23 mayo 2011

Xuchit Tutut: un projecte d'economia solidària

Durant la nostra visita a Suchitoto, vam tenir l'ocasió de poder veure en primera persona com funciona la xarxa Xuchit Tutut, un programa pilot d'economia solidària que es va posar en marxa al desembre de 2008 i en el qual col·labora REDES.

Xuchit Tutut (que en náhuatl vol dir Lloc de l'ocell flor) és una xarxa de negocis local de la zona rural i urbana de Suchitoto que utilitza uns vals denominats “UDIS” (Unitat d'Intercanvi Solidari Suchitotense) com a mitjà d'intercanvi alternatiu al dòlar a nivell local. Cada UDIS equival a un dòlar.

L'objectiu principal d'aquest sistema és enfortir l'activitat de l'economia local i reduir la fuga de capital sota un enfocament d'economia solidària. Així, productors, consumidors, supermercats, restaurants, artesans, hotels, serveis mèdics, l'oficina de turisme i així fins a més de 100 negocis, estan connectats en aquesta xarxa local i intercanvien béns i serveis utilitzant UDIS. D'aquesta manera s'aconsegueix, per una banda, enfortir les relacions comercials dins del municipi i reduir el cost dels intermediaris, i per l'altra, al generar major circulació d'UDIS, augmentar les vendes i les compres de tots els comerços afiliats, contribuint així a promocionar l'economia local.

Un dels punts clau d'aquest sistema ha estat la creació de la cooperativa ACORG que a banda d'emetre els vals d'intercanvi, ofereix serveis financers de qualitat i formació a tots els associats de la xarxa, i com els crèdits s'atorguen amb UDIS (i no amb dòlars), s'aconsegueix evitar els costos financers, rebaixant així les taxes d'interès.

El cas és que tres anys més tard de la posada en marxa d'aquest projecte, i malgrat que encara quedin alguns reptes per davant, s'han otingut uns resultats molt més que positius per tota la població beneficiària. A més, l'èxit d'aquesta experiència està animant a altres poblacions a voler embarcar-se en experiències similars (l'última d'elles, a l'Equador), i aquí rau el que és per mi, el gran triomf d'aquest projecte: que en un context de crisi econòmica on ha quedat pal·lès que el sistema capitalista i la “mà invisible” d'Adam Smith no assigna els recursos ni de manera eficient ni equitativa per tothom, l'èxit d'experiències com aquesta són les que et fan creure que un altre món és possible.


Podeu llegir testimonis dels beneficiaris, veure fotografies, vídeos i obtenir més informació del projecte a través de la pàgina web www.redsuchitoto.com.

21 mayo 2011

Acte commemoratiu als internacionalistes caiguts

Un cop enllestida la nostra visita llampec a Suchitoto, ens vam anar a trobar amb en Carlos de la organització REDES, on treballa l'Anna. Ell és qui ens havia convidat a participar en l'acte commemoratiu als internacionalistes caiguts durant la guerra civil al cantón de Palo Grande, que es celebrava aquell mateix dia a la tarda.

L'acte tenia com a objectiu fer un reconeixement a totes aquelles persones estrangeres que durant la guerra civil van venir de totes les parts del món a unir-se a la lluita del poble salvadorenc. L'homenatge, que es va repetir en 4 municipis més, estava organitzat des de les mateixes comunitats i estava recolzat per la Secretaria de Comunicació del Frente Faribundo Martí de Liberación Nacional (FMLN).

Palo Grande és un cantón de Suchitoto que es troba apartat del nucli, a uns 20 minuts de camí en cotxe, i a la vall del Cerro de Guazapa. Aquest cerro, farcit de zones boscoses i de difícil accés, va servir d'amagatall de molts contingents guerrillers durant la guerra i per aquesta raó també va ser un dels escenaris on es van lliurar les batalles més cruentes.

Després del llarg i pedregós camí en cotxe a través dels boscos, vam arribar al Cantón, unes poques cases modestes però ben cuidades enmig d'una clariana. Vam baixar-nos del carro i mentre anàvem saludant a tots els presents que venien a parlar amb en Carlos, vam anar caminant fins a la plaça de l'Esglèsia, on s'anava a celebrar l'acte. Unes cent cadires de plàstic cedides per l'Ajuntament per a l'ocasió i un escenari improvitzat amb un micròfon, altaveus i una carpa, eren els materials necessaris. Però el lloc escollit no era casual: just a mà esquerra, al costat de les cuines de llenya comunitàries, hi havia el monument a les víctimes del cantón de Palo Grande caigudes en combat. Una gran llosa de marbre exposada recollia una llista llarguíssima de noms de persones, moltes amb els mateixos cognoms. Eren noies i nois, probablement germans, cosins, pares o fills, tots ells habitants del cantón que havien estat víctimes de la guerra. Posava la pell de gallina..

