Mostrando entradas con la etiqueta Viure a El Salvador. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Viure a El Salvador. Mostrar todas las entradas

23 julio 2011

El misteri dels autobusos de TMB

Viure a San Salvador m'agrada. Té fama de ciutat caòtica, sobretot al descobrir-la per primera vegada, però la veritat és que quan un s'hi acostuma només hi troba avantatges. Un d'ells, és que multiplica la teva capacitat de sorpresa, que sembla no tenir límits. Reconec que jo em meravello amb facilitat, sento curiositat per moltes de les coses més quotidianes, però és que aquí cada dia descobreixes alguna cosa diferent, quelcom que et sobta i et fa donar-hi voltes durant tot el dia.

Això és el que ens va passar precisament farà dos divendres, quan ens dirigíem a comprar al supermercat del barri i gairebé ens atropella un autobús. Però no era un autobús qualsevol, era un autobús dels “de casa”, dels vermells de Barcelona i fins i tot amb el logo de TMB. Durant tota la compra vam estar pensant que deuria fer un autobús com aquell en una ciutat com aquesta. Era obvi que havia resultat d'alguna donació, però perquè no l'havien pintat com fan amb els que vénen d'Estats Units? Com ho havien fet per transportar-lo des de tant lluny i perquè anava buit un divendres a les 17h de la tarda?


Setmanes més tard hem tingut temps d'esbrinar-ho i resoldre el misteri. L'any 2009 l'Àrea Metropolitana de Barcelona va impulsar un projecte de cooperació amb el El Salvador segons el qual comprometia la donació de 26 autobusos que estaven en bon estat però que ja no s'utilitzaven com a conseqüència dels processos de renovació de la flota de TMB. Un cop a El Salvador aquests vehicles es distribuirien en rutes per reforçar el transport públic de la ciutat i dels municipis de l'entorn, excepte un d'ells que seria assignat al projecte Ressoc, que té com a objectiu millorar la gestió integral dels residus urbans (suposo que aquest va ser precisament el que vam veure).

Segueixo llegint que van ser conductors voluntaris de TMB els que van fer possible el transport dels vehicles que van sortir de les instal·lacions de TMB de la Zona Franca fins al Port de Tarragona, on els van embarcar a un vaixell rumb El Salvador. Des de 2002, el programa solidari de TMB ha facilitat la donació de més de 150 autobusos, camions i altres vehicles auxiliars amb destí a Gambia, Guinea-Bissau, Marroc, Perú, Brasil, Cuba, El Salvador i la República Dominicana.

No obstant, a l'investigar una mica més i descarregar la llista dels municipis on es van cedir els autobusos finalment, sobta que la majoria estiguin fora de l'àrea metropolitana de San Salvador i fins i tot del Departament de San Salvador. I encara sobta més que un d'ells s'hagi enviat al municipi de Meanguera (que no l'illa de Meanguera), un municipi del Departament de Morazán on es troba la comunitat de Segundo Montes. Aquesta comunitat es mereixeria tot un post especial per les seves particularitats històriques però el que està clar és que pel motiu que sigui és una de les comunitats destinatàries de la majoria de projectes finançats des de Catalunya, i especialment de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, municipi integrant de l'àrea metropolitana.

Que consti que amb això no vull posar ombres o crear sospites d'aquest projecte de cooperació, ni tampoc estic dient que aquest autobús no faci un bon servei o que els habitants de la capital o d'una comunitat es mereixin més o menys ser beneficiaris del projecte. Ni tinc coneixement ni em correspon jutjar aquestes decisions. Només que aquest fet corrobora una reflexió que dóna voltes pel meu cap últimament: que en el fons, la cooperació és política.

04 julio 2011

El tiempo del miedo



Los que trabajan tienen miedo de perder el trabajo.
Los que no trabajan tienen miedo de no encontrar nunca trabajo.
Quien no tiene miedo al hambre, tiene miedo a la comida.
Los automovilistas tienen miedo de caminar y los peatones tienen miedo de ser atropellados.
La democracia tiene miedo de recordar y el lenguaje tiene miedo de decir.
Los civiles tienen miedo a los militares, los militares tienen miedo a la falta de armas.
Las armas tienen miedo a la falta de guerras.
Es el tiempo del miedo.
Miedo de la mujer a la violencia del hombre y miedo del hombre a la mujer sin miedo.
Miedo a los ladrones, miedo a la policía, miedo a las puertas sin cerraduras, al tiempo sin relojes, al niño sin televisión.
Miedo a la noche sin pastillas para dormir y miedo al día sin pastillas para despertar.
Miedo a la multitud, miedo a la soledad.
Miedo a lo que fue y a lo que puede ser.
Miedo a morir, miedo a vivir…


(El miedo global, Eduardo Galeano)

03 mayo 2011

El convidat

Va entrar fa uns dos dies a la nostra vida. Ho va fer discretament, sense que nosaltres ens n'adonéssim. Va aprofitar l'escletxa d'un vidre trencat de la finestra del menjador i s'hi va escolar, tot buscant l'escalfor d'una llar i un lloc on resguardar-se de la pluja.

