Suchitoto

El dissabte 30 d'abril vam anar a visitar Suchitoto, il·lustre poblet salvadorenc, molt famós arreu del país pels seus vestigis de l'època colonial i la seva història més recent durant la guerra civil. Vam anar-hi per conèixer el poble, però també per assistir a un acte de reconeixement als internacionalistes caiguts en combat durant la Guerra civil d'El Salvador (1980-1992), en el qual havíem estat convidats.

Suchitoto està situat a la zona central de El Salvador, una mica més al nord de la capital. I a banda de ser una de les ciutats més turístiques del país, és el lloc on els espanyols hi van situar la capital del país, allà al 1528, per abandonar-la pocs anys més tard.

Amb aquests coneixements sota el braç, gentilesa de la sra. Lonely, ens vàrem encaminar cap a l'estació d'Oriente, on surten tots els autobusos de la capital que es dirigeixen a l'est i nord del país. El viatge en autobús va ser molt divertit, més semblant a una atracció de fires que a un transport públic. En l'hora i escaix que va durar el trajecte van pujar una cinquantena de venedors ambulants, cada un d'ells amb la seva cantarella, anunciant fruites, begudes varies, fruits secs, galetes, diaris sensacionalistes, raspalls de dents amb fundes anti-escarabats, cds amb salms religiosos, i un llarg etcètera.

L'autobús ens va deixar al bell mig de Suchitoto. Quan vam baixar, una mica encarcarats i marejats pel viatge, el primer que vam notar va ser una bofetada de calor (40ºC? més?). Pel que fa al renombrat poble, de seguida ens va captivar la seva bellesa i encant. Suchitoto està ple de carrers llambordats i edificis blancs d'estil colonial on et pots passejar amb total tranquil·litat. No hi ha més gent del compte i només uns pocs negocis d'alimentació i artesania trenquen la quietud absoluta.

Vam caminar pels carrers mig ofegats pel sol intens i davant la mirada curiosa dels vilatans. Un parell de vellets de pell broncejada i barret de palla amb les ales aixecades (estil cowboy) ens contemplaven des de la seva posició estratègica, una petita esclexa d'ombra on no arribava el sol abrasador. Gossos sarnosos espavilant-se per trobar alguna cosa per rossegar o simplement estirar-se en algún racó a dormir, esperant que baixés el sol (diuen que a El Salvador un poble no és un poble fins que no trobes un "chucho" vagant pels carrers).

Amb el poc temps que teníem disponible (a les 15h havíem de ser a la plaça per anar a l'acte commemoratiu) vam aprofitar per visitar els típics llocs d'interés turístic: la plaça central, l'Esglèsia de Santa Lucía o el Centro de Arte para la Paz, un centre fet a base d'aportacions d'habitants del municipi i rodalies que narra els tristos esdeveniments transcorreguts durant la Guerra. També vam poder veure el llac de Suchtitlán, als afores del municipi, que tot i haver estat creat artificialment fa unes dècades, avui poseeix un ecosistema propi.

No obstant, la bellesa de Suchitoto no rau en els seus edificis monumentals, sinó en l'encant dels seus carrers, en l'ambient que s'hi respira o en els refrescants porxos de la plaça central.

Diuen que Suchitoto hauria de ser el típic poblet representatiu d'El Salvador. Ho seria si no fos per les diferents desgràcies que han caigut sobre moltes altres localitats. El que no ha destrossat la guerra (molts es varen cremar durant el conflicte) ho han fet plujes torrencials, huracans, terratrèmols o volcans. Però en qualsevol cas, enmig d'aquest panorama una mica desolador, Suchitoto roman pràcticament igual que ha estat tota la vida. A continuació us en mostrem algunes fotografies.

... continuarà...