I és que durant la guerra, l'exèrcit nacional recolzat pels Estats Units va dur a terme la tècnica de la Terra Arrassada, que consistia en cremar totes les cases dels municipis del voltant dels cerros amb l'objectiu de que els guerrillers no tinguessin cap lloc on refugiar-se. En el cas de Suchitoto, aquest episodi va esdevenir molt més greu, ja que les famílies dels cantons del cerro de Guazapa, alertades davant la possibilitat d'aquesta tècnica, van decidir abandonar els municipis amb les poques pertinències que tenien i avançar cap al municipi proper de San Martín. Quan l'exèrcit es va adonar d'aquest èxode massiu, els va decidir emboscar, bombardejar i atacar per terra. Es calcula que en aquesta operació coneguda amb el nom de Masacre de Tenango i Guadalupe, van morir unes 250 persones, la majoria nens, dones i gent gran.

Durant el transcurs de l'acte ens aniriem assabentant d'aquestes històries i de moltes d'altres. Per exemple, com quan tots els supervivents de la Masacre van decidir, amb l'ajuda de l'ACNUR, tornar al que havia estat casa seva. I com al tornar de l'exili es van trobar només les restes d'algunes cases, l'esglèsia o el pou, i totes les ruines cobertes de vegetació. Alguns habitants encara expliquen com machete en mà, organitzats i enmig de la desolació, van haver de tornar a fundar el Cantón.

A banda d'aquestes històries i d'alguns discursos de personalitats politíques presents en l'acte, també es va llegir el nom de cada un dels 111 internacionalistes caiguts durant la lluita, principalment combatents, però també metges, cuiners, infermeres i d'altres. A cada nom, s'hi unia un record especial per a l'excompany caigut. El públic, de peu, aplaudia i tot seguit pronunciava en veu alta i a l'uníson: los que mueren por la vida, no pueden llamarse muertos.

En el transcurs l'acte, una organització de drets humans de la Universitat de San Salvador va entregar diplomes als 6 internacionalistes supervivents del combat que estaven presents a l'acte, i es va descobrir una placa en homenatge a tots ells.

El mestre de ceremònies va recordar com moltes d'aquestes persones, vingudes de diferents parts del món de forma solidària i heròica van unir-se a una causa que van assumir com a pròpia, la de lluitar pels drets d'un poble pobre i desesperat que va veure en la lluita la única opció alternativa a la misèria i la mort assegurada. Especialment ens va captivar la història de l'Elisenda Portabella (coneguda amb el sobrenom de Blanca), una catalana de 26 anys, que havia anat a Hondures com a cooperant amb Metges Sense Fronteres i que després de veure els resultats de les massacres, va decidir fer el salt a la guerrilla per assistir als combatents ferits. Després d'un assalt de les forces armades va ser capturada i assassinada . Podeu trobar aquesta història i moltes d'altres, al llibre “Dos pueblos a los que amar, un mundo por el que luchar”, escrit i publicat per una editorial d'Euskal Herria.

Després de l'homenatge i per treure el gust agredolç d'aquestes històries, va començar la festa, on després de fer un aperitiu a base de galetes i cafè preparades per algunes dones de la comunitat, va començar l'actuació del grup musical invitat, Yolocamba It. A ritme caribeny, i amb molta alegria, van aconseguir treure un somriure i uns moviments de cadera a tots els presents amb cançons amb tant significat com aquesta:


En resum, una jornada plena d'emocions, de simbolisme, de solidaritat i sobretot, plena d'una cosa de la qual n'estem molt faltats a Espanya: de memòria històrica. Moltes GRÀCIES als habitants del cantón de Palo Grande per deixar-nos compartir amb ells un acte tant emotiu. Un gusto!

18 mayo 2011

Democràcia Real...

Des de Salvadorados també ens volem unir al moviment ciutadà que està recorrent les ciutats d'Espanya des de fa dies, però que el dia 15 de maig va esclatar sota l'emblema Democràcia Real Ja!

