Les platges d'El Salvador (II)

A principis de setmana us presentàvem en un especial els detalls i les principals característiques d'algunes de les millors platges de El Salvador. Aquí trobareu l'esperada (?) segona part: 

• Playa El Espino "Extensa i bonica però val la pena destinar temps a triar bé el lloc on ubicar-t'hi"- 2,30h des de San Salvador. 

Considerada per molts com una de les millors platges de El Salvador. Per nosaltres no és de les millors, però val la pena anar-hi: el paisatge és maco (palmeres, cocoters i cabanyes), és força extensa (uns 10km de sorra) i està repleta de clubs privats o restaurants on anar a passar el dia. El preu mínim d'estada ronda els 6$ (parquing amb accès a dutxes i lavabos). Nosaltres hi vam anar tot tornant de passar el dia a Alegria (i pujar el volcà Tecapa!), estàvem cansats i suats i només volíem una platja propera per refrescar-nos i remullar el cul, així que sense mirar gaire (error nostre) vam anar al primer "chiringuito" que vam trobar, que casualitats va ser el Pollo Campero (Nota: preparar una entrada aviat per poder entendre què significa Pollo Campero per tot bon salvadorenc). De totes maneres, ens han dit que l'encant de la platja depèn completament de la zona on vagis i del restaurant/hotel/club al que et dirigeixis. El nostre consell és que a les zones més populars seguiu la dita del "allà donde fueres, haz lo que vieres" i us banyeu amb pantaló curt i samarreta com tots els locals. Punt dolent: al ser de les més populars és on més gent hi trobareu i per tant, també on més probabilitats teniu de trobar-vos restes dels envasos a la platja, trossos de plàstic, etc. En resum, vam sortir una mica decebuts per les expectatives que teníem d'inici però la platja en sí bé mereix una visita.

I com una imatge val més que mil paraules, aquí podeu veure perquè val la pena visitar Playa El Espino

• Playa Metalío "Prohibit oblidar-se la càmara de fotografies" - 2 hores des de San Salvador

Cosina germana de la platja de la Barra de Santiago de la qual ja us vam parlar. Sorra grisa, ambient tranquil i ideal per fer-hi unes bones passejades. El tret distintiu és que a l'horitzó podreu observar el Port d'Acajutla. Nosaltres vam menjar al Restaurante Vista al Mar, molt recomable tant pel menjar (peix fresc a bon preu i racions abundants) com per les vistes que ofereix, ja que hi ha la possibilitat de dinar en una de les cabanyes més elevades de la platja. Un consell: no us oblideu la càmara de fotografies, des de la Playa Metalío veureu un dels capvespres més bonics de El Salvador!

Les vistes del "Vista al Mar", valgui la redundància!

Una de les poques platges on pots anar pel teu compte, i un cop allà
 comprar el menjar a algun dels venedors ambulants

El capvespre a Playa Metalío, una de les millors raons per anar-hi!

• Platja del Bajo Lempa "Gaudeix del paisatge però evita banyar-t'hi!" - A 1, 30h des de San Salvador

Pel seu enclavament, la platja situada a la desembocadura del riu Lempa és d'una bellesa impressionant. Envoltada de boscs de manglars, senyalada pel riu Lempa verd esmeralda i emmarcada pels volcans de la "Ruta de las Cumbres". Ara bé, considerant que el Lempa és el riu principal de El Salvador i que només dos municipis en tot el país (i un d'ells no és San Salvador) tenen plantes de tractaments d'aigües residuals, no  crec que cap científic amb un mínim de coneixement avalés la qualitat de les seves aigües. Amb tot, una visita al Bajo Lempa sempre és recomanable i més si existeixen platges alternatives amb les mateixes vistes però més "aptes" pel bany, com la propera Illa de Montecristo. Esperem corroborar personalment aquesta informació ben aviat! ;-)

La platja, una porció de sorra entre el mar i el riu Lempa

La desembocadura del riu Lempa amb el Chichontepec de fons

• Platges del Golfo de Fonseca "Simplement, impresionants!" - A 3,30 de distància terrestre des de San Salvador

I acabem amb una de les nostres preferides. I és que, què més podem dir d'aquesta illa i del meravellós Golf de Fonseca... Ja varem escriure-us un post fa uns dies explicant-vos les possiblitats d'aquest indret. I què hi podríem afegir-hi? doncs que ja tenim ganes de tornar-hi i seguir ampliant informació ;-)

Playa Negra a l'Illa Meanguera

Una de les platges de l'Illa Martín Pérez

I ara sí que ja no ens queda per afegir gaire més, això és tot el que hem pogut veure i us podem explicar, amb coneixement de causa, en quant a platges de moment. Encara ens en quedem moltes altres per visitar, així que esperem poder completar la llista en propers posts.. A reveure!

