Malgrat tot el que hem dit anteriorment, hi ha una sèrie d'adjectius (ara bons) que ens vénen al cap per explicar quina mena de ciutat és San Salvador: viva, alegre, dinàmica, interessant, històrica, verda... i sí, bonica també.
Però ben bé que té? Si es té en ment una ciutat tipus occidental, pròspera i arreglada, probablement el primer que veurà el visitant és la deixadesa i el pobre estat d'alguns carrers i voreres, els esborancs, deixalles, etc. però com passa també amb altres ciutats la riquesa de San Salvador no està al paviment sinó en quelcom més subjectiu....
Potser és l'aire que es respira? Un aire calent i humit del tròpic que de dia es barreja amb l'olor de les pupusas. Per tota la ciutat abunden les paradetes d'aquest producte nacional, el més representatiu (properament hi dedicarem una entrada al blog) o altres bocas (per picar). També els venedors ambulants sovintegen pels carrers, oferint tota mena de productes. Malhauradament molts d'ells són nens. La pobresa no té concessions i davant la falta de llocs de treball la gent s'espavila com pot.
I que dir dels carrers del centre històric de San Salvador, que transpiren vida per tot arreu! És la zona on es fa més patent la condició de ciutat i el ritme frenètic, la part més estimulant i autèntica de la capital. El descriuríem com un petit centre històric amb un traçat de carrers quadriculat, més aviat estrets i aparentment calcats, on sovintegen algunes importants places. Els mercats d'aliments i queviures vesteixen les façanes i innunden alguns dels principals carrers oferint les millors papaies, bananes i mangos a preu més baix que als supermercats. La música llatina, folklòrica i les cumbias sonen a rabiar des dels altaveus d'algunes d'elles. La gent, de diferents classes i condicions, però sobretot gent humil, s'aglomera per tot arreu, i el trànsit de cotxes i autobusos completa la festa. No abunden en canvi, els turistes, i confessaria haver-nos-hi passejat amb la sensació de portar segellada a la cara la paraula "gringos".
És possible que el Centre històric avui no sigui tan segur com un podria desitjar, per poder-t'hi passejar tranquil·lament a qualsevol hora del dia. Diuen, però, que el Govern hi vol posar remei, i per això està impulsant polítiques de reforma i rehabilitació de diferents espais i places perquè en un futur proper sigui un lloc més accessible i segur. Aquí en teniu una mostra:
El Centre històric acull també alguns dels principals edificis de la ciutat. Fàcilment es pot arribar a les agradables Plaza Gerardo Barrios o Plaza Libertad, que permeten fer un descans entre tantes aglomeracions. També s'hi troben alguns edificis monumentals com el Teatro Nacional (molt maco per dins, com un Liceu de Barcelona en versió micro i més modest) o el Palacio Nacional. Visita obligada és també la Catedral Metropolitana de San Salvador, no tant pel seu valor arquitectònic sinó per la seva càrrega simbòlica, ja que acull les despulles de l'antic Arquebisbe de la ciutat, Monseñor Romero, assassinat l'any 1980 per militars del règim mentre oficiava missa. Monseñor Romero es va convertir en un màrtir, símbol de la lluita contra la repressió del règim oligàrquic que dominava el país i defensoe dels drets dels més pobres. Avui dia és una figura nacional i molts demanen que sigui beatificat com San Romero de América.
Però ben bé que té? Si es té en ment una ciutat tipus occidental, pròspera i arreglada, probablement el primer que veurà el visitant és la deixadesa i el pobre estat d'alguns carrers i voreres, els esborancs, deixalles, etc. però com passa també amb altres ciutats la riquesa de San Salvador no està al paviment sinó en quelcom més subjectiu....
Potser és l'aire que es respira? Un aire calent i humit del tròpic que de dia es barreja amb l'olor de les pupusas. Per tota la ciutat abunden les paradetes d'aquest producte nacional, el més representatiu (properament hi dedicarem una entrada al blog) o altres bocas (per picar). També els venedors ambulants sovintegen pels carrers, oferint tota mena de productes. Malhauradament molts d'ells són nens. La pobresa no té concessions i davant la falta de llocs de treball la gent s'espavila com pot.