Des d'aleshores la nostra relació ha estat força intensa. Durant el dia, mentre estem treballant, ell està trist perquè està sol a casa i dorm en silenci a la seva habitació, un petit habitacle ubicat entre els fogons i el forn. Però de nit, un cop ha marxat el sol i nosaltres ja som a dormir, ell s'aixeca ben animat (és noctàmbul) i com ens troba a faltar, xiscla i balla reclamant atenció. Mou el vidre dels fogons i corre d'una banda a l'altra del forn per nosaltres. Però quan baixem a buscar-lo per "jugar", sempre s'amaga i no hi ha manera de trobar-lo. És massa vergonyós i sempre fuig de les llums de la llanterna. Ja les té aquestes coses el convidat.

Finalment ahir vam decidir prendre cartes en l'assumpte. Si els americans van poder trobar a en Bin Laden, nosaltres no podíem ser menys. Som humans, ens l'estimem, i no volem que estigui més temps separat de la seva família, per molt bé que hi estigui a la nostra cuina. Bé, això i també que... les visites poden arribar a ser incòmodes si s'allarguen massa...

Així doncs, hem fet tot el que estava a les nostres mans per ajudar-lo: li hem acostat la seva habitació a la finestra, li hem deixat oberta la porta del forn dies i nits, hem baixat a mitjanit de puntetes per intentar agafar-lo desprevingut , l'hem acompanyat amb l'escombra, l'hem sacsejat, l'hem girat del dret i del revés... i res ha funcionat. Ell hi està massa bé entre nosaltres.

És per tot això que, desesperats, hem decidit fer una crida mundial per veure si algú el pot identificar i venir-lo a buscar. Oferim recompensa.

22 abril 2011

Curiositats

Pensant-ho fredament, el canvi cultural amb El Salvador no ha estat gaire fort. Parlar la mateixa llengua fa molt, i compartir part de la història, encara que el passat colonial espanyol no sigui per estar-ne orgullós, també. Ara bé, hi ha una cosa que ajuda molt més que les dues anteriors: l’odi dels salvadorencs cap als “gringos”, de manera que al seu costat els espanyols quedem com uns sants.

Però tornant a la idea inicial, el que volem dir és que malgrat no haver un gran "gap" cultural, sí que hi ha alguns fets i costums de la vida dels salvadorencs que ens han cridat l'atenció. En aquesta entrada us presentem el nostre Top 10 particular:
  1. Els diaris no es compren als quioscos sinó a les farmàcies. 
  2. Als supermercats hi ha passadissos sencers amb desenes de marques de xampús, suavitzants, cremes hidratants... però i el sabó pel cos, el popular "gel de bany"? Fer-se amb un envàs està sent tot un repte! 
  3. El “San Salvadorenc” típic no passeja pel carrer, prefereix moure’s en cotxe i caminar després pel centre comercial, que hi ha aire acondicionat. 
  4. Els conductors de “colectivos” tenen via lliure per personalitzar el seu autobus al seu gust. Així doncs no és sorprenent trobar al costat de la línia de l’autobus, el nom de les filles o de les dones dels conductors (Colectivo 101B VANESA), aprofitar per fer propaganda religiosa (Línia 43 "DIOS TE AMA") o simplement afegir un nom representatiu al teu estil de conducció (“FURIOSO”). 
  5. L’afició dels salvadorenys al fast-food americà: Pizza Hut, KFC, Tony Roma’s, Wendy’s, Burger King, per doquier! Bé, i des del 2010, al fast-food català, perquè just ara estan promocionant l’obertura d’un nou Pans&Company a la capital. 
  6. La passió pel futbol i per la lliga espanyola que hi ha en aquest país, però això ja ho explicarem en posteriors entrades. 
  7. El nou Govern del FMLN aposta fortament per una cultura digna i gratuïta per tothom: concerts de l’Orquestra Simfònica Nacional gratuits, festivals de dansa, cicles de cinema de franc, visites turístiques gratuites, museus subvencionats... Atesa la influència de la Llei Sinde, encara estem en procés d’assimilar aquest gran xoc cultural. 
  8. Estem descobrint tot un ventall de noves professions que bé es podrien recomanar al Servei d’Ocupació de Catalunya. A El Salvador sí que en saben de crear llocs de treball: des del “Tècnic en distribució i logística dels aliments en bosses”, al ”Relacions Públiques de qualsevol producte susceptible a ser tastat en un supermercat”, passant pel lloc “Auxiliar de botiga per omplir la vacant en la funció Obrir-Tancar-Porta”, el “Tècnic en locució i animació de compra a les ràdios dels supermercats” o l’ “Especialista en Seguretat i en el maneig d’armes als petits comerços”. 
  9. Està prohibit anar al cinema amb l'uniforme escolar posat. 
  10. I com que totes les bones costums s’exporten, no podia faltar el fenomen túnning a la capital salvadorenya: “Porti’ns el seu cotxe, que li transformarem de tal manera que ni els “mareros” el voldran robar”.