internacional per la detenció i extraditació dels exmilitars, als quals ara només la llei d’Amnistia salvadorenca ampara. Pot ser que les Forces Armades tinguin agafat pels collons a Funes? Qui sap..

Alguns actors es fan enrere i altres segueixen amb el Decret

Només un parell de dies després d’haver-hi votat a favor, un dels impulsors del decret i gran partit de l’oposició -ARENA-, ha demanat la revocació al·legant que va ser un error. Ara creuen que pot ser més perjudicial el remei que la malaltia, referint-se a que si s’inhabilita la Sala, el poder executiu en mans de l’FMLN pot ser molt més fort i perillós (sobretot pels seus interessos).

Per la seva banda, els altres partits de dretes (que responen a interessos molt particulars i s’alineen amb ARENA o FMLN segons els convé) i el partit al govern, FMLN, s’oposen a revocar el Decret.

La sala es declara en rebeldia i s'inicia una partida d'escacs

Per descomptat, la reacció de la Sala va ser la de declarar inconstitucional el Decret 743, ja que excedeix els límits de les competències de l’Assamblea Legislativa. D’aquesta manera han seguit prenent decisions per majoria de 4 dels 5 magistrats.

Com a resposta, un dels partits polítics de l’Assamblea que va impulsar el Decret, el PDC, va intensificar el conflicte introduint una moció davant l’Assamblea contra els magistrats de la Sala per desacatament del Decret 743.

La resposta jurídica de la Corte Suprema de Justícia (dins la qual hi ha la Sala de lo Constitucional), va ser la d’aprovar mesures per facilitar la detenció i extradició de militars en cas que es rebi una ordre internacional de la Interpol (cas Ellacuría). 

Però ha aparegut un altre protagonista que pocs haguéssin esperat: el Director del Diari Oficial (del Ministeri de Governació) s’ha oposat a publicar-lo. 

Pel que fa a la moció de l’Assamblea per moure els magistrats del seu càrrec, sembla ser que de moment s’està imposant la postura d’intentar apaivagar el conflicte i per ara no s’ha aprovat.

I on està la solució política?

Alguns creuen que l'única sortida posible al conflicte institucional és la negociació entre institucions. L’Assamblea Legislativa voldria dictar una agenda de les sentències que mou la Sala (les que van en retard i encara queden per resoldre, que son moltes). Per la seva banda, la Sala no està diposada a negociar, ja que els quatre magistrats progressistes consideren que les seves funcions son estrictament jurídiques, i per tant no són competents per negociar res.

L’únic punt de comú acord entre tothom és que cal reestablir la normalitat democràtica i l’equilibri de poders. Estan d’acord en el què, però no en el com.

En realitat però, només hi ha una solució possible i aquesta és que les autoritats reafirmin la independència del poder judicial. Les branques de l’executiu i el legislatiu haurien de rescindir el Decret 743 i deixar de prendre altres mesures que interfereixin en el mandat del la Sala.

I com ha respost la societat civil "Los indignados"?

El capitol del Decret 743 reflexa un problema de fons molt greu: la facilitat amb que es pot vulnerar la independència del poder judicial per part dels poders executiu i legislatiu. És preocupant que partits polítics de totes les tendències vegin com a legítim intervenir en els procesos decisioris de la justícia. Disposar d’un poder judicial independent és imprescindible per poder lluitar contra els greus problemes de corrupció, impunitat i els alts nivells de criminalitat i volència que comprometen el futur del país. 

En aquest context, varis grups de la societat civil (ONGs, think-tanks, universitats, personalitats públiques i sobretot ciutadans anònims), han començat a reaccionar contra el decret de forma gairebé immediata.

Fotografia d'una de les primeres protestes de "Los Indignados SV"

Des del passat 3 de juny, dia rere dia i fins avui son vàries les concentracions ciutadanes que s’han produit a diferents punts de la ciutat, però especialment a davant de La Chulona, la figura nacional que encarna la justicia al país, autodenominant-se “Indignados” (en clara al·lusió al moviment a l’Estat Espanyol). 

Malauradament fins ara les concentracions no han estat multitudinàries, en bona part a causa de la desinformació o informació confusa que arriba a molta gent (a la que per cert contribueixen els mitjans de comunicació). També perquè es tracta d’un país on fa pocs anys sortir al carrer a protestar era perillós, i avui encara hi ha temor a represàlies. 

Però tot i així hi ha un grup creixent de gent que lluita perquè es preservin els valors de la democràcia, i s’ha de reconèixer que fan soroll. Des de Salvadorados els hi donem tot el nostre suport i volem contribuir a difondre la seva causa. 

I és que la conclusió seria que el que es demana a Espanya té molt a veure amb el que es demana a Grècia, a Islàndia, en bona mesura amb el que es demana al Nord d’Àfrica, a Bahrein, i també a molts altres països, com El Salvador: més i millor democràcia.