Les platges d'El Salvador (I)

Estimats lectors i ex-lectors desencantats per la falta d'actualitzacions... Després d'un mes de vacances blogueres (que no de la feina) tornem a l'activitat per no perdre el costum. En aquests dies hem fet i viscut algunes excursions, viatges, festes i experiències que esperem seguir compartint amb vosaltres. Anem per feina!

Per si no n'heu tingut prou de platges aquest mes d'agost, aquí us portem un post dedicat precisament a això, a les meravelloses platges d'El Salvador. Potser alguns estareu temptats d'allargar les vacances?

M'atreviria a dir sense por a equivocar-me que la major part dels tresors que pots descobrir en aquest país es troben a l'interior (en qualsevol dels dos sentits). A l'interior d'El Salvador, com ja us hem descrit en anteriors posts, hi ha un munt d'indrets per visitar, bonics poblets carregats d'història, paratges naturals, i especialment un bon grapat de volcans (ja sabeu que és la nostra devoció pujar-los tots..). Però poc us hem parlat fins ara de les platges.

Potser alguns tindreu, com nosaltres abans de venir, la idea preconcebuda de que el tròpic està a vessar de platges paradisíaques de sorra blanca inmaculada, mar de color blau turquesa, sol generós i palmeres abundants. Bé, això és prou cert, però per ser exactes les d'El Salvador no són les que millor ho exemplifiquen. Primer de tot, com és obvi, perquè El Salvador és el "Pulgarcito de América", i no té tants quilòmetres de litoral com altres països veins. D'altra banda, les platges solen ser poc generoses en quant a l'extensió de sorra (d'amplada, de llargada estan bé), i sobretot força exposades al fort oleatge. Bé, com també a molts altres llocs de l'Oceà pacífic. D'aquí que El Salvador s'hagi popularitzat els darrers anys com un dels destins preferits pels surfistes d'arreu del món, que venen a cercar les seves cotitzades onades. 

La onada de Punta Roca és considerada entre els experts més freaks del surf com una de les millors del món, per l'alçada considerable i sobretot per la durada. Hem sabut que el proper mes d'octubre (del 16 al 23) es celebrarà el ISA Masters World Championship a Punta Roca (La Libertad), un esdeveniment que portarà als millors surfistes del planeta a competir com a membres dels seus equips nacionals, per l'honor de guanyar l'Or pel seu país. També competiran per les medalles individuals d'Or, Plata i Bronze en les diferents categories per edats. Aquí i aquí us passem un parell de links amb informació d'aquest esdeveniment mundial (cuñao, va por ti!).

Bé, però tornant al que anàvem. Els surfistes estaran contents.. però què hi ha dels banyistes? Doncs probablement, aquells que únicament buscaven remullar els peus i xipollejar una mica s'exposen a ser fuetejats per alguna onada traicionera que els agafarà desprevinguts.

Ara bé, això no vol dir que no hi hagi bones platges on poder-vos banyar tranquil·lament, no treieu el banyador de la maleta! Així que aquí us enviem una petita llista amb algunes de les millors platges i zones de bany que ens hem trobat a El Salvador, que anirem ampliant:

• Playa del Tunco "surf, sun & night fun" - Departament de la Libertad, a 40' de San Salvador

Probablement la més coneguda de les Playas de la Libertad. Enclavament turístic alternatiu i destí surfista per excel·lència de la costa salvadorenca. Especialment reconegut per les seves nits, és un bon lloc per sortir a prendre unes copes i fer uns bailoteos al so de les batucades. La platja és bonica de veure però no és la millor per banyarse, de nou per les onades. Però es pot dinar a algun dels restaurants que donen al mar i gaudir de l'ambient internacional i surfista.