Encara no sabem si tot aquest moviment ciutadà servirà per alguna cosa o si quedarà simplement en una protesta, com tantes altres. Però sí estem convençuts que no podem seguir tolerant en silenci els gairebé 5 milions d'aturats i les seves famílies, joves sense futur, famílies que després d'estar pagant durant 20 anys casa seva han estat desallotjats, retallades socials, privatització de la sanitat, polítics corruptes, ciutadans que han hagut de migrar buscant fora d'Espanya alguna oportunitat, bonus millonaris pels directius, premis per bancs i caixes, i en definitiva, un sistema que és incapaç de canalitzar tot aquest descontent i adaptar-se a les noves demandes dels ciutadans.

Cal fer costat als que han sortit al carrer a protestar pacíficament per totes aquestes causes, i que cada nit estant fent sentir la seva veu, perquè estem convençuts que el canvi només serà possible actuant amb unitat i amb solidaritat.

Així doncs, des de El Salvador, ànims i sobretot, GRÂCIES a tots aquells que esteu fent sentir la vostra (i la nostra) veu al carrer.

16 mayo 2011

Suchitoto

El dissabte 30 d'abril vam anar a visitar Suchitoto, il·lustre poblet salvadorenc, molt famós arreu del país pels seus vestigis de l'època colonial i la seva història més recent durant la guerra civil. Vam anar-hi per conèixer el poble, però també per assistir a un acte de reconeixement als internacionalistes caiguts en combat durant la Guerra civil d'El Salvador (1980-1992), en el qual havíem estat convidats.

Suchitoto està situat a la zona central de El Salvador, una mica més al nord de la capital. I a banda de ser una de les ciutats més turístiques del país, és el lloc on els espanyols hi van situar la capital del país, allà al 1528, per abandonar-la pocs anys més tard.

Amb aquests coneixements sota el braç, gentilesa de la sra. Lonely, ens vàrem encaminar cap a l'estació d'Oriente, on surten tots els autobusos de la capital que es dirigeixen a l'est i nord del país. El viatge en autobús va ser molt divertit, més semblant a una atracció de fires que a un transport públic. En l'hora i escaix que va durar el trajecte van pujar una cinquantena de venedors ambulants, cada un d'ells amb la seva cantarella, anunciant fruites, begudes varies, fruits secs, galetes, diaris sensacionalistes, raspalls de dents amb fundes anti-escarabats, cds amb salms religiosos, i un llarg etcètera.

L'autobús ens va deixar al bell mig de Suchitoto. Quan vam baixar, una mica encarcarats i marejats pel viatge, el primer que vam notar va ser una bofetada de calor (40ºC? més?). Pel que fa al renombrat poble, de seguida ens va captivar la seva bellesa i encant. Suchitoto està ple de carrers llambordats i edificis blancs d'estil colonial on et pots passejar amb total tranquil·litat. No hi ha més gent del compte i només uns pocs negocis d'alimentació i artesania trenquen la quietud absoluta.

Vam caminar pels carrers mig ofegats pel sol intens i davant la mirada curiosa dels vilatans. Un parell de vellets de pell broncejada i barret de palla amb les ales aixecades (estil cowboy) ens contemplaven des de la seva posició estratègica, una petita esclexa d'ombra on no arribava el sol abrasador. Gossos sarnosos espavilant-se per trobar alguna cosa per rossegar o simplement estirar-se en algún racó a dormir, esperant que baixés el sol (diuen que a El Salvador un poble no és un poble fins que no trobes un "chucho" vagant pels carrers).

Amb el poc temps que teníem disponible (a les 15h havíem de ser a la plaça per anar a l'acte commemoratiu) vam aprofitar per visitar els típics llocs d'interés turístic: la plaça central, l'Esglèsia de Santa Lucía o el Centro de Arte para la Paz, un centre fet a base d'aportacions d'habitants del municipi i rodalies que narra els tristos esdeveniments transcorreguts durant la Guerra. També vam poder veure el llac de Suchtitlán, als afores del municipi, que tot i haver estat creat artificialment fa unes dècades, avui poseeix un ecosistema propi.

No obstant, la bellesa de Suchitoto no rau en els seus edificis monumentals, sinó en l'encant dels seus carrers, en l'ambient que s'hi respira o en els refrescants porxos de la plaça central.

