16 agosto 2011

Centre històric de San Salvador

La primera setmana d'agost són les festes patronals de San Salvador, celebrades en honor al Divino Salvador del Mundo. De manera que aprofitant que teníem una setmaneta de festa a la feina (el primer dia festiu des de Setmana Santa, Al·leluia!!) i que justament aquests dies vam rebre l'esperada visita dels pares de l'Anna ens vam disposar a mostrar-los els múltiples encants (i la seguretat) del "Pulgarcito de América". I què millor per començar que veure el centre de la capital?

Com ja us dèiem fa uns mesos en aquest post, l'Ajuntament de San Salvador s'està esforçant en ordenar i arreglar tot el centre i donem fe que en només 3 mesos ha fet un canvi espectacular. S'han desviat els autobusos de manera que ja no circulen pels carrers més turístics (cosa que facilita ostensiblement el passejar-hi), han reduït les parades de mercat ambulants (mesura que en el seu moment va ser força polèmica), s'ha incrementat notablement la presència de la policia turística i ha millorat la neteja dels carrers i places. No obstant, potser precisament perquè eren les festes o potser a causa de la pluja i el mal temps, val a dir que no vam trobar l'"ambientillo" d'altres vegades a les principals places.

Aquí podeu veure algunes de les fotos del centre històric que en el seu moment no us vam poder compartir:

La Catedral Metropolitana, on es pot visitar la tomba de Monseñor Romero

La façana principal de la Catedral

El Palau Nacional, que encara no hem pogut visitar malgrat els diversos
 intents. 

L'aparantment descuidada Esglèsia del Rosario...

... reserva tots els seus encants a l'interior.

La concorreguda plaça de la Llibertat, amb la Catedral de fons.

La façana principal del Teatre Nacional a la plaça Morazán

L'interior del Teatre Nacional gairebé sempre buit malgrat la gratuïtat
dels espectacles

El bullici del Mercat Central, vist des de l'Esglèsia del Calvari.

Una fotografia més del "skyline" de San Salvador

01 agosto 2011

Màgic!

Sabeu qui és aquest senyor?


Es diu Jorge Alberto González Barillas (San Salvador, 1958), però potser alguns futboleros el coneixereu pel seu nom artístic, El "Mágico" González. Què no us sona? Bé, doncs aleshores us diré que aquest il·lustre salvadorenc va ser un popular jugador de futbol de la década dels anys 80' que va passar per la Lliga espanyola, i va defensar durant vuit anys la samarreta del Cadis, i durant una temporada entremig, la del Valladolid.

D'aspecte no gaire atlètic i cos llargarut, González no aparentava ser un jugador fet per destacar en una de les lligues més potents del món.. Però vaja si ho va fer!

Si li deien Mágico és precisament per les seves increibles gambetes i driblings, vertiginosa velocitat, i la seva tècnica exquisita (podia xutar indiferentment amb la cama esquerra o la dreta). Totes aquestes habilitats acompanyades per la seva picardia i capacitat innata per resoldre de cara a barraca, li permetien treure profit de les passades menys agraciades, amb un esprint pixar-se amb sorprenent facilitat a tots els defensors rivals i finalitzar amb gols increibles les jugades més difícils, provocant l'èxtasi de l'afició gaditana i exasperació dels rivals.


Tan gran va ser la empremta que va deixar al club andalús, que vint anys més tard, per Cadis encara se'l recorda com el millor jugador estranger que ha vestit mai la samarreta groga.

Fotografía del Mágico (el de l'esquerra) durant la
seva etapa al club gadità)

Però on és més popular, és al seu propi país on és un ídol de masses, conegut per tothom. De fet, el Mágico va jugar a El Salvador al principi i al final de la seva carrera futbolística, gairebé sempre a les ordres del Club Deportivo FAS, de Santa Ana i es va retirar amb 42 anys, fa deu anys. Fruit del seu llegat futbolístic, és considerat el millor jugador salvadorenc de tots els temps, tal i com també reconeix la Federació Internacional d'Historia i Estadística de Fútbol (IFFHS). L'any 2003, en honor seu es va cambiar el nom de l'Estadi Nacional de Futbol de San Salvador pel de "Estadio Mágico González".

Però també hi ha una altra anècdota que crida l'atenció en la carrera d'aquest personatge. El Mágico González és l'únic salvadorenc que ha jugat mai amb la samarreta del Futbol Club Barcelona. Bé, de fet només va poder fer-ho durant el breu lapse que va estar a prova a can Barça, a petició expressa, ni més ni menys, que de Diego Armando Maradona, amic del centreamericà que el va recomanar al en aquell temps tècnic del primer equip del Barça, Menotti. Malauradament, la seva fama d'indisciplinat va fer que finalment no el fitxessin. 

L'herència que va deixar El Mágico a can Barça
-malauradament- va ser poc més que això..

Aquí us deixem un vídeo amb algunes de les millors jugades del Mágico González, un geni del futbol no sempre prou valorat...