Tot i que la qualitat de la sorra del Tunco no és la millor per estirar-se ni tampoc les condicions pel bany...

...el Tunco és un bon lloc per anar a passar el dia...

... i sobretot, la nit!

• Playa El Zonte "Banyet, mariscada i bacaina" - Departament de la Libertad, a 45' de San Salvador

Bonica i tranquil·la platgeta on poder banyar-se -sense por a que cap surfista et fasi la clenxa del pentinat-. Bon ambient, pocs turistes i bona sorra per llegir, prendre el sol o dormir una becaina. Recomanem dos bons llocs per anar a dinar (per força haureu d'anar a algun local-hotel/restaurant per poder arribar a la platja, és el gran inconvenient de les platges d'El Salvador). El primer d'ells és el Costa Brava (i no, no és cap broma el nom!). El restaurant i hotel Costa Brava, és regentat per en Manel, un dels molts catalans que fa anys que viuen per aquestes terres. Aquí es pot dinar tranquil·lament una paella o un bon peix contemplant el mar. L'altra opció és anar fins a La Casa de Frida, un restaurant tan agradable com el Costa Brava i amb sortida directe al mar. 

El Zonte, la millor opció per relaxar-se prop de San Salvador

• La Barra de Santiago - De les millors! "Tranquil·litat absoluta, passejades quilomètriques i algun lloc per dinar" - Departament d'Ahuachapán, frontera amb Guatemala, a 2h aprox. de San Salvador.

Preciosa platja de llarguíssima extensió i pràcticament deserta situada a la zona occidental del país, a la penínsul·la de mateix nom, a escassament 25 km de Guatemala. S'hi pot arribar a través de l'autopista Litoral cap a Sonsonate i després agafant un camí de terra (vigilar si hi aneu a l'época de pluges). El trajecte és de dues horetes des de San Salvador però val molt la pena per escapar de les platges més concorregudes de La Libertad i la Costa del Sol. Com és d'esperar, hi ha força oleatge a algunes hores del dia, però et pots banyar perfectament. Recomanem anar dinar a l'hostal Capricho Beach House, tenen bon peix fresc a preu més que raonable.

La Barra de Santiago, no te l'acabes!

Capricho Beach House, ideal per prendre el sol (sense sentir-te una sueca a l'Espanya dels anys 50)...

... o per estirar-se a l'ombra a llegir un bon llibre!

I fins aquí la primera part d'aquest especial "Platges de El Salvador". No us perdeu les futures actualitzacions, ara que per fi hem tornat! ;-)

Illa Meanguera

Utilizant com excusa el quart de segle acabat d'inaugurar d'un dels membres de Salvadorados, el cap de setmana passat vam decidir fer una escapada poc habitual. En comptes d'anar a pujar volcans, de passejar per la ciutat o per pobles, o d'optar per fer el ronso a alguna de les platges properes de la Libertad, vam decidir llogar un cotxe, creuar el país i anar a conèixer les illes del Golfo de Fonseca, al Departament fronterer de la Unión.

El Golfo de Fonseca, situat a l'orient del país, és un gran accident geogràfic (a més d'un ric espai natural) que comparteix El Salvador amb els seus veins, Hondures i Nicaragua. Al Golf s'hi troba un grapat d'illots esparcits, alguns prou grans com perquè hi pugui viure gent, com Meanguera, Conchagüita, Zacate Grande o El Tigre, i altres força més xics (estil illa de Perejil) i per això, deshabitats. Això sí, igual que el d'Espanya, la seva miniatura no ha impedit que sigui objecte de disputes i fins i tot de baralles entre països veins.

Així doncs, dissabte de bon matí (i tant bon..a les 5h!!) ens vam llevar disposats a fer camí cap al nostre objectiu: l'Illa de Meanguera, on anàvem a passar un parell de dies de sol i son. Després de conduir unes 4 hores per la arxifamosa i arxitransitada carretera Panamericana, i superar alguns ensurts com són un registre de la policia o multitud de gossos amb tendències suicides, vam arribar finalment al Puerto de La Unión. Allà vam aparcar el carro a tocar del port i ens vam disposar a emprendre l'aventura marítima.