Diuen que Suchitoto hauria de ser el típic poblet representatiu d'El Salvador. Ho seria si no fos per les diferents desgràcies que han caigut sobre moltes altres localitats. El que no ha destrossat la guerra (molts es varen cremar durant el conflicte) ho han fet plujes torrencials, huracans, terratrèmols o volcans. Però en qualsevol cas, enmig d'aquest panorama una mica desolador, Suchitoto roman pràcticament igual que ha estat tota la vida. A continuació us en mostrem algunes fotografies.


... continuarà...

06 mayo 2011

La gent d'El Salvador - Passejant per San Salvador (...i III)

Si una cosa volem destacar per sobre de qualsevol monument o edifici en aquest país, i a aquesta ciutat és, sense cap dubte, la seva gent, els habitants d'El Salvador. En un país on manquen moltes coses, la gent és el gran actiu que tenen, el motor que els pot empènyer cap a endavant.

Ens agradaria explicar-vos breument quina percepció de com són les salvadorenques i salvadorencs tenim nosaltres. Potser estem molt condicionats a la bona acollida que hem tingut a la nostra arribada, s'ha de dir. Potser també és difícil fer un "retrat robot" d'un poble, no existeix un patró de persona i cadascú és diferent amb les seves circumstàncies de vida particulars. Però en qualsevol cas, aquests dies en que hem anat coneguent gent a diferents llocs, hem pogut observar alguns aspectes del tarannà, la manera de fer, dels d'aqui que ens han cridat l'antenció. Així que hem fet un Top ten amb els aspectes més significatius:
  1. En general, els salvadorencs són gent senzilla i humil. Saben d'on venen, pel que han passat, doncs tenen molt present la història recent del país. Són conscients de com va el país avui, i són els primers que critiquen les coses que estan malament, sempre des de la postura de qui estima el seu país, és clar.
  2. No els agrada massa la política, o més ben dit, els polítics, que com a tot arreu solen portar més decepcions que alegries. Tenen esperit de justícia, i s'indignen davant el que consideren que vulnera aquest principi.
  3. D'altra banda són gent molt optimista, i riallera. Són molt de fer bromes.
  4. Solen ser curiosos, amb ganes de conèixer d'on vens, a què et dediques i el perquè d'haver vingut a viure al seu país (cosa que de vegades els sorpèn molt).
  5. Són gent molt hospitalària, que no dubten en obrir les portes de casa seva (sempre i quan no siguis gringo, és clar), presentar-te la seva família i convidar-te a dinar.
  6. Són molt religiosos, sobretot cristians. Com sinó, tindrien esglèsies evangelistes, bautistes, protestants, advenentistes, catòliques, testimonis de Jehovà, etc.
  7. Contradient el cliché que ateny als llatinoamericans, són gent molt treballadora i compromesa amb el que fan. Clar que per això, també calen llocs de treball, i aquí també en manquen.
  8. Són molt futboleros i culés (crec que ja ho vàrem deixar prou clar en un altre post).
  9. Tenen una relació d'amor odi amb els nord-americans. Entre l'odi cap al forani que ha vingut a posar el nas tantes vegades al seu pais i els ha dut a tants enfrontaments fraticides, i l'amor cap a un referent cultural, i país que és llar de molts dels seus familiars i compatriotes (es calcula que més de 2 milions i mig de salvadorencs viuen als EUA).
  10. I perquè no sembli que els salvadorencs són meravellosos en tot, també direm que per contra són força masclistes. Per exemple, penseu en els típics manobres que des d'una obra a peu de carrer xiulen les mosses que van passant... típic!
Bé, i per concloure aquest post sobre la ciutat de San Salvador en tres capítols us deixem algunes dades que ens han semblat significatives, algunes extretes de Wikipedia, i altres directament de la nostra butxaca:

  • San Salvador, capital d'El Salvador: 316.090 habitants (1.566.629 comptant l'àrea metropolitana). El Salvador en conjunt te 5.744.113 habitants.
  • Alcalde: Des de 2009, Norman Quijano (ARENA, Dreta). Abans hi havia hagut durant 12 anys consecutius l'Esquerra, l'FMLN.
  • Temperatura i temps avui: entre 33 i 20ºC. Fa un sol esplèndid.
  • Clima: Tropical, humit i calurós. De maig a octubre època de pluges. De novembre a Abril estiu.
  • Horaris: Horari laboral ordinari de 08.00h a 17.00h amb pausa per dinar, a les 12h.
  • Hores de Sol de 05.30h a 17.30h.
  • Preu Combustible: Gasolina: 4,86$/galón (0,89€/litre), Diésel: 4,40$/galón (0,81€/litre).
  • Hi ha 4 Universitats: Universidad de El Salvador, Universidad Centroamericana "Jose Simeón Cañas", Universidad Francisco Gavidia, Universidad Tecnológica de El Salvador.

