Arribada a El Salvador i primeres impressions

Dimarts 12 d'abril, cap a les 20h. Després de 25 hores de viatge, tres vols, superar amb èxit el control de passaports a Miami, llargues esperes amb retards als aeroports i multitud de papallones centrifugant pel nostre estómac, varem poder, finalment, fer peu a San Salvador. Sortir de l'avió i rebre aquella intensa bafarada de calor serveix per adonar-se'n: "ei, finalment ja hi som". Sensació molt agradable perquè ho esperàvem amb ànsies... no és per menys, després de setmanes de preparatius.

Vàrem recollir l'equipatge, i amb la precaució de qui es sent una mica vulnerable vam sortir de la zona d'arribades. A l'exterior molt de taxista sospitós (que malfiats som..) però cap cartell amb el nostre nom com a les pel·lícules.. Un parell de minuts d'incertesa fins que un noi encamisat amb un batut a la mà es va acostar: Luís? Hola soy René. Era el company de feina, que va tenir l'amabilitat de venir a recollir-nos i portar-nos a l'Hotel Shagul, on ens allotjàvem. (Internament vaig pensar: l'Anna tenia raó, René és nom de noi).

El trajecte fins a San Salvador (prop d'una hora) va ser suficient per fer les presentacions de rigor, conèixer l'entrada de la ciutat, i quatre idees del que havíem d'esperar de la feina. Era de nit, però els nostres ulls no cedien en abandonar la finestra i intentar captar cada moment, cada sensació i cada imatge de la ciutat que ens havia d'acollir durant els propers mesos.

Amb aquest estat variant entre l'expectació i l'adrenalina, vam arribar a l'hotel. Poc va importar que no existís la reserva, tenien habitacions lliures. Vàrem acomiadar en René i mòlts com estàvem, ens en vam anar directes a dormir. L'endemà teníem molt per fer..