L'embarcació que ens permetria arribar a l'illa, una lancha per 15-20 passatgers que fa els efectes de transport públic, sortia a les 10.30h del matí de La Unión. Finalment arribàvem a les 10.15h al Puerto Los Boquitos, 15 minuts abans que sortís el vaixell (tenim fama d'impuntuals, però quan ens hi posem...)

Puerto Los Boquitos, més conegut com el Puerto de la Unión, tenia tots els elements típics: moltíssima gent amunt i avall, venedors ambulants, carreters transportant mercaderies, etc.. L'únic que no hi havia era.. el mar! Bé, sí que hi era, però dos-cents metres endins perquè la marea estava baixa i el que deixava a la vista era una gran esplanada coberta d'una gruixuda capa de fang, la qual ens separava del mar, i de la lancha. En aquestes condicions la única manera possible d'arribar caminant a l'embarcació era acabar de fang fins a la cintura. Així doncs, i sense pensar-nos-ho gaire -el transport sortia en 5 minuts- ens vam arremangar els pantalons i vam començar a caminar. Sort que molt oportunament va arribar un home amb un carretó que ens va oferir portar-nos a la lancha pel mòdic preu d'un dòlar. El nom de carretó sona força sofisticat si tenim en compte que consistia en una planxa de fusta amb dues rodes i el pobre paio a davant estirant-la per carregar als 2 guiris inmaculadament néts.

Quan vam fer peu a l'embarcació aquesta ja estava gairebé plena però encara vam haver d'esperar mitja hora més a que s'omplís de gom a gom. Una anècdota: com ja us hem explicat, la lancha es l'únic transport públic disponible, i per això la gent viatja amb totes les provisions necessaries per la llar, més tenint en compte que viuen en una illa sense gairebé cap comerç: bombones de gas, menjar, pastissos, bosses de la compra, síndries gegants, tubs d'alumini, el televisor que s'havia dut a arreglar, etc. Així anàvem, apretadets, encaixats com un Tetris, però malgrat tot prou còmodes. Pel contrari, l'ambient era agradable, divertit i un pel folklòric. La gent de les comunitats es coneixien i anaven fent bromes sobre el televisor d'aquell, les presses de l'altra, etc. Com ja ve sent habitual, nosaltres erem els únics cheles (blancs) de tota l'embarcació i era evident que generàvem curiositat. En total vam calcular que deuríem ser uns 25 a la barca.

Pescadors camí a Meanguera

El trajecte, prou llarg, va durar una hora i mitja aproximadament, però finalment al migdia arribàvem a Meanguera. Amb l'expectativa de trobar-nos una illa força desenvolupada turísticament, al mig d'un arxipèlag gairebé paradísiac, ens va xocar l'extrema pobresa i les condicions amb les que vivien els seus habitants. Pel camí ens va sobtar la quantitat de gallines, els chanchos (porcs), les vaques, els gossos i els caballs d'aspecte famèlic que es creuaven al nostre pas, circulant lliurement, qui sap si controlant el poble a l'estil de Rebelión en la Granja. Aquella illa no tenia ni carreteres, ni aigua potable i amb prou feines electricitat.

A l'arribar a l'hotel teníem un nus a l'estómac. Però ja no erem capaços de distingir si era pel contrast entre el que havíem vist i els luxes de l'habitació o per la gana que teníem! Havíem sortit a les 6.30h del matí de San Salvador i 6 hores més tard, a les 12.30h arribavem al destí sense haver fet cap parada ni menjat res. Així doncs, vam menjar alguna cosa ràpida, aprofitant també que estava plovent, i cap a fer turisme, que el temps se'ns tirava a sobre i aviat es faria de nit.

Durant el dinar vam poder conèixer la Rachel, la filla dels propietaris, una nena de 10 anys que havia nascut i viscut a Los Angeles la meitat de la seva existència i en feia 5 que s'havia mudat a aquella petita illa. Era força divertit veure el desvergonyiment amb que es posava a parlar amb els clients sense complexes.. (per exemple, calia explicar que l'arròs que ens estavem menjant l'acabaven d'escalfar perquè portava unes 4 hores fet a la cuina?).