05 mayo 2011

El Centre històric de San Salvador i altres - Passejant per San Salvador (II)


Estimats lectors. Certament, San Salvador, igual que tot el país, té una sèrie de problemes que no es poden passar per alt, perquè malhauradament és de les primeres coses que es veuen quan arribes. Alguns d'aquests problemes els vàrem explicar -molt per sobre- a la primera part d'aquest capítol. Ara bé, no volem que us quedeu únicament amb la "fotografia velada" del carret, així que n'haurem de fer algunes més perquè, a mode de collage, puguem ajuntar-les i fer-ne una de ben gran.. I després intentarem anar-la ampliant, poc a poc, ensenyant-vos nous llocs perquè els pugueu anar coneguent a mesura que ho fem nosaltres. Bé, deixem-nos de metàfores..

Malgrat tot el que hem dit anteriorment, hi ha una sèrie d'adjectius (ara bons) que ens vénen al cap per explicar quina mena de ciutat és San Salvador: viva, alegre, dinàmica, interessant, històrica, verda... i sí, bonica també.

Però ben bé que té? Si es té en ment una ciutat tipus occidental, pròspera i arreglada, probablement el primer que veurà el visitant és la deixadesa i el pobre estat d'alguns carrers i voreres, els esborancs, deixalles, etc. però com passa també amb altres ciutats la riquesa de San Salvador no està al paviment sinó en quelcom més subjectiu....

Potser és l'aire que es respira? Un aire calent i humit del tròpic que de dia es barreja amb l'olor de les pupusas. Per tota la ciutat abunden les paradetes d'aquest producte nacional, el més representatiu (properament hi dedicarem una entrada al blog) o altres bocas (per picar). També els venedors ambulants sovintegen pels carrers, oferint tota mena de productes. Malhauradament molts d'ells són nens. La pobresa no té concessions i davant la falta de llocs de treball la gent s'espavila com pot.

I que dir dels carrers del centre històric de San Salvador, que transpiren vida per tot arreu! És la zona on es fa més patent la condició de ciutat i el ritme frenètic, la part més estimulant i autèntica de la capital. El descriuríem com un petit centre històric amb un traçat de carrers quadriculat, més aviat estrets i aparentment calcats, on sovintegen algunes importants places. Els mercats d'aliments i queviures vesteixen les façanes i innunden alguns dels principals carrers oferint les millors papaies, bananes i mangos a preu més baix que als supermercats. La música llatina, folklòrica i les cumbias sonen a rabiar des dels altaveus d'algunes d'elles. La gent, de diferents classes i condicions, però sobretot gent humil, s'aglomera per tot arreu, i el trànsit de cotxes i autobusos completa la festa. No abunden en canvi, els turistes, i confessaria haver-nos-hi passejat amb la sensació de portar segellada a la cara la paraula "gringos".

És possible que el Centre històric avui no sigui tan segur com un podria desitjar, per poder-t'hi passejar tranquil·lament a qualsevol hora del dia. Diuen, però, que el Govern hi vol posar remei, i per això està impulsant polítiques de reforma i rehabilitació de diferents espais i places perquè en un futur proper sigui un lloc més accessible i segur. Aquí en teniu una mostra:


El Centre històric acull també alguns dels principals edificis de la ciutat. Fàcilment es pot arribar a les agradables Plaza Gerardo Barrios o Plaza Libertad, que permeten fer un descans entre tantes aglomeracions. També s'hi troben alguns edificis monumentals com el Teatro Nacional (molt maco per dins, com un Liceu de Barcelona en versió micro i més modest) o el Palacio Nacional. Visita obligada és també la Catedral Metropolitana de San Salvador, no tant pel seu valor arquitectònic sinó per la seva càrrega simbòlica, ja que acull les despulles de l'antic Arquebisbe de la ciutat, Monseñor Romero, assassinat l'any 1980 per militars del règim mentre oficiava missa. Monseñor Romero es va convertir en un màrtir, símbol de la lluita contra la repressió del règim oligàrquic que dominava el país i defensoe dels drets dels més pobres. Avui dia és una figura nacional i molts demanen que sigui beatificat com San Romero de América.

