El convidat

Va entrar fa uns dos dies a la nostra vida. Ho va fer discretament, sense que nosaltres ens n'adonéssim. Va aprofitar l'escletxa d'un vidre trencat de la finestra del menjador i s'hi va escolar, tot buscant l'escalfor d'una llar i un lloc on resguardar-se de la pluja.

Des d'aleshores la nostra relació ha estat força intensa. Durant el dia, mentre estem treballant, ell està trist perquè està sol a casa i dorm en silenci a la seva habitació, un petit habitacle ubicat entre els fogons i el forn. Però de nit, un cop ha marxat el sol i nosaltres ja som a dormir, ell s'aixeca ben animat (és noctàmbul) i com ens troba a faltar, xiscla i balla reclamant atenció. Mou el vidre dels fogons i corre d'una banda a l'altra del forn per nosaltres. Però quan baixem a buscar-lo per "jugar", sempre s'amaga i no hi ha manera de trobar-lo. És massa vergonyós i sempre fuig de les llums de la llanterna. Ja les té aquestes coses el convidat.

Finalment ahir vam decidir prendre cartes en l'assumpte. Si els americans van poder trobar a en Bin Laden, nosaltres no podíem ser menys. Som humans, ens l'estimem, i no volem que estigui més temps separat de la seva família, per molt bé que hi estigui a la nostra cuina. Bé, això i també que... les visites poden arribar a ser incòmodes si s'allarguen massa...

Així doncs, hem fet tot el que estava a les nostres mans per ajudar-lo: li hem acostat la seva habitació a la finestra, li hem deixat oberta la porta del forn dies i nits, hem baixat a mitjanit de puntetes per intentar agafar-lo desprevingut , l'hem acompanyat amb l'escombra, l'hem sacsejat, l'hem girat del dret i del revés... i res ha funcionat. Ell hi està massa bé entre nosaltres.

És per tot això que, desesperats, hem decidit fer una crida mundial per veure si algú el pot identificar i venir-lo a buscar. Oferim recompensa.