Passejant per San Salvador (I)

Després d'uns dies d'inactivitat bloguera tornem a escriure per no perdre el costum..

Transcorregudes dues setmanes des de la nostra arribada a San Salvador ja ens veiem en cor de fer-vos cinc cèntims de la ciutat on vivim perquè a través dels nostres ulls us en pogueu fer una petita idea, i conegueu alguns els seus problemes i també dels seus grans atractius.

Per començar, cal dir que tot i ser la capital del país, San Salvador és una ciutat relativament petita que s'allunya de l'estereotip de gran metròpoli plena de gratacels, comerços, empreses, llums i activitat frenètica. De fet, quan et passeges per moltes zones tens la sensació d'estar visitant un petit gran poble.

Malgrat tenir aquest caràcter una mica provincial, i per molt que pugui semblar paradoxal, San Salvador també és una ciutat força desordenada i caòtica. Ho és en bona part per culpa del trànsit, un autèntic espectacle a les hores puntes a les principals avingudes (per cert, als amants de les emocions fortes els hi recomanem agafar un taxi i fer una ruta pel mig de la ciutat. La experiència no té preu...). Ho és també si ens atenem als seus grans contrastos, ja que al llarg de la ciutat es van alternant zones marginals amb centenars de barraques aglomerades i totalment exposades a les inclemències del temps, i no gaire lluny d'aquestes, urbanitzacions exclusives amb autèntics mausoleus vallats i blindats. I finalment és desordenada per la extranya distribució de la ciutat. I és que San Salvador s'ha anat construint per etapes i sense una planificació harmònica: les diferents colònies (Miramonte, Escalón, San Benito, Montserrat) són ben diferents entre sí i només tenen en comú les grans avingudes que les uneixen (Boulevard los Heroes, Alameda Juan Pablo II o Paseo General Escalon).

D'altra banda, la ciutat també té algunes altres problemàtiques que volíem explicar-vos. Un d'ells és la polució en l'ambient, que com a tants altres llocs és un problema força important. No sorprèn massa tenint en compte la quantitat de cotxes i autobusos que sobrepassen la edat de jubilació i tot i així segueixen circulant i escopint fum pels carrers.. En contrapartida, i tot i no haver-hi grans parcs, hi ha molts arbres i espais verds esparcits al llarg i ample de la ciutat, fet que en millora una mica la imatge i en tapa algunes carències urbanístiques.

I per últim, la gran problemàtica del país, i la que més sol inquietar a la gent degut a la imatge amb que es projecta la ciutat a l'exterior és la (in)seguretat. Probablement una de les coses que més sobta quan arribes al país és la gran presència de les armes a tot arreu i molt especialment pels carrers. A zones residencials com a la que vivim, a cada cantonada hi ha un guarda de seguretat carregant un M16 i custodiant un restaurant, hotel o casa. També es força comú trobar-te amb escamots de la Policía Nacional Civil patrullant pels carrers a peu o observant des del maleter d'una Pick-up.

La delinqüència, els atracaments i la violència per diferents motius són el pa de cada dia als diaris nacionals i a més sempre hi ha armes de per mig. I com que no n'hi ha prou amb la Policia per contenir la criminalitat, molta gent opta per la seguretat privada. Però de totes maneres, la violència no sol ser arbitrària i és sempre la excepció a la regla general: que es pot viure en aquesta ciutat sense por de moure's.

Per descomptat que sempre cal ser prudent (però com a tot el món, independentment d'on viatgis). Ara bé, la sensació que hem tingut a El Salvador no ha estat en cap moment d'inseguretat extrema o menys encara de perill inminent, com molta gent pensa. La -curta- experiència ens diu que et pots moure tranquil·lament per diferents zones de la ciutat sempre que sigui de dia i portis a sobre només el més imprescindible.

Doncs bé, un cop us hem introduït el que són algunes de les principals problemàtiques d'aquest país, a la propera entrada us explicarem l'altra cara de la moneda, la bona, és a dir les maravelles d'aquesta petita gran ciutat...


Continuarà...