En conjunt San Salvador és una ciutat antiga amb esquitxos de modernitat. Tot i l'herència colonial, no gaires dels edificis d'aquella època resisteixen al temps, en gran part a causa dels desastres meteorològics que periòdicament fuetejen la zona (especialment els greus terratrèmols de 2001 i l'Huracà Mitch). D'aquí que molts dels monuments que pot trobar al llarg de la ciutat siguin molt més recents i es trobin a les principals avingudes o a places en forma d'estàtues o plaques conmemoratives a la Independència, per exemple.

Una altra cosa que ens ha cridat l'atenció és la gran oferta cultural que hi ha a la ciutat i el fet que, a més a més, sol ser gratuïta! Fa un parell de setmanes vam assistir a un concert de l'Orquesta Simfònica Nacional d'El Salvador i va ser totalment de franc. Pel que es veu el Govern promou la Cultura com un bé públic, fet que la posa a l'abast de tothom qui vulgui. A banda d'això tenen alguns museus interessants: el Museu Antropològic, que és molt complert i val molt la pena veure'l, i el Museu de la Paraula i la Imatge (MUPI), un museu fet per particulars que es centra en la història recent de El Salvador, són probablement els millors.

Per cloure aquest apartat (que ja ha estat prou llarg, oi?), voliem enumerar uns quants aspectes positius que hem notat durant aquests primers dies a la ciutat:

  • En ser la capital és fàcil trobar tota mena de comerços, botigues, cinemes i restaurants aptes per a diferents butxaques.
  • El transport públic d'autobusos (preu: 1 cora, 0,25$) abarca pràcticament tota la ciutat i rodalies, però el taxi és una forma alternativa de moure's, més segura i a un preu una mica més car però raonable (4-6$ per trajecte).
  • És fàcil orientar-se dins la ciutat, el Volcà de San Salvador, el Quetzaltepeco és el punt de referència a l'oest.
  • A prop de la capital hi ha gran quantitat de llocs interessants per visitar: volcans, parcs naturals, ruines indígenes, etc.
  • En ser una ciutat tan verda és relativament fàcil trobar-te diferents classes d'ocells i esquirols corrent pels arbres mentre passeges.
  • Des de la capital es pot arribar a qualsevol punta del país en unes poques hores de trajecte.

03 mayo 2011

El convidat

Va entrar fa uns dos dies a la nostra vida. Ho va fer discretament, sense que nosaltres ens n'adonéssim. Va aprofitar l'escletxa d'un vidre trencat de la finestra del menjador i s'hi va escolar, tot buscant l'escalfor d'una llar i un lloc on resguardar-se de la pluja.

Des d'aleshores la nostra relació ha estat força intensa. Durant el dia, mentre estem treballant, ell està trist perquè està sol a casa i dorm en silenci a la seva habitació, un petit habitacle ubicat entre els fogons i el forn. Però de nit, un cop ha marxat el sol i nosaltres ja som a dormir, ell s'aixeca ben animat (és noctàmbul) i com ens troba a faltar, xiscla i balla reclamant atenció. Mou el vidre dels fogons i corre d'una banda a l'altra del forn per nosaltres. Però quan baixem a buscar-lo per "jugar", sempre s'amaga i no hi ha manera de trobar-lo. És massa vergonyós i sempre fuig de les llums de la llanterna. Ja les té aquestes coses el convidat.

Finalment ahir vam decidir prendre cartes en l'assumpte. Si els americans van poder trobar a en Bin Laden, nosaltres no podíem ser menys. Som humans, ens l'estimem, i no volem que estigui més temps separat de la seva família, per molt bé que hi estigui a la nostra cuina. Bé, això i també que... les visites poden arribar a ser incòmodes si s'allarguen massa...

Així doncs, hem fet tot el que estava a les nostres mans per ajudar-lo: li hem acostat la seva habitació a la finestra, li hem deixat oberta la porta del forn dies i nits, hem baixat a mitjanit de puntetes per intentar agafar-lo desprevingut , l'hem acompanyat amb l'escombra, l'hem sacsejat, l'hem girat del dret i del revés... i res ha funcionat. Ell hi està massa bé entre nosaltres.

És per tot això que, desesperats, hem decidit fer una crida mundial per veure si algú el pot identificar i venir-lo a buscar. Oferim recompensa.