Després de dinar, el propietari de l'hotel, en Richard, i la seva filla Rachel, es van oferir a acompanyar-nos a una caminata fins arribar a la Playa Negra, l'única platja de l'illa, i un autèntic paradís segons el que havíem llegit. La caminata d'una hora aproximadament va valer la pena per sí sola, això sí, no estava exempte de riscos, ja que el camí no estava pavimentat i per les pluges dels dies anteriors estava ple de pedres que et feien relliscar si no anaves amb compte.

Un cop a Playa Negra el temps no acompanyava gaire i la marea estava molt alta, de manera que la platja havia quedat reduida a la meitat. Tot i així, el lloc tenia moltíssim encant, era un espai totalment verd, sense cap edifici al voltant, i al ser ja la tarda estaven tots els pescadors recollint les seves xarxes i preparant-se pel dia següent. No obstant, com havia plogut i el mar estava força barrejat, no vam poder banyar-nos i vam tornar caminant tranquilament cap a l'hotel. Això sí, un cop allà, vam anar directes a buscar les tovalloles i a tirar-nos a l'aigua. Ja era de nit, però el silenci i el plaer de tenir tot el mar per un sol va compensar del tot.

Playa Negra

Per acabar de rematar el dia, ens vam demanar un sopar digne de l'aniversari que ens proposavem a celebrar. A la platja en Lluís ja havia estat preguntant als pescadors quin era el peix que més es pescava per la zona, llagosta va ser la seva resposta. I és clar, quina classe de viatgers seríem si marxéssim de l'illa sense degustar la gastronomia tipica? :P I per postre, gentilesa de la casa, els propietaris de l'hotel havien estat cuinant a la tarda un pastís per celebrar els 25 del Lluís. Vam bufar espelmes i tot! Un detallàs. L'amabilitat en aquest país sembla no tenir límits.

L'endemà al matí ja ben descansats i relaxats després d'una dutxa d'aigua calenta (una vez al año no hace daño) vam anar a esmorzar i a planificar el nou dia, que a diferència dels anteriors s'aixecava ben solejat. Aprofitant que pràcticament ja havíem vist tot el que calia veure a Meanguera i que ja no teníem transport públic (els diumenges l'única embarcació surt a les 5.30h de la matinada), vam negociar amb un lanchero que ens portés fins a l'illa deserta de Martín Pérez, ens deixés banyar-nos tranquilament i després de tornada cap al Puerto de La Unión, que l'endemà calia treballar.

I així ho vam fer, 30 minuts més tard ens trobàvem enmig d'una illa digna de Supervivientes. La barca motora va amarrar a certa distància (les onades impedien apropar-se més) i vam haver de saltar i nedar fins a la platja. Les ganes d'aventura i l'emoció de sentir-te únic en una illa deshabitada ens van fer venir ganes d'explorar cada racó com si haguéssim de trobar un tresor a qualsevol cantonada. De manera que en comptes d'estirar-nos a la platja, vam dedicar-nos a passejar, mirar entre les roques i intentar descobrir a quin animal pertanyien uns forats fets a tota la platja.

La paradisíaca Illa Martín Pérez

Després de mitja hora fent el gamba, passejant i rient, vam enfilar camí cap a La Unión, i d'allà cap a San Salvador, que a les 19h de la tarda havíem d'anar a tornar el cotxe de lloguer. De camí encara vam tenir temps de fer una parada a San Vicente, ciutat històrica, petita i amb fama de ser bohemia, cultural i gay-friendly. Però aquesta ja és una altra història...

Podeu consultar totes les fotografies aquí:

Lloguer de cotxe: 25 dòlars/dia
Gasolina pel trajecte d'anada i tornada: 55 dòlars
Carreta per anar de Puerto Boquitos a la Lancha: 1 dòlar/persona

“Lancha” de La Unión a Meanguera (transport públic): 3 dòlars per persona
Pàrquing: 5 dòlars el dia
Sopar a todo lujo de mariscos: 15 dòlars per persona.

Habitació d'hotel: 35 dòlars per persona
Lancha privada Meanguera-Illa Martín Pérez-La Unión: 30 dòlars per persona.