I que dir dels carrers del centre històric de San Salvador, que transpiren vida per tot arreu! És la zona on es fa més patent la condició de ciutat i el ritme frenètic, la part més estimulant i autèntica de la capital. El descriuríem com un petit centre històric amb un traçat de carrers quadriculat, més aviat estrets i aparentment calcats, on sovintegen algunes importants places. Els mercats d'aliments i queviures vesteixen les façanes i innunden alguns dels principals carrers oferint les millors papaies, bananes i mangos a preu més baix que als supermercats. La música llatina, folklòrica i les cumbias sonen a rabiar des dels altaveus d'algunes d'elles. La gent, de diferents classes i condicions, però sobretot gent humil, s'aglomera per tot arreu, i el trànsit de cotxes i autobusos completa la festa. No abunden en canvi, els turistes, i confessaria haver-nos-hi passejat amb la sensació de portar segellada a la cara la paraula "gringos".
És possible que el Centre històric avui no sigui tan segur com un podria desitjar, per poder-t'hi passejar tranquil·lament a qualsevol hora del dia. Diuen, però, que el Govern hi vol posar remei, i per això està impulsant polítiques de reforma i rehabilitació de diferents espais i places perquè en un futur proper sigui un lloc més accessible i segur. Aquí en teniu una mostra:
El Centre històric acull també alguns dels principals edificis de la ciutat. Fàcilment es pot arribar a les agradables Plaza Gerardo Barrios o Plaza Libertad, que permeten fer un descans entre tantes aglomeracions. També s'hi troben alguns edificis monumentals com el Teatro Nacional (molt maco per dins, com un Liceu de Barcelona en versió micro i més modest) o el Palacio Nacional. Visita obligada és també la Catedral Metropolitana de San Salvador, no tant pel seu valor arquitectònic sinó per la seva càrrega simbòlica, ja que acull les despulles de l'antic Arquebisbe de la ciutat, Monseñor Romero, assassinat l'any 1980 per militars del règim mentre oficiava missa. Monseñor Romero es va convertir en un màrtir, símbol de la lluita contra la repressió del règim oligàrquic que dominava el país i defensoe dels drets dels més pobres. Avui dia és una figura nacional i molts demanen que sigui beatificat com San Romero de América.
En conjunt San Salvador és una ciutat antiga amb esquitxos de modernitat. Tot i l'herència colonial, no gaires dels edificis d'aquella època resisteixen al temps, en gran part a causa dels desastres meteorològics que periòdicament fuetejen la zona (especialment els greus terratrèmols de 2001 i l'Huracà Mitch). D'aquí que molts dels monuments que pot trobar al llarg de la ciutat siguin molt més recents i es trobin a les principals avingudes o a places en forma d'estàtues o plaques conmemoratives a la Independència, per exemple.
Una altra cosa que ens ha cridat l'atenció és la gran oferta cultural que hi ha a la ciutat i el fet que, a més a més, sol ser gratuïta! Fa un parell de setmanes vam assistir a un concert de l'Orquesta Simfònica Nacional d'El Salvador i va ser totalment de franc. Pel que es veu el Govern promou la Cultura com un bé públic, fet que la posa a l'abast de tothom qui vulgui. A banda d'això tenen alguns museus interessants: el Museu Antropològic, que és molt complert i val molt la pena veure'l, i el Museu de la Paraula i la Imatge (MUPI), un museu fet per particulars que es centra en la història recent de El Salvador, són probablement els millors.
Per cloure aquest apartat (que ja ha estat prou llarg, oi?), voliem enumerar uns quants aspectes positius que hem notat durant aquests primers dies a la ciutat:
- En ser la capital és fàcil trobar tota mena de comerços, botigues, cinemes i restaurants aptes per a diferents butxaques.
- El transport públic d'autobusos (preu: 1 cora, 0,25$) abarca pràcticament tota la ciutat i rodalies, però el taxi és una forma alternativa de moure's, més segura i a un preu una mica més car però raonable (4-6$ per trajecte).
- És fàcil orientar-se dins la ciutat, el Volcà de San Salvador, el Quetzaltepeco és el punt de referència a l'oest.
- A prop de la capital hi ha gran quantitat de llocs interessants per visitar: volcans, parcs naturals, ruines indígenes, etc.
- En ser una ciutat tan verda és relativament fàcil trobar-te diferents classes d'ocells i esquirols corrent pels arbres mentre passeges.
- Des de la capital es pot arribar a qualsevol punta del país en unes poques hores de trajecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario